ESPORT I DIVERSIÓ...

Bon resultat a Granollers!!

2012-02-07T10:03:00.000+01:00

Ahir diumenge es va disputar la Mitja Marató de Granollers, una mitja considerada de les millors de Catalunya, on van participar uns 10.000 atletes!!. La setmana es presentava amb moltes ganes, pero el dimarts, desprès de fer l'últim entrenament amb alguna sèrie, em sortia una petita molèstia al bessó dret, quina mala sort! la setmana de la mitja i jo em mig lesionava! tocava intentar recuperar-se com sigués, sessions de compex, massatges, fisio i esperar que pogués acabar la mitja tot i que no les tenia totes a mitjans de setmana. Divendres, ja sense gaires molèsties, vaig fer una sessió suau corrents i el bessó en principi bé, pero era tota una incògnita de cares a diumenge. El mateix divendres per la tarda, vaig anar fins a Granollers amb en Quimi i en Lluís a recollir els dorsals, i ja es començava a respirar un bon ambient, pero res comparat com diumenge, quin ambientàs. Diumenge de bon mati, ens vam adreçar cap a Granollers en Quimi, en Lluis, el seu germà en Jordi, en Pablo, en David, en Codina i jo. Ja a Granollers, ens vam adreçar al pavelló per preparar-nos per la cursa, i degut a la multitud de gent, ens vam perdre (uns al WC i altres al guarda roba), i ja no ens vam tornar a veure fins després de la cursa. Un cop preparat vaig anar escalfant fins el meu calaix, vaig intentar buscar els meus companys, pero hi havia moltíssima gent. Em vaig centrar amb la cursa i vaig desitjar que el bessó em deixés acabar la mitja. El meu objectiu era una mica agosarat, desprès del resultat de la Mar i Murtra, i els ànims dels meus companys, em van fer plantejar un temps que em feia molt de respecte, pero ho tenia que provar i la veritat es que no tenia res a perdre, volia intentar seguir el globo de 1h24'/25', pero un cop dins el calaix, nomes vaig veure el de 1h30'!!, res,,,, tocava anar controlant el ritme jo mateix. De seguida van sortir els elit, els del primer calaix, amb professionals com el guanyador de la cursa Castillejo, el Keniata Makau, o el mateix X. Arenes!! ;-) and company. Cinc minuts després ens tocava a nosaltres, estava molt ben situat al calaix, casi a primera fila i de cop sortidaaa!! Ja hi érem!!! Em trobo dels primers corrents avinguda amunt, vaig pensar, ara em passaran per sobre, pero veia que anava fent i no passava gaire gent, al contrari, al km 1 ho vaig entendre, 3'37''!!! On vas animal em vaig dir!! Vaig intentar regular el ritme al voltant de 4' el km, vaig notar alguna molèstia al bessó, pero res important, van anar passant els kms i cada vegada costava mes mantenir el ritme al picar la carretera amunt. Al km 8, avís del bessó! ai ai ai que no acabaré, pensaments negatius, pero de seguida centrat altre cop amb la cursa. Al km 10, ja a la Garriga veig que passo amb 40'22'', vaig pensar k anava molt be de temps, pero ho podia pagar a la tornada tot i picar avall, tenia l'esperança de que sonés la flauta i em trobés amb forces direcció Granollers. Del km 10 al 11, vaig veure una mica d'aigua d'un avituallament, i vaig afluixar una mica el ritme (km mes lent), pensant que ja ho recuperaria a la tornada. Passat el km 11, ja tot picant avall amb algun tobogan matador pel mig, de seguida vaig veure que havia forçat massa pujant, tot i aixo mantenia els kms al voltant de 4', pero tenia que forçar i apretar les dents. Al km 16, últim tobogan i ara si que tot era picant avall fins l'arribada, i el mes importat,,, el bessó des del km 8 casi sense molèsties. Un km el vaig fer sota 4', pero els altres uns segons per sobre. Els últims kms se'm van fer llargs, veia l'arc d'arribada al fons i no arribàvem mai! Al km 20, sorpresa! En Tito i l'Eva animant-me! Gràcies amics, els vostres crits van ser una gran motivació, em vaig despertar de cop i uns metres mes endavant per fi arribada!! Record personal, be,,,de fet nomes havia fet una mitja l'any passat, i amb 13 mesos, tot i no ser la mateixa mitja he baixat 6'30'', passava per sota l'arc amb 1h 25'30'', ritme de 4'04''! contentissim!! Ufff quina alegria!! Objectiu aconseguit, era el temps que mes o menys m'havia plantejat i el bessó al final m'ha respectat!!. Vull felicitar a tots els meus companys, ja que alguns d'ells debutaven en una mitja i tots van fer un gran paper! M'alegro molt per vosaltres!!! Ara toca recuperar-se bé del bessó, ja que amb fred si que molestava el punyetero!!! Fins la pròxima!!

Cursa a Blanes!

2012-01-16T19:58:00.003+01:00

Ahir va tocar anar a córrer a Blanes, la Mar i Murtra, cursa de 20 Km que ja l'any passat vaig sentir a parlar molt, però que no vaig poder participar-hi. Aquest any sí, de bon matí sortíem direcció Blanes en Xevi C. i jo. En Manel també va venir, però culpa d'unes molèsties al soli, va preferir no córrer i sortir amb bici de carretera per allà Blanes. La cursa pasa per camins i pistes molt macos amb algun tram d'asfalt, amb un desnivell positiu de 220 metres, ja que del km 11 al 16 va picant amunt amb alguna rampa forta!! Moltíssim ambient amb un total de 1200 participants!, i molt de fred!! vam sortir corrents amb 0ªC!!
Durant la cursa em vaig trobar molt bé, patint també, sobretot als trams de rampa forta, però en general no em puc queixar, ja que vaig acabar millor del que m'esperava, i amb molt bones sensacions! Al final 72 classificat, amb un temps de 1h 23'50'', a ritme de 4'12''.
Bon test de cares a la mitja marató de Granollers!!! a seguir entrenant!!!!
Fins aviat!!

Despedida d'any amb les St. Silvestres

2012-01-01T12:16:00.006+01:00

Primer de tot, vull desitjar-vos un feliç 2012 a tots/es i que els vostres objectius es compleixin!!
Per acabar l'any no ha estat gens malament, ahir 31 de desembre dos curses, al matí la cursa de muntanya de Les Planes d'Hostoles, i a la tarda a la Sansi de Girona, però començaré per la Sant Silvestre de Riudellots, del dia 26, una cursa de 7 Km on ja sabia que patiria ja que es va a "fondu". A les 10 hores del matí, amb en Paco, en Quimi, en Lluís i en Manel, ens vam col·locar al darrera l'arc de sortida amb els altres 1000 participants! gran ambient!! Sortida i a "fondu"!! El primer quilòmetre va ser avançar i esquivar per on podies a altres corredors, desprès ja tot mes estirat, vaig intentar mantenir el rimte, al Km 2 en Manel em va avançar i em va servir d'objectiu, veient-lo constantment davant meu i estirant-me fins l'arribada. Va ser dur, ja que vaig anar sempre amb el ganxo, però desprès quan vaig arribar, la satisfacció era enorme! (eh güey!!) Al final 26:39', ritme de 3:49', (60é classificat), molt mes ràpid que l'any passat, baixant el temps amb mes d'un minut i mig! Felicitar a tots els meus amics, en Manel, la meva llebre que va entrar 10' abans que jo amb un ritme de 3:47'! en Paco, que per fer dies que no anava a córrer, va anar a ritme de 4', i a en Quimi i en Lluís, on cadascú va fer una gran cursa, en Lluís que acabava de sortir d'una lesió al genoll va anar a acompanyar i donar suport a en Quimi, i en Quimi, gran cursa nanu!! volies baixar de 30 minuts i ho vas aconseguir!! Vam passar un gran matí.
I el divendres a la tarda, m'engrescaven de que teníem que anar a córrer la cursa de muntanya de Sant Silvestre de Les Planes d'Hostoles!! ufff, però si a la tarda tenim la Sansi de Girona!!, total, que al final ja ho veieu, de bon matí cap a Les Planes d'Hostoles amb en Paco, en Lluís i el seu germà en Jordi, on vaig retrobar-me molts coneguts de feina i d'altres amics que feia temps que no veia, va ser genial.
Cursa de 10 Km amb 450m de desnivell positiu i amb molt de nivell a la sortida!, el campió del món de Raids al 2010, l'Arnau Julià, (us aconsello que visiteu el seu blog) que ens va dir que anava a passar-ho bé ja que es trobava de vacances, sobretot vacances pel "cocu", i d'altres no professionals però com si ho fossin!!
Vaig sortir suau, ja que la muntanya em fa respecte i no es el terreny que jo practico. De seguida pujada d'uns 3'5 Km, primer corrents, pero al final en alguns trams grimpant! Un cop al avituallament, pista avall!! uns 2 km de baixada que aquí si que vaig intentar apretar, però de seguida vam entrar en un corriol que amb les pedres tenies que vigilar molt. Mentre anava baixant pel corriol, em va passar l'Arnau Julià!! ufff quin plaer veure'l passar!! volava per aquell corriol! quina facilitat en baixar! Però jo al meu ritme, no anava malament, i en Lluís em trepitjava els talons, pensava que m'atraparia ja que baixa molt fort. Un cop a baix, va ser un puja i baixa constant passant per camins i corriols molt macos fins arribar a la plaça del poble on hi havia l'arribada!! Al final 51 minuts, i molt content per haver fet cas als meus amics i haver participat en aquesta gran cursa! Felicitar a tots els meus amics i a en Tito! Gran cursa namber!! fa poc que s'ha posat a córrer mes en serio i va clavar els 53 minuts! Felicitats!!.
Ara tocava descansar, una mica de migdiada i a les sis de la tarda ja em trobava al darrera l'arc de sortida de la Sansi de Girona. Vam anar amb en Lluís (que també va venir a Les Planes), en Manel, en Quimi i el meu cosí en Jordi!! quina il·lusió tornar-te a veure en una cursa crack!!
L'objectiu de la cursa va canviar al participar al matí en una altre cursa, de pensar en sortir a "fondu" i anar a buscar temps, es va tractar d'anar a participar i passar-ho el mes bé possible, intentant estirar a en Quimi. Quin ambient la tarda abans dels raïms, 1400 persones inscrites! amb els respectius barrets d'en Pare Noel!! Ens vam col·locar una mica endarrere, que ho vam pagar al primer quilòmetre, ja que vam anar avançant per on vam poder a la multitud. Tot i aixo, al passar pel km 1, miro el rellotge i 3.47'!! uff anem molt ràpid!. En Quimi fins el km 3 va anar aguantant, passant per aquest km amb 12 minuts clavats, jo em trobava prou bé de cames per haver anat a córrer al matí, i em pensava que podríem fer-ho a ritme de 4', pero del km 3 al 5 se li va fer llarg i vam baixar el ritme. Tots el vam acompanyar i el vam anar animant fins el final, va ser molt guapo!!, el veies patir, però l'objectiu de baixar de 21 minuts encara el teníem a l'abast!! Al final 20:55'!! Objectiu aconseguit Quimi!! ritme de 4:11'. En Manel que si va anar a buscar temps, va clavar el rellotge amb 18:31'!! a 3:42'!! Felicitats capi!!
A continuar corrents, sense deixar la bici eh! ;-) que aviat venen les curses de llarga distància!
Una abraçada a tots, i si us heu portat bé aquest 2011, espero que els Reis us portin moltes coses!!! ;-)

Bon Nadal i Feliç Any Nou!!

2011-12-25T10:58:00.000+01:00

Només Rocacorba,,,,!!

2011-12-23T09:31:00.017+01:00

Aquest dimecres, amb els companys de Girona, em fet una sortida molt maca amb BTT, jo no l'he pogut completar tota per un compromís, pero alguns d'ells han realitzat 3 cims, Rocacorba, St. Grau i St. Miquel!!
Feia dies que no sortia amb BTT, la veritat que entre una cosa i l'altre, no em dona per fer-ho tot, però em feia molta il·lusió fer aquesta sortida, primera per retrobar-me amb la "cabra" i segona per sortir amb els companys de Girona, que sempre organitzen sortides interessants.

Pere, Txema, Edu, Xevi, Jordi i Quique

Ens em reunit a Fontajau a les 09:30h en Quique, en Jordi, en Pere, en Xevi, l'Edu i a St. Gregori amb en Dani que venia de Bescanó. Junts em encarat la carretera fins a Biert, on ens em aturat per treure una mica de roba abans de començar les fortes rampes de la pujada a Rocacorba, no me'n recordava, pero com les gasta aquesta pista!!, em pujat sense apretar fort, cosa que personalment m'ha anat molt bé, fent petar la xerrada amb en Dani i apretant una miqueta abans d'arribar a l'asfalt. Un cop al "descansillo" que li diem els carreteros quan pugem en carretera fins a Rocacorba, em fet un retrobament i em continuat fins les antenes. Pujada tranquila fins que en Xevi ha volgut! jeje el pròxim dia si no vull patir ja se que tinc que fer, no posar-me al teu costat! pero em conec,,,,,! jeje
Xevi, Quique i Dani

Un cop al cim, en Xevi, en Quique, en Dani i jo, em baixat fins el trencant per agafar el corriol de baixada a peu fins a Canet, on ens esperaven l'Edu, en Pere i en Jordi. Em anat perdent alçada mentre gaudíem d'un corriol maquíssim, amb algun tram perillós amb alguna que altre pedra punyetera on has de baixar i arrastrar la bicicleta, pero tot i aixo val la pena fer-lo! La baixada ha estat una mica accidentada, en Jordi de seguida s'ha quedat pràcticament sense fre del davant, i en Xevi i l'Edu han sortit pel davant de la bici, sense greus conseqüències. Bé,,,, en Xevi ha estat el que ha rebut mes, cop al genoll i la maneta del fre del davant trencada!! Imagineu-vos fer la resta de la baixada només amb el fre del darrera! quin crack! el pròxim dia t'aconsello que ho provis sense frens Xevi!! jaja.
Un cop a Canet, refrigeri i una botifarra per dinar i a continuar la ruta que es fà fosc aviat. A peu del camí de St. Grau, en Dani ha marxat cap a Bescanó i en Pere i jo direcció fins a Fontajau, eren passades les dos de la tarda i no podia completar la ruta! llàstima!!
Els altres si han continuat direcció St. Grau, i desprès en Jordi i en Xevi (els sense frens del davant) han completat la ruta pujant a St. Miquel!! Felicitats a tots plegats!! Gran ruta, molt bona companyia i un gran matí amb BTT! Fins la pròxima!

Marxa Popular d'Estanyol!

2011-11-21T11:02:00.005+01:00

Ahir diumenge, juntament amb en Paco, en Josep, i els tres Baixés, (Lluís Sr, Lluís i Joan), ens vam adreçar de bon matí tot i la pluja que queia fins a la petita població d'Estanyol. Al arribar, per sort ja sense pluja, ja vam veure moviment de gent que feia preveure que la marxa tiraria endavant tot i que el cel es trobava molt ennuvolat. Inscripció, i tot i poder sortir a peu o corrents entre les 8 i les 10 hores, a les 8 hores en punt tocades pel campanar d'Estanyol iniciàvem la marxa a bon ritme. Dos recorreguts per fer, el curt d'uns 8'5Km i el llarg d'uns 15'5Km (tot i que al final van ser casi 17Km!!). En Lluís Sr i en Joan van començar amb nosaltres i al seu ritme van fer la volta curta. Els primer quilòmetres, per asfalt i planers direcció Aiguaviva em vaig notar que no era el dia, i en realitat era que anàvem mes ràpid del que em pensava. Mes endavant, ja per camins, pistes i corriols, sempre ben enfangats i amb bassals, vaig intentar seguir el ritme d'en Josep, que ens va treure de punt en una pujada a en Lluís i a mi. En Paco, moments abans va afluixar i va agafar un ritme mes suau ja que no es trobava del tot fi. Finalment, desprès d'anar alguns quilòmetres al darrere d'en Josep, vaig acabar cendint quan un corredor en un corriol que anava picant amunt, ens va avançar i en Josep va canviar el ritme per intentar seguir-lo, i a pocs metres per coronar el repetxó em van treure de punt!!. Desprès vaig anar sol tota la part final de recorregut, sempre amb contacte visual d'en Josep que em va servir d'una gran referència. Últim tram per asfalt i planer fins a Estanyol i arribada!. Total aproximat d'uns 17 Km, depenen del GPS, uns 300 metres de desnivell positiu, amb un temps de 1h 17'. Desprès botifarrada i curset d'English amb en Lluís i en Jirka com a professors!! jeje. Gran matí a Estanyol, on tot i el mal temps de la nit anterior i els pronòstics de pluja, ens vam reunir uns 300 participants. Un bon entrenament per seguir endavant de cares a pròxims objectius!!!

Debut a una mitja de muntanya!

2011-10-31T09:01:00.005+01:00

Ahir diumenge, juntament amb en Paco, en Lluís, en Juli i jo, marxàvem de bon matí cap a l'Escala per participar a la mitja marató de muntanya, la I Tramun Trail. Mai havia fet curses de muntanya, i tenint en compte que porto cinc setmanes anant a córrer regularment, doncs em feia bastant de respecte. 250 paios a la línia de sortida i un cop va començar la cursa, tothom a un ritme fort per entrar desprès de 500m de planer al corriol del camí de ronda, un camí molt pedregós i perillós per córrer, pero suposo que aixó de la muntanya té aquestes coses. Aconseguim agafar bones posicions, y ara si que ja era tot trencacames, mes pujar que baixar i a un ritme molt ben marcat per en Paco, amb alguna rampa molt forta on teníem fins i tot que caminar ràpid, i baixant i saltant com animalots per corriols també molt pedregosos. Al Km 6 primer avituallament, arribem junts en Paco, en Lluís i jo, (en Juli que està molt fort ha tirant amb el grup del davant) fins aquí anàvem bé i havíem fet bastanta pujada, passant molt aprop del mar i vorejant penya segats de la costa, uns paisatges que no em pogut gaudir gaire, pero que valien molt la pena. Desprès de l'avituallament, fins el km 15 tot pista i poca pujada, cosa que als muntanyers de veritat no els hi ha agradat, doncs a mi m'ha anat de c.....s per intentar recuperar cames i còrrer a un bon ritme. Al km 10 portava una hora clavada de rellotge i em trobava molt sencer i amb ganes, en Lluís em seguia a uns metres i en Paco una mica mes endarrere. Al arribar al Km 16 on em arribat a un altre avituallament, he notat un baixón on em costava mantenir el ritme, i he decidit afluixar per recuperarme i per que m'atrapés en Lluís i anar junts, però aparti de llavors, un altre cop desnivell amb pujades molt fortes fins el km 19, on he hagut d'afluixar i deixar marxar en Lluís que es trobava molt bé. De cop i volta he trobat en Juli aturat esperant en Paco per fer la part final de la cursa amb ell!! deia que els del davant anàven mot fort!! Un cop han vingut de nou les pujades, m'ha costat molt, i quan em arribat a la última de la cursa, uff quina pujada!!! passava per sota una línia elèctrica on tothom caminava! i fins i tot jo en algun tram anàva a quatre potes! veia en Lluís a la part final de la pujada quan jo la començava, i a mitja pujada m'ha passat en Paco molt ràpid cosa que m'ha animat, en Paco es trobava al seu terreny! quan mes pica amunt mes bé es troba!!. Desprès un cop al cim, on et pararies a descansar, i agafar aire,,,, doncs no!!, au torna arrancar a córrer,,, uff les cames,,, aixó de la muntanya es molt dur!!. Ara tocava una baixada llarga molt pedregosa fins a una urbanització de l'Escala, i un cop allà on hi havia un altre avituallament, 2 km planers fins l'arribada al club nàutic de l'Escala!. El primer pensament al trepitjar l'asfalt ha set ja esta!!! tot el desnivell fet!!, tenía en Paco a uns 50 metres i ara era regular fins l'arc, però maleits bessons! Ha estat entrar a l'asfalt i bessó amunt bessó avall!! quines rampes!! no he pogut fer 100 metres seguits! caminant, estirant i res! a la que començava a córrer un altre cop!! fatal,,, el meu cap volia còrrer pero els bessons em deien que ja estava bé no? jeje, pel camí he trobat molt bona gent que m'ha anat animant, i desprès de demanar si tenien sucre o caramels, un parella molt maca m'ha donat pistatxos i aigua, pero res, les rampes al seu rotllo! i quan ja em trobava a 200m de l'arribada un corredor m'ha donat un gel. Gràcies i destacar el gran companyerisme!! res, que he perdut 10 minuts ben bons per culpa de les rampes, però aixó es el de menys, el mes important ha estat les bones sensacions que he notat fent muntanya, molt guapu i per ser la primera no em puc queixar, 88 classificat de 250 inscrits! Al final 2h 20' mes a les cames!! Felicitar en Lluís que també debutava a una cursa de muntanya i ha estat molt regular, trobant-se molt sencer a la part final, amb un temps de 2h 04'! 32é classificat, i també a en Paco que tot i trobar a faltar mes pujada!!! ha fet 2h 08', 46é classificat! entrant junts amb en Juli.

Girona - Turó de l'Home

2011-10-12T14:36:00.017+02:00

Ahir per fi vam poder fer amb BTT Girona -Turó de l'Home! Al final vam ser cinc que vam poder fer l'aventura, en Dani, en Jordi, en Quique, en Xavi i jo. Des de Fontajau vam sortir puntuals en Quique, en Xavi i jo direcció al polígon de Montfullà, on ens vam trobar amb en Jordi i en Dani. Junts vam iniciar la ruta direcció Sta. Coloma de Farners, passant per camins i corriols molt macos i a un bon ritme! Desprès 1h45' arribàvem a Sta Coloma, on vam parar a la font del parc de Sant Salvador a recarregar les energies i bidons.Ara tocava dirigir-nos cap a Joanet, passant molt aprop de l'eix i anant agafant alçada mica en mica. Aquí vam entrar en alguns trams una mica tècnics, no molt difícils, i al fer sempre carretera, al principi em vaig trobar una mica patos i en alguna ocasió vaig tenir que possar el peu al terra!! mica en mica vaig anar recuperant la traça ;-). Un cop a Joanet vam decidir acabar d'arribar fins Arbúcies per dinar. Un cop ja a Arbúcies, cap a la una del migdia, vam comprar unes cokes i vam dinar a l'ombra els entrepans que dúiem,el dia immillorable! quina calor...bufff! Fins aquí la ruta em va passar molt ràpid, molt distreta, i un cop dinats, ara tocava pujar de valent fins a Sta Fe del Montseny per una pista d'uns 20km molt constants de pujada del 6-7%!. Amb en Xavi, vam anar tirant sense voler distanciar-nos gaire d'en Quique, Dani i Jordi, per no haver-nos d'esperar molta estona dalt, pero ja se sap, mica en mica et vas escalfant fins que vam agafar un ritme endiablat i de seguida en Xavi em va treure de punt!!!, estas molt fort!!!,, desprès va afluixar i tot i aixo junts vam agafar un ritme mes suau pero constant que va fer que al final la pujada s'ens fes llarga. Un cop a la carretera de Sta Fe, ens vam haver d'esperar bastant, ja que els altres s'ho van agafar mes en calma i fins i tot en Jordi es va remullar els peus en una font. Un cop tots a la carretera de Sta Fe, vam continuar cap el nostre objectiu, el pic del Turó de l'Home! Vam agafar una pista de constants ziga zagues que passava per una gran fageda, i que et feia esforçar-te de valent, ja que tenia fortes rampes continuades de platillo amb alguna que altre pedra que et feia baixar de la bike i haver d'arrossegar-la! Aqui la fatiga a les cames ja era considerable, quedava els metres finals, i finalment desprès d'uns 4 km de forta pujada, per fi aconseguíem coronar el Turó de l'Home!!!Una gran alegria i satisfacció per part de tots cinc desprès de 78 km i 2400+! Fotografies de rigor, gaudir de les grans vistes, i carretera avall cap a St Celoni a buscar el tren! Quina baixada.... brutal!!! un nou asfalt perfecte per deixar-te anar avall!!, amb algun que altre pal vam arribar a St Celoni amb uns 109 km i unes set hores de pedaleig! Un gran dia de BTT on vaig disfrutar moltíssim de la mountain bike!! Fins la pròxima!! Cròniques d'en Xavi Comas i d'en Quique.

Gran marxa i gran homenatge a en Xavi!

2011-09-25T18:19:00.012+02:00

Ahir a St. Joan les Fonts, ens vam reunir uns 600 ciclistes per ralitzar la 100x100 Tondo i així homenatjar el gran Xavi Tondo!. D'Amer ens vam adreçar en Shimano, l'Auguet, en Jordi, l'Albert, en Lluís i jo, entre molts altres ciclistes que no ens vam voler perdre l'ocasió, també coneguts, amics, companys i ex companys de professió d'en Xavi, com en Joaquim "Purito" Rodríguez, Iñigo Cuesta, Theo Bos, Josep Jufré, Andrey Amador, Xavi Florencio, Albert Losada, Roberto Heras, Fran Ventoso, Oscar Pujol, Matt Wilson, Israel Nuñez, Roberto Robredo, Carlos de Andrés, entre d'altres! un gran cartell,,, i segurament molts altres que haurien volgut estar i no van poder!.
El dia no pintava mateorològicament parlant gaire bé, previsió de pluja!! avui precisament???!! però tots esperàvem que els del temps s'equivoquessin, si mes no una mica, ja que de bon matí estava núvol pero no plovia.
Només aparcar, ja ens vam trobar en Josep Jufré de l'Astana, que molt amablement va voler fer-se una fotografia amb nosaltres. A les nou del matí tots al darrera de l'arc de sortida i dels pro, emotiu minut de silenci i detall per part de l'organització a la família! Felicitar personalment a l'organització, vau estar a l'alçada de les grans marxes, i vau aconseguir que en Xavi estigues pedalant entre nosaltres!
Sortida i ritme suau marcat pels pro cap a Castellfollit, on un cop passada la baixada del poble, gas a la burra com hauria dit l'altre Xavi, i fins a Banyoles es va volar!, tenint que vigilar molt a la part davantera del pilot ja que tothom volia estar al davant per anar al costat dels pro! Per moments, el pilot va estar encapçalat per l'Auguet, que es va posar a tirar i els pro a la seva roda!! Quin espectacle!! jaja. Gran treball Samu!!
Un cop a Banyoles, amb una mitja superior als 38km/h, direcció als repetjons de Sta. Pau i el ritme que no afluixava, vaig tenir la sort de pedalar al costat i a roda dels pro, pero amb la diferència que als repetjons direcció a Sta. Pau jo anava amb el ganxo i ells gesticulant i fen petar la xerrada com si res, tot i aixó no té preu el fet de poder compartir si mes no una estona l'esport que practico al costat dels professionals que veig per la tele!
Un cop a Mieres, en Lluís uns metres mes endavant meu i jo, ja començàvem a fer la goma del primer grup, em costava mantenir el ritme dels de davant, pero vam aguantar fins arribar a Sta. Pau, on amb en Lluís ens vam anar despenjant mica en mica, i junts vam coronar al volcà de Sta. Margarida una mica desprès dels mes forts, entre ells en Jordi i l'Albert! Felicitats!
Mentre passàvem per Sta. Pau, van començar a caure les primeres gotes, la pluja feia acte de presència, pero es podia aguantar, per moments,,, ja que va anar a mes, i al coronar al volcà de Sta. Margarida va començar a caure la "tormenta perfecta", mare meva la que estava caient, el cel negre i amb trons i llampecs!!! un xàfec espectacular, que va fer que baixéssim cap a Olot amb bastanta precaució. Mentre baixava, pel cap em va passar que el mes intel·ligent seria fer la volta curta, tot i que tenia moltes ganes de fer el recorregut llarg i pujar a Vallter 2000!, pero vaig pensar que anava moll com un ànec, que allò que estava caient no tenia pinta d'afluixar i que arribar a Vallter i no tenir roba per canviar-se,,,tot i les ganes no podia ser, vaig decidir arribar a Olot i comentar-li a en Lluís que faríem??, que què faríem?? al arribar a Olot vaig trobar en Jordi i l'Albert aturats per dir-nos que ells prenien la decició de fer la curta, "no hase falta dicir nada mas", era la decició mes encertada. Tots quatre direcció St. Joan, realitzant la volta curta de 68km amb menys de dos hores i amb una mitja superior als 34Km/h!. Poc desprès arribaven en Shimano i el meu cosí també molls de dalt a baix. Ens vam fer una fotografia amb en Fran Ventoso, que tot i tenir moltes ganes d'una dutxa d'aigua calenta, es va esperar per fer-se una fotografia amb tots nosaltres. Foto amb en Roberto Heras!.
Desprès de l'esperada dutxa, un bon dinar i cap a casa.
Tot i la pluja, va ser una gran jornada de ciclisme i un gran homenatge a en Xavi Tondo. Vull tornar a felicitar a l'organització, que van fer una gran marxa i tot i la forta pluja van aguantar als seus punts i cruïlles per garantitzar que tot sortís a la perfecció!!
Felicitar també als valents que van realitzar tot i la pluja el recorregut llarg!!
De cares a l'any vinent, si tot va bé tornarem estar al seu costat, ja que es mereix aixo i mes! i que llueixi el sol siusplau!!!

Marxa 100% TONDO

2011-09-11T19:59:00.003+02:00

Aquest proper 24 de setembre es celebrarà la 1era marxa en record en Xavi Tondo.

La marxa constarà de dos circuits, un de curt de 68 km que sortirà i acabarà a Sant Joan les Fonts, i un de llarg, amb 116 km, que sortirà també de Sant Joan les Fonts per acabar a Vallter 2000.

Animeu-vos!!

Per més informació, com altimetries i recorregut complet consulteu el web http://www.100x100tondo.com

1ª Cronoescalada - St. Martí Sacalm

2011-08-23T12:11:00.005+02:00

Divendres passat, els del Club Ciclista Amer - Hipra vam fer una cronoescalada des de l'estació d'Amer fins a St. Martí Sacalm, 8'5 km d'uns 7'1 % de desnivell. Va ser una prova de cares a l'any vinent, on molt provablement serà obert per tothom. Us deixo la crònica que ha fet el club, que està molt "currada" ;-). Podeu entrar a la pàgina web del club ciclista Amer, o directament clicant AQUI.

Alps 2011

2011-07-25T15:37:00.008+02:00

Ja em perdonareu, però amb les vacances pel mig, fins avui no he tingut temps de posar-me davant l'ordinador per explicar-vos la nostre escapada fins els Alps Francesos! La tarda del 7 de Juliol marxàvem en Carles, en Salva, en Joan, en Lluís, en Jordi i jo direcció Bourg d'Oisans (França), a la meca del ciclisme dels Alps Francesos!El primer dia ens esperava un gran tute!, 170 Km i 4000 m de desnivell positiu, amb els ports Col du Glandon (1924m) i Col de la Croix de Fer (2067m), Col du Télégraphe (1566m) i Col du Galibier (2645m). Era el mateix recorregut que una setmana abans van fer els aventurers que van participar a la marxa cicloturista de la Marmotte, pero amb la diferencia que nosaltres no vam acabar a dalt de l'Alpe d'Huez. Vam gaudir moltíssim dels paisatges, de les grans muntanyes i dels llargs i impressionants ports!! Em costa molt d'explicar,,, crec que s'hi ha d'anar i gaudir-ho un mateix!! El port estrella del dia i el mes guapu, el Galibier, on nosaltres abans de pujar-lo ens vam parar a dinar a Velloire (a peu de port), per intentar agafar energies i afrontar els 18 Km d'ascensió!! era l'últim de la jornada, i va ser on vaig agafar una pàjara guapa guapa!! jeje,,, no sé si va ser el parar a dinar, el no alimentar-me i hidratar-me bé durant el dia, l'altitud,,, però el que està clar que tant en Carles, en Jordi i jo vam patir per arribar al cim!! el port comença suau, però mica en mica es va enfilant, podríem dir que a mesura que cada vegada els paisatges son mes espectaculars, cada vegada les rampes son mes dures, finalitzant amb un últim km amb mitja del 10'1%!! Vaig patir de valent, sobretot l'últim km, però un cop al cim,,,, brutal!!!! quina satisfacció i quins paisatges!! un port Hors Categorie de veritat!! El segon dia, vam fer només 54 Km amb un total de 1900 m de desnivell positiu!, pujant i baixant a Villard-Notre-Dame (1630m) i el gran Alpe d'Huez! (1850 m). Sortint de Bourg d'Osans, ja ens vam començar a enfilar cap a Villar-Notre-Dame, un poble molt petit a 9 Km de Bourg d'Oisans, és una gran pujada i alhora força exigent, amb rampes constants al 10%. La carretera està penjada a una muntanya rocosa quedant penjada amb un gran penya-segat i passa per uns túnels on necessites llum ja que quedes una estona totalment a les enfosques. Mentre anàvem pujant, anàvem gaudint i quedant marevellats de l'espectacularitat del port, carretera estreta, túnels, totalment penjada a la muntanya, fortes rampes i a la primera part del port amb un paisatge de la vall d'Oisans privilegiada! La segona part del port, bastants revolts amb ferradura i amb molta vegetació! un port bastant desconegut que val molt la pena fer-lo si mai us trobeu a Bourg d'Oisans!. Un cop al cim, baixada fins a Bourg d'Oisans i el port estrella del dia, el dels "21 virages", el gran Alpe d'Huez! D'aquest port que us tinc que explicar,,, dir que es molt exigent, amb rampes molt constants del 8, 9 i 10% i amb puntes del 11, 12 i 14%!! sort que l'últim km suavitza i que a molts dels revolts pots agafar una mica d'aire, ja que podríem dir que planeja, pero només al revolt, ja que de seguida es torna a empinar!! Les vistes les gaudeixes quan baixes del port, ja que pujant només vaig veure la roda d'en Lluís, que ens va fer una gran estirada a mi i el meu cosí!. Un gran port on a cada revolt hi ha un record pels guanyadors de les etapes del Tour amb final al cim de l'Alpe d'Huez! Un altre Hors Categorie impressionant, amb molts revolts continuats de ferradura!! Un espectacle!! El tercer dia, ja a mig camí de casa, a Bédoin (a peu de port), vam agafar direcció a les antenes del Mont Ventoux (1912 m), port molt exigent de 21'5 Km amb un desnivell positiu de 1540 m!. Un any pel Tour ja el vaig fer fins a 6 km del cim, ja que la carretera estava tallada, sense poder coronar-lo. Aquest any vaig poder gaudir de tota l'ascensió i de la part final, on desapareix completament tota la vegetació i està tot pelat, sembla que estiguis a la lluna!. Un altre gran port, on del km 5'5 al km 14 es manté al 9 i 10%! Tres dies inoblidables pedalant per les grans muntanyes dels Alps i algunes d'elles mítiques del Tour!! gaudint de grans paisatges idílics amb una gran companyia!! i amb gran temps que ens va acompanyar en tot moment!! FOTOS

Gran Triatló per relleus!

2011-07-05T12:42:00.006+02:00

Gran dissabte a la tarda a Banyoles!!, en Manel amb la natació, en Jordi amb la BTT i jo corrents!, vam participar a la III Triatló per relleus de Banyoles amb el nom de SIMONICH TEAM. Tot i ser una Triatló popular, de seguida ja vam veure que entre els 200 equips inscrits, hi havien molta gent bona amb les tres modalitats, que junts feien un gran equip. Primer van començar amb la natació, realitzant 1100m a dins l'estany, on en Manel va anar a tope tota la estona i en la transició va tenir que córrer coix per la seva lesió al dit del peu fins arribar a la meva posició (temps: 20 minuts). Jo l'esperava per començar a córrer a tope per fer una volta sencera a l'estany, uns 6400m. Vaig començar molt ràpid, avançant a diferents corredors, però al km 2 el meu cos va dir on anava!!, vaig afluixar una mica, però tota l'estona vaig anar amb el ganxo fins arribar a la transició! al final mes bon temps del que em pensava. (25:18', a ritme de 3:57'). El meu cosí en Jordi, amb la BTT va realitzar un circuit de 13000m bastant planer amb algun corriol tècnic, on va fer una gran crono, anant pràcticament tot el circuit a plat. (temps 28'). Al final vam quedar en la posició 43 dels 200 equips, no esta gens malament! Gran jornada, amb un gran dia i un gran ambient, on vam poder realitzar esport de diferent manera.
Felicitar a l'equip A última hora, que es van apuntar com molt bé diu el seu nom i sense preparar-se, realitzant una gran triatló, amb la Silvia a la natació, la Gemma al córrer i la Brí amb la BTT. Felicitats campiones!

Gran cap de setmana a l'IM de NICE

2011-07-01T10:18:00.011+02:00

Aquest diumenge passat, amb en Xavi, en Manel la Brí i jo, vam fer costat a Nice a la llegenda de l'Ironman, en Marcel Zamora!, un crack que gràcies a en Manel i en Xavi tinc el gust de conèixer de no fà gaire. L'aventura començava el divendres sortint de la feina, on em recullen al mig dia amb la furgoneta i agafem l'autopista direcció Nice per presenciar l'Ironman del diumenge. Ens vam dirigir a un poble a prop de Nice, Tourrettes sur Loup, població on l'any passat en Xavi Tondo va guanyar l'etapa de la Paris-Nice, i on passava el circuit de bici de l'Ironman. Mentre feia el café el dissabte al matí a un bar on es troba al costat d'on hi havia l'any passat l'arc d'arribada, vaig recordar el teu gran triomf Xavi!!! Sempre estaràs amb nosaltres!! El camping millor impossible!, suposo que al veure que érem els fan's d'en Marcel, (pàgina oficial de fans al facebook) doncs tot inclòs! jeje, tot obert i ningú a la recepció, tant a l'arribada com a la sortida! El dissabte en Manel i en Xavi, es vestien de curt i anaven a fer part del recorregut en bici, i jo i la Brí vam aprofitar per visitar el poble i desprès vam continuar el recorregut que fèien en Manel i en Xavi amb la furgo. Vam anar apuntant a la carretera ànims a en Marcel i també ens vam enrecordar d'en Lluís R. i en Jordi C. Mentre pujàvem el Col de l'Ecre, molts ciclistes per la zona practicant el ciclisme, i en Xavi i en Manel enlloc, ens haurem perdut??,, però no,, de seguida veiem pintades d'ànims a la carretera per en Marcel que ens deien que els teníem al davant! quin ritme que portaven....!! al final passat el coll, ens vam reagrupar i vam acabar de fer el recorregut junts. Desprès que en un camping no ens deixessin dutxar, vam estrenar la dutxa d'en Xavi, molt pràctica tot i que no hi havia maneres d'escalfar l'aigua! jeje. Vam dinar i cap a Nice, on vam poder estar un moment amb en Marcel, on el vaig veure molt posat i concentrat en la cursa del dia següent. Vam anar a la fira i a veure els boxes, quina cantitat de bicis totes juntes!! era la meva primera vegada que veia una cosa així, mai havia estat en un Ironman. Volta per Nice, ciutat molt maca, sopar pizza i direcció a un altre camping mes a prop de Nice. Vam anar a dormir prop de les 23h, i a les 04:30h, com si fóssim uns participants de l'Ironman ens despertàvem i direcció a Nice. Vam aparcar fàcil i ens vam col·locar super bé per veure com sortien de l'aigua els mes de dos mil participants desprès de fer uns 1500m dels 3800m totals de la natació. Mirant a l'esquerre veiem tot de caps blaus preparats per realitzar un Ironman i llençar-se a l'aigua. Sortida! quina gentada saltant a l'aigua,,, bufff brutal els cops de es devien fer... Veiem que mica en mica va agafant distàcia en Frederik Van Lierde, màxim rival d'en Marcel, però al grup del darrere i a uns 50" surt de l'aigua el crack! AAANIIIIIMS!!!! Un cop a passat, esperem una mica per veure si passa en Lluís i en Jordi, pero amb tanta gent segur que van passar i no els vam veure. Decidim marxar i corrents cap el passeig ja que els primers estan a punt de sortir de l'aigua. Quin ritme Manel!! em pensava que estava a la Marató de Barcelona!! jeje. Veiem passar primer en Van Lierde i a 1 minut en Marcel!! gran retallada a la transició!! si senyor!! tot pintava molt bé,, per davant 180 km de bici. Vam anar a buscar la furto i cap al primer punt, km 70, on vam acabar de fer la pancarta i vam esperar en Marcel.Veiem passar els dos primers, Van Lierde i François Chabaud enganxats (aquest havia sortit de la transició amb en Marcel)!, i en Marcel enlloc,,, tranquils,,, ara passarà,,,,, passa el tercer classificat, en Paul Amey,,, els minuts van passant i em passa pel cap que li deu haver passat alguna cosa, però no vull pensar amb aixó, i desprès d'uns 8 minuts veiem sortir en Marcel del revolt! Quina màquina! el veig molt bé, aixecant-se de la bici per afrontar les primeres rampes del L'Ecre!, en Xavi que ha corregut un troç al seu costat ens diu que ha tingut problemes amb el canvi!!!, era d'estranyar el temps perdut,,, però paciència, encara quedava molta bici i tota una marató per davant! desmuntem la paradeta i corrents cap un altre punt!! km 90. Arribem i ens diuen que encara no han passat els primers,, pengem la pancarta i esperem, tornen a passar primers en Van Lierde i en Chabaud, desprès en Paul Amey i a una mica mes, a 9 minuts en Marcel!Li cantem el temps i veiem que no ha perdut gaire pujant el port, de moment el canvi sembla que bé!!. Tornem a la furgo i ràpid fins a Nice, bé,,, aixó de ràpid,, al arribar a l'entrada de Nice retencions per tot arreu!! aconseguim aparcar i ràpid cap el passeig on veiem que ja estan corrents la marató i on ens diuen que en Marcel ha tingut molts problemes amb el canvi de la bici i que a l'entrada de boxes a caigut, tot i que no ha estat res. Sembla ser que els dos primers s'han anat estirant i entre una cosa i l'altre en Marcel ha començat la marató a uns 17 minuts d'en Van Lierde!, males notícies!! tot i que veig en Marcel volar mentre córrer!! quin ritme!! si senyor!! ànims!!!! tot i anar molt ràpid no retalla gaire a la primera volta de la marató, pero mica en mica comença a retallar sobretot amb l'Amey! Es possa tercer! En Marcel cada cop va millor, pero veiem que la primera plaça està molt difícil a no ser que en Van Lierde li vingui un baixon!.En Chabaud, als seus 40 anys comença a flaquejar, i en Marcel sap que el té allà al davant però la marató sacava i li falten alguns km's mes per atrapar-lo! Felicitats campió!! Un podi molt treballat per tots els problemes que has tingut!!!, tant amb la bici com amb la lesió dels últims dies! ets un crack!! s'ha de patir per aconseguir els triomfs!! Ets una gran referència!! Finalment primer en Van Lierde, segon en Chabaud i tercer en Marcel!! Vull felicitar a en Marcel i donar-li molts ànims de cares als pròxims Ironmans, i també felicitar a tots els finishers, ja que vaig quedar parat amb la gent, com patien en la marató!! la veritat es que feia moltíssima calor, a uns 35 graus!! al final molta gent a peu, la veritat es que som molt masoques, quant ens fiquem un objectiu al cap, ho donem tot i si s'ha de patir es pateix!! Ara, un cop arribaven als últims 50 metres per passar per l'arc, cares d'alegria que em feien venir pell de gallina! com havien patit per arribar fins allà! molts mesos d'entrenament, sacrifici... i corredors que li saltaven les llàgrimes al veure l'arc d'arribada, amb els seus fills al costat! als braços! l'speaker!! espectacular! finalment aconseguien el seu objectiu!! gran dia a NICE!!

Gran jornada a les Tres Nacions!!

2011-06-20T15:45:00.013+02:00

Ahir vam participar a la 32ª edició de la marxa cicloturista mes antiga d'Espanya, Les Tres Nacions!!, en Jordi, en Joan, en Manel i jo vam marxar dissabte a la tarda cap a Puigcerdà, i el diumenge al matí es va afegir la jove promesa del club, en Jordi C.
De bon matí ens vam reunir mes de 500 ciclistes a la plaça de Puigcerdà, disposats a realitzar els 140 Km que teníem per davant. La Marxa va començar rapidíssima direcció la Seu d'Urgell, on al picar avall, el pilot anava com un cuet, estirat per moments pel nostre líder, en Joan, i arribant a La Seu amb 1h 05', i amb una mitja d'uns 45Km/h!!.
Respecte els túnels entre Puigcerdà i la Seu, (ja anàvem avisats del perill), ens vam trobar que el túnel que li falta il·luminació, la gent al entrar a dins del túnel de sobte va començar a frenar, tenint que vigilar molt per que no et donessin per darrere!.
Un cop a la Seu, ja carretera picant amunt fins a la duana i desprès fins a Andorra la Vella, punt d'inici del gran port de la jornada, l'Envalira, port llarguíssim pràcticament de 30 Km,!
A l'inici del port, el grup ja es va trencar, quedant jo i el meu cosí una mica mes endarrera del segon grup, cosa que ens va obligar apretar fort per atrapar-lo. En Manel, que fa 15 dies va realitzar l'Ironman, es va reservar una mica i va anar tota la marxa una mica mes endarrere que nosaltres.
Al arribar entre les poblacions d'Encamp i Canillo, ens trobem de cop amb unes rampes molt fortes!!!.. ufff..., arribant alguna al 14%!!, i nosaltres que ens pensàvem que el màxim seria del 9!! sort que només va ser un quilòmetre i desprès va suavitzar.
Durant la pujada em vaig trobar molt bé, i vaig anar estirant un grupet, amb el meu cosí a roda (era la meva feina, estirar-lo al màxim!! jeje), i la dinàmica durant tota la pujada va ser avançar ciclistes que s'anaven quedant. El port es molt llarg, però es de bon fer i la veritat es que em va passar bastant ràpid, pero al arribar als últims 3 km per coronar, zona molt maca amb molts revolts, va ser quant l'esforç realitzat durant tota la pujada em va començar a passar factura, posant-me primer al darrera del grupet i desprès perdent distància a mesura que passaven els metres, coronant a uns 20-30 segons del grup. Un cop al cim del Port d'Envalira, a 2409m sobre el nivell del mar i el port mes alt dels pirineus asfaltat, una coke i un tall de meló i avall que fa baixada!!, una baixada molt ràpida fins empalmar amb els últims tres quilòmetres per coronar el Port de Puymorens, que la veritat que no es molt dur, però quant portes les cames tocades i relaxades per la baixada i al torna'ls-hi a demanar gas, em van dir que na nai!! avisos de rampes i el meu cosí igual! jeje, xupito contra les rampes i apretar que quedava poc per coronar. Un cop al cim, baixada direcció Bourg-Madame, una baixada forta al principi i desprès podríem dir que era "falso llano", picant avall pero allò que s'ha de pedalar. Ens vam trobar un grupet d'uns 10 que al principi tothom col·laborava al fer relleus, i la veritat que anàvem atrapant gent, però desprès tothom amagat al darrera. Aquí destacar la gran feina del meu cosí, que va demostrar que està molt fort i durant molta estona va estirant fort del grup, i jo de tant en tant intentant-li fer algun relleu, tot i que sabia que anava molt al límit de forces. Quan quedava 1Km per arribar a Puigcerdà, un altre ens va fer un fort relleu que em pensava que no podria aguantar, arribant a 50Km/h, uff, em va acabar de trinxar i desprès quedava la última pujada de 1'5 km picant amunt fins a l'arribada. Aquí si que al intentar aguantar el ritme, em van tornar a venir els avisos de rampes, i vaig pensar que ja ho teníem fet, que quedava un quilòmetre i vaig posar tot el que portava i amunt! quedant despenjat del grup. Últims metres i l'arribadaaa!!, entrant en la posició 74, amb un temps de 4h 22', (mitja de 32 Km/h), a un minut del meu cosí i a uns 32' del primer, el Sr. Hermida. Desprès a 10' va entrar en Jordi C, i en Manel (Felicitar en Manel, que tenint en compte que fa 15 dies va fer un Ironman, va fer una gran marxa!!). Respecte en Joan, doncs va fer una gran marxa com sempre, entrant a un quart del primer classificat, amb 4h 04'!!.
Les Tres Nacions a la butxaca!!!! i respecte la marxa, tot i anar una mica a l'expectativa per comentaris negatius d'alguns que ja l'havien fet, dir que personalment em va agradar bastant! Vam passar per tres països, vam creuar tot Andorra i vam pujar el port mes alt dels Pirineus asfaltat! i també vam gaudir d'unes grans vistes! El temps espectacular! el sol ens va acompanyar durant tota la marxa! No es podia demanar mes!
Dir que els túnels si que son una mica perillosos, però també dir que aixó a moltes marxes també pasa, per exemple al Remences, al entrar a Olot, també hi han aquestes frenades, que no us faci por de cares a un altre any! crec que es una gran marxa que s'ha de fer!

Gran debut a l'Extreme de Salou!!!

2011-06-07T12:36:00.006+02:00

Diumenge passat a Salou es va celebrar la Extreme man Triathlon 226, on desprès de molts mesos de preparació amb molts entrenaments i molta constància, el nostre amic Manel va debutar en una triatló de llarga distància, ni mes ni menys que un iron man: 3800 nedant + 180 Km bici carretera + una marató 42'195 Km. I quin debut que va tenir, (pensar que el mes de Març a Bcn debutava en una Marató!), em sembla que no es podia fer mes bé!! la vas clavar Purito!! Un gran temps per ser el teu primer iron man, que demostra que vas fer una gran preparació (amb alguna festa pel mig! jeje), i normalment tota bona preparació dona els seus fruits! estas molt fort Manel!! Me n'alegro molt! espero que a partir d'aqui, en vinguin molts mes! Total 11h 35' (1h+6h 51'+3h 33') També vull felicitar als dos Xevi's, uns mites de les triatlons de llarga distància, amb en Xevi A. que tot i no haver preparat molt aquesta triatló, va realitzar la seva desena iron man, i finalitzant-les totes!! i en Xevi B. que encara que els anys vagin passant, any rera any va realitzant iron man's! Son tot un exemple de treball i superació!

Fotos Terra de l'Aigua

2011-06-03T17:16:00.012+02:00

En Jordi apretant al Coll de n'Orri.
En Juli estirant un grupet... En Juli alimentant-se abans d'afrontar el port especial L'Albert sobradíssim pujant el Coll de Sta. Helena El meu cosí encapçalant un grup per les eses del Mortirolo, i jo intentant seguir-lo. Gran foto! qualsevol diria que estic atacant! jaja En Juli cargolant-se sobre la bici! En Jordi i l'Albert entrant junts a l'arribada! Quin nivell!

MES FOTOS de la Marxa

Segona Terra de l'Aigua

2011-05-30T16:06:00.015+02:00

Ahir al matí, tot hi haver dormit poc per la gran victòria del Barça, amb el meu cosí, en Juli i l'Albert, ens vam adreçar fins a Riells per realitzar la marxa cicloturista Terra de l'Aigua. Jo aquesta marxa l'any passat ja la vaig fer, i tot i tenir una caiguda em vaig emportar un bon record, em va agradar moltíssim, amb uns ports molt macos i passant pel mig del Montseny!, Aquest any el traçat canviava en algun tram del recorregut, sobretot en la part final, amb l'ascensió al Castell de Montsoriu!
Un cop preparats a la línia de sortida, col·locats a la part del darrere ja que la primera intenció era acompanyar durant el recorregut en Juli, tot i que al final, no vam complir (em sap greu Juli), i vam anar a la nostre,,,,. Desprès de fer un minut de silenci per en Xavi, es va iniciar la marxa, on vam encarar el primer ports del dia, Coll de n'Orri on ja es va trencar el grup a la pujada. Jo em pensava que seria com l'any passat que vam pujar tots a bloc, pero aquest any, al sortir del darrere ens vam trobar que es va trencar el grup i ens va tocar tirar amb força, pero no els vam atrapar fins arribar a la carretera d'Arbúcies a Hostalric, on el cotxe del davant de la marxa feia anar una mica frenat al pilot. Així frenats, vam anar tirant fins arribar al peu del segon port especial del dia, el de Sta. Helena on va començar la primera pujada llarga del dia, on tothom va anar agafant el seu ritme. El meu cosí i jo vam anar fent, i ell em va fer una gran estirada, (quin gran gregari), tot i reservar-se per mes endavant. Un cop vam passar per les "eses" del Mortirolo, un lleuger planer i de seguida vam coronar, un got de Coke i avall. Al iniciar la baixada, ja vaig pensar amb el revolt de l'any passat on vaig tastar l'asfalt, i abans d'arribar-hi ja vaig afluixar, ja que el revolt es d'aquells que van amb mala llet!! vam seguir baixant per dins d'una gran arbreda fins arribar a la carretera de Sta. Fe del Montseny i amunt altre cop cap a St. Marçal, un altre port!, tot i que curt. Un cop a dalt, gran baixada amb forta pendent, on el crono em va marcar els 81 Km/h!!! i no era l'únic sonat que anava així, érem uns quants que baixàvem amb filera fins arribar a la carretera que va direcció Viladrau. Vam agafar un bon grup que ens va fer una bona estirada primer fins a la Fullaca i desprès St. Sadurní d'Osomort, on començava el segon port llarg del dia, el Collsasplanes. Amb el meu cosí, ens vam posar a roda dos de Bicis Esteve i vam anar pujant a un bon ritme, un ritme que em va permetre poder aguantar-lo. Del grup que érem, molts es van anar quedant i vam seguir amb el meu cosí, els dos de Bicis Esteve i un cinquè. Quan faltaven uns tres quilometres per arribar a dalt, en Jordi, va passar al davant, i ja vaig pensar que es trencaria tot, però els Esteve van mantenir el ritme i el meu cosí no va posar la cinquena, reservant-se per la pujada final del dia. Un cop vam coronar, ja tot baixada fins Arbúcies passant aquest any pel Coll de Revell, una baixada mes enrabirada pero també molt maca. Em vaig posar al davant i vam fer una bona baixada fins a Arbúcies, pero abans d'arribar, on hi havia un fals pla, ja em vaig deixar passar pensant també en amagar-me darrera el grup durant el tram d'Arbúcies fins a l'inici de Coll de n'Orri. Aquest tram, el vent el teníem de cares, i vam tenir molta sort de trobar un bon grup que ens va fer una bona estirada. El meu cosí al veure el cartell d'últims 10 km, es va sorprendre ja que es pensava que quedava molt mes, i un cop vam agafar l'últim port del dia, el Coll de n'Orri+Castell de Montsoriu.

aquí si que el meu cosí va apretar i amunt!!, va anar marxant fent una gran pujada, avançant a molts ciclistes, i atrapant dins l'últim quilòmetre a l'Albert, entrant junts a l'arribada. Jo em vaig quedar amb un segon grup i vaig anar fent al meu ritme, cargolant-me a sobre la bicicleta i patint en els trams de forta pujada, amb rampes del 14 i 15%!. Al final, uns 500 metres pràcticament de planer i arribadaaaaaa!! Molt satisfet!! El temps 4h 55',,,, i tenint en compte que el tram inicial es va anar mes lent que l'any passat, que el tram modificat era mes lent i que la última pujada era mes dura, doncs no em puc queixar, podríem dir que com l'any passat!!!!
Pel que fà a l'Albert, el vaig veure a l'inici de la marxa tirant molt ràpid endavant, i ja no el vaig veure fins a l'arribada, tot i que ens va comentar que ho va passar malament "pajarilla" a Collsesplanes i a l'últim port, entrant a l'arribada amb el mateix temps que en Jordi, 4h 51'. En Juli, va iniciar la marxa col·locant-se al darrere nostre, però veient que tant en Jordi com jo vam anar fent, va realtizar la marxa al seu ritme, entrant una mica mes tard que nosaltres i completant tot el recorregut! Enhorabona a tots!!

DESCANSA EN PAU XAVI!!

2011-05-23T12:20:00.005+02:00

Segona Terra de Remences!

2011-05-08T17:02:00.012+02:00

Ja tenim la segona Remences a la butxaca!! Ha estat un gran dia, sense pluja i amb un gran ambient! Personalment, he patit molt a la part final de la marxa, però he baixat el temps de l'any passat, que la veritat no hi comptava pas!, però anem per passos, de bon matí em arribat a St. Esteve d'en Bas, i ja hi havia gent a la línia de sortida, que matiners! Ens em equipat ràpid i cap a la sortida! Faltava una mica mes d'un quart d'hora, i la veritat, comparat amb l'any passat no estava molt nerviós, però ha estat donar-se la sortida, i l'adrenalina a tope! a fonduuuu! em sortit a velocitat creuer, intentant anar el mes endavant possible, i sobretot vigilant molt!, la velocitat pels núvols, anar amb aquell gran grup et permetia rodar molt ràpid! Al mig d'Olot, he avançat l'Edu i ens em saludat. Un cop em iniciat el primer port!, el Capsacosta, ja he vist que anava mes ràpid del compte, però em trobava molt bé! aquí m'ha avançat el rei de les triatlons, en Marcel Zamora! que volava per avançar posicions!, ah! i en Nil d'Olot, que com anava també!. El meu cosí, el veia que pujava molt fort, i jo intentant no perdre pistonada!. He coronat i la meva intenció era menjar alguna cosa, pero anava molt afogat i he tingut que esperar que em recuperés per menjar. A roda d'un gran grup, m'han estirat i he pogut descansar, fins atrapar el peloton davanter. A Ripoll el segon port del dia, Canes, em pujat fort, i un cop passat el coll de la Creu, plat i amunt! també penso que he tirat massa fort, i pel cap m'ha passat diverses vegades que em podia passar factura, pero tot el temps guanyat fins aquell moment em permetia agafar-me en calma la pujada a Bracons. La baixada de Canes fins a Olot, aquest any rapidissima! l'any passat era tot moll i van anar amb molt de compte. Baixant he atrapat al meu cosí, que pujant m'havia tornat a treure un troç. Un cop a Olot, un grup ens ha estirat fins a peu de Bracons, tercer port del dia, i aquí si que semblava que la roda s'enganxava al terra,,, uff quin port! He agafat el meu ritme i amunt, en Jordi ha anat marxant mica en mica, i ja no l'he vist mes fins l'arribada. La part final de Bracons durissima, m'he adonat que si fins a peu de Bracons anava molt bé, ara ja no anava tant bé! Un cop he coronat, baixada ràpida, fins el segon repetjó que m'ha agafat una rampasa espectacular al quadríseps! jeje, mes de dos minuts parat i estirant! com l'any passat!. Un cop semblava que havien marxat les maleïdes rampes, a cavall de la bici i sant torne-mi! he agafat un gran grup que m'ha estirat fins a Manlleu, he aprofitat per menjar i beure molt, però veia que no acabava de recuperar-me, i ja érem a peu del quart port del dia, la pujada de Cantonigrós!, he aguantat al darrere del grup el primer repetjó sortint de Manlleu, però quan ha tornat a picar amunt, de seguida ja he perdut la roda del penúltim, he vist que anava fatal, la forta tirada m'estava passant factura, i quedava moltíssim fins al cim de Coll de Condreu. He agafat el meu ritme, i la tònica era que molts ciclistes m'avançaven i no podia seguir a ningú, en tota la pujada només he passat a dos ciclistes! quina pàjara! aquí l'anècdota del dia, anava jo i la meva pàjara i em giro a l'esquerre per llençar un "sepi" en el mateix moment que m'avança per la mateixa esquerre en XAVIII!!! mira que érem gent eh, jejeje, anava com una moto, i jo al meu ritme fins passat Rupit, on m'he pogut agafar a roda d'un grup encapçalat per en Franquet, com tirava el tio!! un altre que està fortissim! he patit al darrere del grup, però era fins arribar al cim de Coll de Condreu, on un cop em arribat, ara tocava tot baixada! quina baixada, com totes les altres, rapidissima, i quan ja érem a la recta d'Hostalets, de nou les rampes!!! bé, ara eren avisos, pero no m'han deixat aguantar la roda del grup, i he tingut que anar al meu ritme tota la recta fins a l'arribada!! jeje. A l'arribada, miro el crono de l'arc i veig 5h 38'!!!!! tot i que he patit molt, he baixat 5' el temps de l'any passat! no hi comptava pas!! molt i molt content!! dir també el gran temps dels companys d'Amer, on han demostrat que estan grandiosos! ah! i del mestre Marcel Zamora, que ha fet podi! tercer!! fins la pròxima! fotografia desprès de la marxa amb en Xavi Tondo

JORDI AUGUET ESTARÁ EN REMENCES 2011

2011-05-04T11:59:00.001+02:00

Els cracks teniu aixó!! jeje Gran cronica!!! Visiteu l'enllaç!

JORDI AUGUET ESTARÁ EN REMENCES 2011

Pujada a Rocacorba

2011-04-29T20:11:00.004+02:00

Avui al matí, juntament amb el meu cosí em fet una bona sortida per carretera, amb pujada inclosa a Rocacorba, amb un total de 141 km i amb 1955+! Em sortit d'Amer i em anat a fer unes Serres per dirigir-nos cap a St. Gregori i desprès a Banyoles, on em fet un puja i baixa a Rocacorba. Un cop em tornat a ser a Banyoles, ens em dirigit a Olot per Sta. Pau, on he patit de valent ja que avui no anava gens bé de cames. Un cop passat Olot i ja a Les Preses, ens em aturat a fer una merescuda Coke, per revifar-nos una mica i acabar d'arribar fins Amer. Amb el temps em tingut molta sort, ja que de bon matí el sol ens ha acompanyat, pero abans de pujar a Rocacorba ja em vist que s'estava complicant, cosa que ens ha fet dubtar si pujar-hi o no, al final em pujat junts i no ens ha plogut en cap moment. Quan em arribat a Sta. Pau, el terra estava ben moll del bon ruixat que acabava de caure, pero a nosaltres ni una gota. A Olot, també acabava de caure un ruixat i les quatre gotes i el cel amenaçador feia pensar amb una altre tromba d'aigua, però no, quatre gotes passat el túnel d'en Bas i ja està!. Bona cargolada de cares al Remences!!

1er Round Turó de l'Home

2011-04-23T10:28:00.011+02:00

El dimecres passat, vam quedar a les nou del matí a Fontajau (Girona) per realitzar la ruta que feia temps que volíem fer amb BTT, Girona - Turó de l'Home. Finalment, ens vam reunir tretze Btterus amb moltes ganes de pedalar i gaudir de la bicicleta, i des d'Amer aquesta vegada vaig baixar acompanyat amb en Carlos, en Jordi i en Dani.
Vam sortir una mica tard per la ruta que volíem fer, pero amb el bon temps i les ganes, vam anar passant pels magnífics camins que ens tenia preparat en Quique, direcció Mas Llunes, Vilobí i Sta. Coloma de Farners, on ens vam aturar a fer un descans al parc de St. Salvador. Fins aquí, vam seguir la orientació del GPS integrat d'en Quique, que no falla mai, i desprès amb el GPS d'en Xavi C, que està molt fort i no treu mai el plat!! vam reiniciar la marxa per una pista que va pujant paral·lela a la ctra vella de Sta. Coloma - St. Hilari, i a la riera, fins que mes endavant vam agafar una pista que ja va començar a picar mes direcció a Joanet. Un cop a Joanet i reagrupats, vam iniciar el descens fins Arbúcies, baixada molt guapa i alhora una mica perillosa, ja que era molt relliscosa i també tècnica, pero que personalment em va agradar molt fer-la ja que desprès d'uns 50 km, era la primera baixada llarga que feiem!!! Em pensava que tot era baixada, pero encara vam tenir que fer un petit turonet per acabar d'arribar a Arbúcies, on ens vam aturar a dinar un entrepà a un bar i a recuperar forces. Fins aquí vam arribar els d'Amer, la hora que era i els pronòstics del que encara quedava de ruta, feia que arribaríem molt i molt tard a Amer, i era el dia de la final de Copa! ens va saber molt greu no fer-la tota i acompanyar-vos mes amunt!!!
Vam agafar la ctra d'Arbúcies a Hostalric, i com no, el vent de cares!!! uff, uns 15 km's pedalant contra vent, on en Dani ho va passar una mica malament fins a Hostalric per seguir la roda. Bona serie Dani!! jeje. Ens va sortir un total de 73 km amb uns 1050+!
Un cop a Hostalric, tren fins a Girona i transbord a per agafar el cotxe per anar fins Amer.
Explicar-vos, que la resta de companys de ruta, van sortir d'Arbúcies direcció al Turó de l'Home, però que un cop van arribar a la carretera de Sta. Fe, van decidir pel temps i el fred agafar carretera i manta cap a St. Celoni, amb uns 100 km's i mes de 2000+, quedant l'objectiu pendent per un altre dia, per tant, com que nosaltres també ens vam quedar amb les ganes de fer tota la ruta, segur que hi haurà un 2ond Round!! Fins la pròxima!!!
Cròniques, fotos, track's i video de la sortida, visiteu els blogs d'en Quique, Xavi C. i Edu.

Mare de Déu del Mont

2011-04-19T09:15:00.017+02:00

Ahir vaig llevar-me una mica tard, i a les 10h sortia sense saber ven bé quina ruta fer. Tenia pensat anar cap Olot i d'allà dirigir-me fins a Banyoles per Sta. Pau i pujar a Rocacorba, pero a mesura que anava pujant cap Olot i veient el magnífic dia i el cel tant clar que feia, vaig decidir anar fins a Besalú i d'allà enfilar-me per Beuda fins al Santuari de Mare de Déu del Mont (port que mai havia fet). Fins a Olot, lleuger vent en contra (protagonista del dia), pero encara es va comportar, a Olot pràcticament tot baixada i rapideta fins a Besalú, amb ajuda del vent suau que ara m'apretava. A Besalú, agafo direcció Beuda iniciant l'ascensió, al principi es bastant suau, pero poc desprès de passar Beuda i fer algun tram de planer i baixada, ja comencen les rampetes trencadores, primer son curtes però intenses,,, i cada vegada ja son mes continuades, amb paelles d'aquelles de cargolar-te fort a sobre la bici. Així fins arribar a la carretera que puja de Cabanelles, on contínua una estona més pujant fort i desprès et deixa agafar una mica d'aire per recuperar-te i afrontar els últims km's. A falta de 4 km's, la carretera torna a empinar-se amunt i de valent, els últims 3 son brutals!!,,,, amb rampes del 15% constants, on puc dir que en cap moment baixen del l'10%!! Aquí comença l'espectacle de les grans vistes, aixó sempre que arribis sobrat i puguis aixecar el cap del manillar,,jeje, al costat de la carretera desapareix la vegetació i només hi han pedres,,, preciós! Últim gir a la dreta pel mig de les pedres i últims 300 metres ja mes suaus,,,, objectiu aconseguit!, Un cop al cim, descans merescut i ara si gaudir de les grans vistes!!El Santuari de Mare de Déu del Mont fotografia encarada cap Olot.aquesta encarada cap els Pirineusaquesta cap a Banyoles abraçat amb en Jacint Verdagueren Jacint Verdaguer descansant al costat de la meva bike.
Un cop recuperat, baixada amb molt de compte ja que la carretera en molts trams està força malament i es molt estreta. Un cop a Besalú, torno a tenir llet i el suau vent m'apreta fins arribar a Argelaguer, on aquí canvia i passo a tenir-lo en contra, toca collons però suportable. Enfilo les rampes de St. Jaume de Llierca i Castellfollit i un cop passat Olot, a la recta de les Preses, el vent passa a ser molt mes intents. M'aturo a fer un descans i una Coke, deu minuts desprès continuo amb la lluita contra el vent, que cada vegada es mes fort. Un cop passo el túnel d'en Bas, aquí si que quedo acollonido! pràcticament tot baixada fins Amer, pero quin vent!! ufff, quines ganes d'arribar a casa, sembla que cada vegada que m'acosto més Amer, el vent es mes fort,,,,, trams de recta on sempre vas a plat, aquesta vegada amb plat petit, ufff, quines ràfegues,,,,,finalment arribo! quina alegria!! jeje. Gran sortida on tot i trobar molt de vent a la tornada, puc dir que m'ha respectat a l'anada. Finalment 146 Km i 2140+. Perfil de Mare de Déu del Mont per Beuda

Gran sortida el pròxim dia 20!

2011-04-12T19:40:00.003+02:00

Dimecres vinent, farem una bona sortida amb BTT des de Girona fins al cim del Montseny. Un cop al cim, tot baixada fins a St. Celoni i amb tren fins a Girona. Us deixo l'enllaç del fundador de la sortida, el blog d'en Quique. Qui es vulgui apuntar, ja ho sap! Nomès ho té que dir!

Tirada de 200 Km!

2011-04-11T19:19:00.014+02:00

Ahir al matí, vam quedar a Anglès uns quants amics d'Amer i una bona gent de Triatletes de Girona amb l'objectiu de fer una tirada llarga, sobretot per guanyar resistència! Vam fer un bon grup, crec que erem catorze, tot i que alguns van anar marxant abans d'acabar la ruta.Pujant per Osor
El dia esplèndit! on vam realitzar una gran ruta amb molt bona companyia! La ruta va ser Amer-Angles-Osor-St.Hilari-Serrat de Matamala-Coll de Revell-Viladrau-Seva-Tona-Coll de La Pollosa-Collsuspina(Bona parada a esmorçar)-Moià-L'Estany-Sta.Eulalia de Riuprimer-Sentfores-Taradell-St.Sadurni d'Osormort-Collsesplanes-Serrat de Matamala-St.Hilari-Osor-Angles-Amer. Contemplant el paisatge.....
Ens van sortir 201 Km i 2915 metres de desnivell(+)! i pedalant unes set hores i mitja! Gran entrenament de cares al Remences per uns, i pels diferents aironmans del 2011 com Salou, Nice o Embrun pels triatletes.

Gran cap de setmana ciclístic!!

2011-04-03T20:20:00.011+02:00

Aprofitant el gran cap de setmana que es presentava mateorològicament parlant, ahir dissabte amb la colla d'Amer, erem una dotzena de ciclistes, vam fer una gran sortida amb bici de carretera. La ruta va ser: Amer - Mas Llunes - Sta. Coloma F. - St. Hilari - (aquí dos que teníen que ser aviat a casa van continuar cap Osor) Arbúbies - Coll de Revell - Alt de St. Hilari - Osor (fins aquí els altres tots junts) - Santuari el Coll - (aquí nomès vam pujar cuatre!) - Anglès - Amer - St. Martí Sacalm ( i aquí vam pujar el meu cosí i jo) - Amer. Una gran sortida amb molt bon ambient i un fantàstic dia, on em van sortir 151 Km i uns 2735+.

I avui diumenge, gran jornada pels cingles de Collsacabra. Amb la dona em sortit de Tavertet i vorejant la cinglera em anat pujant per desprès baixar i baixar fins al Salt del Sallent, passant primer per Rupit. Desprès em tornat a Rupit i em fet el mateix camí a la inversa. Gran recorregut de BTT amb uns paisatges magnífics i passant per alguns trams del Cabrerès. 32 Km totals amb uns 700+. Felicitar a la Brígida, que desprès de no tocar la bici durant alguns mesos, s'ha portat com una campiona!

Amer - Tossa - St. Grau - Amer

2011-03-20T19:38:00.003+01:00

Molt bona ruta la que em fet aquest matí amb sis companys d'Amer, amb un gran dia per disfrutar de la bici i un bon sol. Em sortit d'Amer direcció Caldes, on aquí ja es començaven a esmolar els ganivets, direcció Llagostera i desprès cap a Tossa de Mar, on ens em parat a fer una beguda i un entrepà (carregar dipòsits). Desprès em continuat direcció St. Grau, on em disfrutat d'unes grans vistes del mar fins que em arribat a peu de port, desprès la veritat es que ja no veus res! jeje ben agafat del manillar i amunt!. Un cop em coronat, baixada cap a Llagostera on ja em notat que s'havia aixecat el vent, i a plat em començat a fer relleus, "l'ou" fins passat St. Dalmai, on hi ha un repetxó (el Rustenchiken), que ha deixat a tothom al seu lloc. Total 135Km, amb 1360+ i una mitja de 30Km/h, una bona sortida de cares el Remences, toca ficar-se les piles!!

Marató de Barcelona 2011

2011-03-09T17:21:00.014+01:00

Qui m'havia de dir a mi, el passat mes d'Octubre, que aquest diumenge seria a la línia de sortida de la Marató de Barcelona, i que la completaria per sota del temps esperat!
Ara, no ha estat tot bufar i fer empolles, tres setmanes abans de la cita, una inesperada capsulitis al peu, em feia pensar que no podria anar a la Marató. Desprès de repòs i fisio amunt i fisio avall, finalment amb en Paco, en Xevi, en Manel i el meu cosí (Jordi), diumenge a 08:30h del matí, érem a l'avinguda Mª Cristina de Barcelona.
Milers de corredors de tot arreu (uns 15000), esperant l'esperada sortida, amb la intenció de completar els 42'195 Km pels carrers de Barcelona i passant per davant dels edificis mes emblemàtics de la ciutat. Gran ambient i molta gent animant per diferents punts de la ciutat, i amb diferents espectacles pel recorregut com: spinning, xarangues, grups musicals,,,etc amb la intenció de fer passar als corredors més ràpids els quilòmetres.
Nosaltres vam sortir amb la intenció de fer 3h 30' (a 5' el km), però la veritat es que vam anar una mica més ràpids durant tota la Marató, realitzant els km's a 4' 50''. Fins la mitja (km 21), la veritat es que vam anar molt bé, i molt content ja que la capsulitis de moment no me la notava. Vam passar la mitja amb un temps de 1h 41' 34'', i vam continuar km a km amb el mateix ritme. A cada avituallament, intentàvem agafar sense aturar-nos alguna cosa per menjar o beure, molt important per no acabar buit. Al km 25, vaig notar alguna petita molèstia al peu, pero no va passar d'aquí. Al km 30, on podem dir que va començar la Marató de veritat, em vaig prendre el segon gel, i aquí en Paco i en Xevi van afluixar una mica el ritme. En Manel, en Jordi i jo, vam continuar amb el mateix ritme, i al km 34-35, (el famós mur), en Manel es va trobar pletòric i jo vaig començar a notar que em costava aguantar aquell ritme. En Manel, mentre el meu cosí es posava al meu costat per anar de costat, ens va anar animant contínuament amb la intenció de no baixar el ritme. Em va costar molt i molt, però encara no sé com, van anar passant els km's amb la sensació de que anàvem massa ràpid, ja que contínuament era anar avançant corredors, molts d'ells caminant o aturats mentre feien algun estirament. Va haver-hi algun moment que vaig estar a punt de deixar-me anar, però la insistència d'en Manel, la companyia del meu cosí, i al veure que cada vegada quedaven menys km's per l'arribada, vaig treure forces no sé d'on, i finalment amb la música de fons de "we are the champions" i amb moltíssima gent al darrera les tanques animant, entràvem els tres agafats de les mans i amb els braços amunt per la línia d'arribada!! amb un temps total de 3h 23' 20''!!! Quin moment! quina emoció!! quina sensació!! quin orgull, inexplicable, d'aquells moments que s'han de viure! acte seguit, una gran abraçada entre els tres! i pensaments de que havia fet una Marató!! no m'ho creia! per a la Brígida per la seva paciència en els dies previs a la Marató, i del que m'havia costat per les molèsties i la lesió arribar fins allà, que em va fer saltar alguna llàgrima.....
Les cames, doncs en aquell moment em deien que que collons havia fet!! jeje em costava molt cada pas que feia!, no vaig poder ni ajupir-me per treure'm el chip, ni la intenció de seure al terra! jeje.
Moments desprès en Paco i en Xevi, que ho va passar una mica malament als km's finals, passaven per sota l'arc d'arribada completant també una gran Marató.
Molt contents tots tres, per la Marató que ens va sortir i per la constància en cada km, ja que els parcials van ser molt regulars. Km 0-5: 24:33, Km 5-10: 23:34, Km 10-15: 24:03, Km 15-20: 24:08, Km 20-25: 23:46, Km 25-30: 24:15, Km 30-35: 24:26, Km 35-40: 24:01, Km 40-42'195: 10:38. Primera mitja a 1h 41'34'', i la segona mitja a 1h 41'47''. Posició 2410, d'uns 12500 que van acabar la cursa, no està malament per ser la primera no? ;-)
Vull donar-te les gràcies Jordi! ja que sé que si no hagués set per tu, jo diumenge no hauria fet aquesta Marató, tu em vas dir un dia que s'havia de fer, en aquell moment ho vaig veure molt i molt lluny, pràcticament com una cosa impossible, i mira,,, ja la tenim feta!! Ets un crack! En Manel, jo i el meu cosí, amb la medalla aconseguida.En Paco i en Xevi.Orgullós de l'objectiu aconseguit!

I Marxa Cicloturista Terra de Volcans (AMER)

2011-02-12T17:35:00.010+01:00

Blog de la Marxa Terra de volcans http://terradevolcans.blogspot.com/
Per fí ja tenim la nostre cicloturista!!! Primer de tot, donar les gràcies al nostre company Gabri, que gràcies a la seva insistència per aconseguir una cicloturista al poble, finalment ho ha aconseguit!! La Federació ens ha donat la única data que deien que tenien lliure, el diumenge dia 13 de Març, per tant la primera cicloturista de tot Catalunya d'aquest 2011!! Si encara esteu en pre temporada, apreteu-vos el cinturó que aixó ja està aquí!
El recorregut res a veure amb el títol de la Cicloturista, em sembla que no hi ha cap volcà que jo sàpiga durant tot el recorregut, si mes no, que hagi entrat alguna vegada en erupció! jeje. Ah si!, a la volta curta hi ha el volcà de la Crosa!!
El recorregut de la volta llarga son 143 Km (Amer, Anglès, Osor, Sant Hilari, Sant Sadurní d'Osomort, Folgueroles, Roda de ter, Cantonigros, Coll de Condreu, Sant Esteve d´en Bas, Amer i pujar a Sant Martí Sacalm). Una bona volta amb un últim port d'uns 8 Km que posarà a tothom al seu lloc! Total de 2600+!!
La volta curta es de 87 Km (Amer, Anglès, Osor, Sant Hilari, Sta. Coloma de Farners, St. Dalmai, Mas Llunes, Anglès, Amer). Ideal per qui encara estigui en pre temporada i vulgui fer una bona sortida sense grans ports! Total de 1000+.
Doncs res, ja ho sabeu!! el dia 13 si voleu fer una gran cicloturista, cap Amer s'ha dit!! Si podeu difondre aquesta notícia, encantat!!
Per mes informació de la cicloturista, tema inscripcions, recorregut, etc etc, entreu a la pàgina del Club Ciclista Amer.

Ens veiem!

Ja no hi ha volta enrere!

2011-01-30T18:46:00.003+01:00

Tot va començar per combinar-ho amb la bicicleta durant l'hivern, i ha passat a passar per davant de la bici!, de moment.....;-). La bici ja l'agafo ja, fins i tot he fet alguna sortida de mes de cent km's, però ara mateix, dedico mes dies a la setmana a còrrer que amb bici. Tot té una explicació, dia a dia amb companys del poble ens em anat animant, hem participat en alguna mitja marató, i desprès de fer km's i veure que varis companys s'han inscrit a la Marató de Barcelona, doncs ja no hi ha volta enrere!! Avui m'he inscrit!! 60 Euros! i desprès ens queixem d'alguna cicloturista!
Avui al matí, em fet un bon entrenament de cares al dia sis de Març, 30 km's a ritme de cinc, on he acabat molt encarcarat de cintura per avall, però que m'ha servit per veure que patint, i sobretot patint molt en els últims km's, es possible fer-la!. Ja us explicaré que tal em va. Desprès espero fer més bici que còrrer! jeje.

Gran cap de setmana, i la meva primera mitja!!!

2011-01-09T18:32:00.006+01:00

Ahir dissabte al matí amb el meu cosí en Jordi i les dones, vam marxar a passar el dia a Barcelona (rebaixes) per acabar el dia a Sitges, on avui participàvem en Jordi i jo a la 28 Mitja Marató de Sitges. Gran organització i gran ambient de bon matí al passeig de Sitges, on hi havien aproximadament uns 3000 participants. El recorregut molt urbà i planer, passant pel passeig de Sitges durant la marxa tres vegades. No em escalfat gaire i de seguida ens em adreçat a la sortida, on ens em situat molt endavant. Molt bon dia i gens de fred, estàvem rodejats de gent amb samarreta de tires i nosaltres amb samarreta tèrmica de màniga llarga a sota!! jeje, els típics nervis abans de sortir i tret enlaire, sortida!! uff, la gent ha sortit molt ràpida, tant que ens han estirat i els dos primers quilòmetres els hem fet a 4:05 el Km, de seguida em afluixat i em intentat mantenir els següents Km's a 4:20/25. Anàvem a bon ritme, teníem bones sensacions i al Km 10 em passat a 42'38''!, jo pensava, ay ay ay que ens pot passar factura.... però a mantenir el ritme! Al km 15, primers símptomes de patiment del meu cosí! no pot ser, està patint?? res, la cosa no ha durat ni un quilòmetre, la màquina s'ha revifat i de seguida allà al meu costat! Al Km 17 patiment meu, he vist de cop que anava forçat i que em costava mantenir el ritme, li he dit a en Jordi que tirés, que portava un bon ritme i podia fer molt bon temps. Del Km 17 al 18 encara, però els tres últims se m'han fet llargs llargs, un cop al passeig on faltaven pràcticament els últims dos quilòmetres per l'arribada, suposo que els he fet aprop de 5 i molta gent m'ha avançat!! Al final, línia d'arribada on he arribat molt just de forces, i el més important objectiu realitzat!!, amb un temps més bo del que em pensava, 1h 32', a un ritme de 4:22 el Km, gràcies a la llebre del meu cosí!. En Jordi també ha patit en els últims quilòmetres, però ha entrat a l'arribada amb un gran temps, 1h 31' 19'', a 4:20 el Km. Molt contents per la mitja que ens ha sortit, llàstima que al final ens ha passat factura el ritme inicial. La meva primera mitja marató realitzada, una marxa que temps enrere, mai m'hauria pensat que algun dia faria, tot es plantejar-s'ho!! Gràcies a la Neus i a la Brígida, pels ànims rebuts i per la vostre gran companyia!!

Cursa Sant Silvestre Girona 2010

2011-01-03T10:34:00.002+01:00

L'últim dia de l'any el vaig acabar fent una cursa, i no va ser amb bici, sinó corrents a la Sant Silvestre de Girona. Una cursa que no hi havia participat mai de 5 km 400 m pels carrers de Girona, amb 1200 inscrits, quina gentada!!.
Amb en Manel i el meu cosí, ens vam situar molt endavant a la sortida, molt important ja que ens va anar molt bé per agafar de seguida el nostre ritme, desprès de fer els primers quilòmetres bastant ràpids i patir de valent al final, vaig passar per sota l'arc d'arribada amb un temps de 20:32, a un ritme de 3:49 min el km. Sort de la llebre del meu cosí, que em va estirar moltíssim! Estic molt content del resultat aconseguit, tot i que vaig patir molt i molt en els últims quilòmetres! ufff,,,,

Espero que aquest any pugui complir els meus objectius, començant aquest diumenge per sitges, on m'estrenaré a una mitja marató, i moltes més marxes amb BTT i amb bici de carretera.

Molt bon any a tots!!!!

Marxa de Sant Silvestre a Riudellots

2010-12-27T20:22:00.004+01:00

Ahir vaig participar a la marxa atlètica de Sant Silvestre de la població de Riudellots de la Selva. El recorregut era de set quilòmetres i podríem dir que bastant planers. Només donar el tret de sortida, ja em vaig adonar que la gent anava a tope i que no es podia badar si volies guanyar alguna posició!!, van ser només set quilòmetres, però a un ritme fort. Vaig començar molt bé, però crec que vaig anar de mes a menys, i en l'últim quilòmetre, on hi havia alguna rampeta vaig patir de valent!! Ni vaig esprintar a la última recta!! jeje Penso que es pateix menys a sobre la bici!!! ;-). Al final vaig fer 28'27'', a 4:04 el quilòmetre. No em puc queixar, ja que no pensava pas que faria aquest temps. Ara el divendres toca la de Girona, de 5 km 400 metres. Espero que em serveixin de preparació pel dia nou de Gener, on participaré a la mitja de Sitges!! bueno,,,, si tot va bé clar! Fins aviat!

Bon Nadal i Feliç Any Nou!

2010-12-23T10:50:00.002+01:00

Espero que passeu unes bones festes i que el tió us porti molts regals!!

Pels qui no ha set el 2010 el seu millor any, la dita diu "a mala anyada, dóna-li passada!!" i de cares al pròxim any, "amb el nou any, un nou afany".

FELIÇ 2011!!!!

TOI CHUNGO!!

2010-12-16T09:55:00.005+01:00

Aquests últims dies, m'estava mig preparant per debutar en una mitja marató, la mitja de Vic d'aquest pròxim Diumenge, realitzant entrenaments amb molt bones sensacions, i sobretot amb moltes ganes que arribés el dia, però un inoportú procés víric (que em té KO des del Diumenge passat!), m'ha trastocat tots els plans!! Pensava que la febre aniria marxant, però s'acosta el cap de setmana i tot continua igual! Res, que la mitja tindrà que esperar.....

Nou objectiu.... i gran sortida de BTT!

2010-12-07T14:38:00.007+01:00

Entre que molts cops no trobo el moment de posar-me a escriure o que no faig res que cregui rellevant per explicar-vos, doncs la veritat es que tinc el blog una mica abandonat. Ara fa un mes, que puc dir que vaig acabar la temporada ciclistica, tot i que no sé quina temporada, ja que no competeixo ni res, però si que es cert que per aquestes dates s'afluixa o es descansa per afrontar l'any pròxim amb mes benzina. Encara que he afluixat amb bici, no vol dir que no hagi fet sortides, la veritat es que no he parat, tot i que són amb una altre intensitat i sense distàncies llargues, i de postres, per si encara no en tinc prou, he afegit anar a córrer!! sí sí, a córrer! aquests dies, estic anant a córrer regularment amb alguna tirada llarga amb un nou objectiu!!, vull participar i acabar la mitja marató de Vic, (de fet ja estic inscrit!) sense buscar temps ni res, simplement acabar-la. Aquest es el nou objectiu de cares al mes de desembre!, la veritat es que tenir un objectiu o algun repte al davant, ajuda i molt a fer alguna cosa amb moltes mes ganes, i si a mes a mes tens dos amics que també s'afegeixen a l'aventura doncs fantàstic, ara,,,, això d'anar a córrer no us penseu que va sortir de mi, si no que van ser el meu cosí i en Manel que em van enllaminar, i entre tots ens anem motivant. No ha estat fàcil, ja que al començar a córrer després de tant de temps sense fer-ho, doncs cada dia els genolls em feien mal en un lloc diferent, i amb la tendinitis que vaig tenir l'any passat, doncs,,,,, no les tenia totes, però mica en mica crec que tot es va posant al seu lloc. Res, ja us explicaré com va tot!!!
I parlant de sortides interessants, crec que avui amb la colla d'Amer hem fet una i de molt guapa!, Amer - Cabrera - Amer. Una ruta que cada any per aquestes dates organitza el club i que passa per corriols i camins molt macos i plens de fullaca de la zona de Falgars d'en Bas. Aquest any érem set bikers, i tot i que ens ho em passat molt bé i em gaudit de grans vistes, ens trobat un terreny molt exigent, ja que estava tot molt enfangat, amb les pedres molles i amb molt de vent en diferents llocs, que et feien estar tota l'estona molt atent i pedalar constantment amb molta mes força!!, ho em fet d'una tirada, només em parat a fer un refrigeri a l'estació de St. Feliu de Pallarols a la tornada, ja que a peu de Cabrera, no em acabat de pujar fins a dalt. Al final ens han sortit un total d'uns 60 Km i uns 1500m +! Una bona ruta que la recomano a tothom! Vinga, fins a la pròxima!

Recorregut Copa Gironina Amer

2010-10-28T15:27:00.007+02:00

Ahir a la tarda, amb tres companys del poble, vam anar a fer el recorregut de la Copa Gironina del pròxim dia 7. El recorregut em va semblar espectacular!! dur com cada any, però passant per trams maquissims amb molts mes corriols, autèntic BTT!!. El recorregut comença com cada any, tot i que aquesta vegada, s'arriba pràcticament a dalt Les Ancies, on desprès es baixa per un corriol llarg on disfrutareu de la bici. Desprès es torna a pujar fort per tornar a baixar fins empalmar amb un camí de pujada i bastant tècnic (un mica pedregós) que es va fer a la Tramun després de passar per l'Hostal del Fang. Un cop s'arriba a dalt, es baixa fins arribar a les Basses i es torna a pujar fins a Can Sensaire, on desprès si que es baixa i molt per corriols maquissims fins arribar a la riera, on s'anirà borejant fins a creuar-la per arribar a l'empresa Hipra, on es creua la carretera per sota un pont i on es va pujant fins arribar al carril bici. Després, davant del cementiri d'Amer, en comptes d' anar pel carril bici tot recte fins a l'estació (arribada), hi ha una última sorpresa on es puja novament per una pista, que amb el que portareu a les cames, més d'un s'enrecordarà de l'organització, peró després a gaudir d'un corriol maquissim de baixada per anar a sortir un altre cop al carril bici, on desprès si, un quilòmetre planer i arribada!! 35 km i 1005 metres de desnivell positiu. ufff, prepareu-se per patir, per disfrutar de corriols i per pedalar mes de dos hores, ja que el primer farà mes o menys el temps de l'any passat, prop de les dues hores. Si voleu passar un gran matí, passant per camins i grans corriols on disfrutareu al màxim de la bici de muntanya, no us la perdeu!! Si algú la vol fer abans, el divendres a la tarda la tornarem a fer!

Pedalada per Collserola

2010-10-06T16:50:00.021+02:00

Gran matí ciclístic i de sort a Collserola! Sort,,, doncs si, molta sort! mes endavant veureu el perquè. Aquest matí, en Dani, en Quique i jo ens em adreçat fins a Barcelona per participar a la 7a pedalada popular de BTT que organitzava la Guàrdia Urbana de Barcelona pels camis de Collserola. L'any passat, en Quique i jo ja hi vam participar, i tot i mullar-nos, ens ho vam passar molt bé, cosa que va fer que aquest any no dubtéssim alhora d'inscriure'ns. Aproximadament a les 09:15 hores em arribat al velòdrom d'Horta, punt de sortida de la pedalada, on el primer que em fet ha estat anar a buscar el dorsal i desprès equipar-nos. M'ha tocat el dorsal 100, un número molt rodó!, i pràcticament sense escalfar ens em situat a la sortida bastant ben situats, on la primera línia estava reservada pels ex ciclistes professionals Roberto Heras i Josep Lluís l'Aguia. A les 10:05 hores s'ha iniciat la pedalada i només començar pujada!!, on em anat de menys a mes encarant els primers 2'5 Km de pujada per una pista amb moltes ferradures,on he coronat amb el grup del davant. A partir d'aquí tram bastant trencacames amb algun corriol fins arribar a l'avituallament de Can Coll (Km 15), on ens han fet aturar a tots per reagrupar-nos. Fins aquí, al ser neutralitzat, la moto davantera de tant en tant ens anava frenant, cosa que ha anat bé per anar agafant aire i recuperar forces, fins i tot he tingut unes paraules amb l'Heras, el qual anava sobradíssim amb una Doctore amb rodes de 29'' (diu que molt millor aquestes que les de 26''!). A l'avituallament, desprès de menjar i hidratar-me, amb en Dani i en Quique em comentat la pedalada i alguna anècdota, i ens em fet una foto a correcuita. Sant tornem-hi! es reprèn la pedalda i aquí ja era en plan maric... l'últim!, res de neutralitzat, i de seguida l'Heras ens ha arrancat les pegatines!, a marxat tot sol i els altres com em pogut em anat tirant al nostre ritme. Fins aproximadament el quilòmetre 23, molta pista i bastant trencacames on en moments he patit de valent, i a partir de llavors, pista i amunt!! pujada constant d'uns tres quilòmetres, que quan semblava que ja arribaves al cim, un altre camí a l'esquerre que encara s'enfilava més! ufff,, quin mal les cames,,,un cop a dalt, agafar aire i gaudir de les vistes espectaculars de la ciutat de Barcelona amb el mar al fons! molt guapo! ara tocava disfrutar de la baixada fins el velòdrom per la mateixa pista per on havíem pujat, on s'havia d'anar molt de compte ja que era molt relliscosa per les pedretes que hi havien. Un cop a l'arribada, (32'8 Km i 875 metres de desnivell positiu),obsequi (samarreta) i una bossa amb una crema, una barreta energètica etc etc. Ja amb en Dani i en Quique a l'arribada, em anat al cotxe per recollir la bossa per dutxar-nos i aquí comença la sort!! arribem a l'esplanada i veiem el cotxe d'en Dani amb la porta de l'ocupant davanter oberta!!, merda... ens han petat el cotxe!! ens acostem,,, i no!! les carteres, rellotges, bosses etc etc tot al seu lloc!! tres hores voltant amb la bici i el cotxe obert! em marxat tant empanats i amb tantes ganes de pedalar que ens em deixat el cotxe obert i no ens l'han tocat!!! increïble!! quin "carmelo" jeje. Desprès de tancar bé el cotxe, ens em anat a dutxar al velòdrom, on hem vist com la Selecció Catalana de Ciclisme estava entrenant amb el seu seleccionador, en Carles Torrent. Un cop dutxats, em anat a menjar l'entrepà i a fer un beure mentre veiem com en Dani Comas feia una gran exhibició de Bike Trial!! quin paio, s'ha fet una juguesca amb un bomber de bcn i casi es queda sense bici!!. Desprès han tocat els sortejos,motxilles, casc, buff, material etc etc i 4 bicicletes!, quan ja només quedaven per sortejar dos bicis, ha continuat la sort!!, una mà innocent treu un número i l'spiker diu: "un número molt rodó", i dic: "el meu", efectivament el 100!!! jaja, increïble!! quina santíssima llet!!! bici cap a casa!!! jeje. Sort que el maleter del cotxe d'en Dani és gran!. GHOST SE 2000, model del 2011.

Gran matí per Collserola, on a part de la sort, també ens em trobat amb un dia collonut, un gran ambient i tot molt ben organitzat! Felicitats a la organització!

Us ho recomano de cares a l'any vinent!

Fotos de la pedalada: bttcegub.blogspot.com

Vídeos de l'exhibició d'en Dani Comas!

6a i última etapa Transpirinaica

2010-09-21T20:22:00.052+02:00

Les set del matí, ens llevem i ens preparem per fer l'última etapa, tant de temps parlant i preparant la transpirinaica i ja som a l'últim dia!, ens queden per davant uns 120 Km, on passarem pel País Basc Francès, Navarra i el País Basc! moments abans d'anar a esmorçar, fent país!

Un cop equipats, anem a una pastisseria de St. Jean de Pied de Port on comprem una mica d'esmorçar i el pa per fer entrepans per dinar, avui dinarem pel camí amb la intenció d'arribar més aviat a Hondarribia i així aprofitar una mica la tarda. Un cop esmorzats, no gaire més cosa que ahir, sortim de St. Jean de Pied de Port i ens dirigim fins a St. Etienne de Baigorry, són uns onze quilòmetres amb algun repetjó a l'inici del tram i on trobem força boira. Un cop arribem a St. Etienne de Baigorry, amb un bon sol i ja sense boira, ens trobem amb el primer port del dia, l'Izpegi (8'1 Km), un port curt però molt maco, on ens vam tornar a escalfar!! jeje. Avui si que em noto que les cames em tiren, si mes no, no les tinc tant carregades com ahir. Anem pujant i seguint el ritme imposat pel meu cosí, un bon ritme que crec que hauríem aguantat fins a dalt, però que es va trencar al possar-se al davant en Manel! va aumentar el ritme i ens va fer anar a tots amb el gantxo!! quin ritme Purito! ufff,, quin nivell!! no sé si l'hauria mantingut fins a dalt, però jo si que vaig petar com una gla, jeje al veure que estava patint de valent a la seva roda, em vaig apartar pensant que no era necessari anar a tope al primer port, encara en quedaven quatre més!!, cosa que va fer que tots afluixessin el ritme i acabéssim pujant tots junts. dos quilòmetres abans d'arribar al cim

Un cop al cim, ja tenim el primer port del dia fet, ens en queden quatre més per davant, tot i que avui els ports no són d'aquells llargs, són més aviat curtets però ja veig que intensius. Li comento al meu cosí, que els pròxims ports aniré al meu ritme, que passo d'anar al costat d'ells! ja que sempre ens escalfem!!jaja. Ens fem la fotografia, ens abriguem i al iniciar la baixada veiem que per aquesta vessant estem per sobre la boira, no podem evitar aturar-nos i fer-nos una foto.La baixada d'aquest port, llarga i maquísima, la carretera és d'aquestes estretes amb varies ferradures i passem pel mig de grans arbredes!, molt i molt maco, es nota que comencem a estar a prop del País Basc, de fet em entrat de nou a Navarra. Un cop a baix, passem pel mig de varis poblets i agafem una nacional on comença el segon port del dia, l'Otxondo (13 Km), pujant l'Otxondo

tot i que fins el quilòmetre set, és tot molt suau, a l'1-2%, segurament aquest si que va ser el port més suau de tots els dies, a partir del quilòmetre set podem dir que comença el portet, amb sis quilòmetres amb una mitja aproximada del 5%, i entre que hi havia força trànsit i que vam pujar tots junts un al darrere de l'altre, quan ens vam adonar ja vam visualitzar el cartell del port! quina cargolada! jeje, ens fem la fotografia i baixem el port per una carretera ampla, tornem a estar de nou al País Basc Francès. Un cop a baix, anem planejant per carreteres estretes i sense voral amb bastant de trànsit, amb compte i un al darrere de l'altre ens anem dirigint fins a prop de la població de Sare, on comença el tercer port del dia, el Lizarrieta (uns 6 Km), un port amb carretera estreta, amb no gaire bon asfalt i amb una gran arbreda fins arribar al cim.

l'inici de la pujada al Lizarrieta

En aquest port, tot i que abans havia dit que aniria al meu ritme, vaig encendre jo la metxa! jaja, vaig veure que em trobava bé de cames i vaig agafar un ritme constant, sabia que el port no era llarg, i vaig voler mantenir-ho fins a dalt. Al meu darrere, sentia com en Joan, en Manel i el meu cosí també estaven apretant i com em mossegaven el cul!, a falta de mig quilometre, en Joan, com a tots els ports, apretava i s'emportava els punts de la muntanya! jeje gran pujada nanus!!, a dalt el meu cosí em comenta que ell si que ara pujarà al seu ritme! jeje. Quan arriba en Jordi C, ens fem la fotografia i iniciem el decents entrant de nou a Navarra. Ens dirigíem fins a la població d'Etxalar per una baixada típica dels ports de Navarra, amb molts arbres i amb molta verdor, preciós!. Un cop a Etxalar, agafem una carretera que va picant avall fins arribar a la població de Lesaka, on en Jordi C. que moments abans acabava de prendre's un gel, va entrar a Lesaka en primera posició i fent-nos forçar a tots per poder-lo seguir! gran Menchov!! jeje. Al sortir de Lesaka, el quart port del dia, l'Agiña (8 Km), on ens ho agafem d'una altre manera i anem pujant tots a un ritme suau, jo amb en Joan, el meu cosí amb en Manel i desprès en Jordi C, per fi vam pujar podent mantenir una conversa!.

vistes pujant l'Agiña

arribada d'en Manel i el meu cosí coronant l'Agiña

en Jordi C, coronant l'Agiña

Al cim, on no hi ha el cartell del port, ens fem igualment la fotografia i ens parem en una zona d'ombra al costat de la carretera per dinar. Entrepà de tonyina, patates de bossa i aigua! una mica pobre, però suficient per arribar fins a Hondarribia, on ja recuperarem!. Desprès de dinar, l'Albert es va avançar amb la furgo fins a Hondarribia per buscar algun lloc per dormir, i nosaltres vam continuar baixant el port per una vessant impressionant! un altre port molt maco, arbredes, fagedes,,,, mentre estàvem baixant, anàvem flipant per on estàvem passant! gran paisatge! els ports d'avui, tot i no tenir tanta alçada com els ports dels altres dies, tenen molta vegetació i no tenen rés a envejar, maquísims! un cop arribem a baix, on passem per la presa d'Endara, ja tenim l'últim port del dia i de la transpirinaica! el Aritxulegi (3'5 Km) vinga! que això ja ho tenim fet!!! és un "port" molt curt, que ens pensàvem que sería una mica més dur, potser van ser les ganes de pujar-lo pensant que era l'últim, i també que ens ho vam agafar en calma mentre anàvem fent petar la xerrada. Quan ens adonem, passem per dins d'un túnel i ja tenim fet el cinquè port del dia i el 21é de la Transpirinaica!! ja els hem fet tots! ara només queda arribar fins a Hondarribia. Demanem a una família basca que passava per allà que ens fessin la fotografia i al iniciar el decents, nova punxada d'en Manel! i a la mateixa roda! La reparem i ens adonem que la tenia pessigada de col·locar-la malament ahir, quins mecànics!! jeje. Un cop reparada de nou, anem baixant per una carretera amb l'asfalt una mica dolent i amb una carretera amb forces revolts, i un cop a baix anem planejant mentre anem passant per poblacions molt petites, ara ja som al País Basc/Euskal Herria. Quan ens pensàvem que tot seria baixada fins a Hondarribia, encara ens quedava fer alguns repetjons, un d'ells d'un parell de quilòmetres! el País Basc té aquestes coses, de planer poc!. En un d'aquests repetjons, un cop superat, de cop visualitzem al fons el mar i Hondarribia!!! penso: ja hi som!! quin gran moment!! uff,, pell de gallina, ningú va comentar res, tots vam continuar pedalant emocionants! Anem planejant per una carretera amb molt de trànsit seguint els cartells que ens indiquen el destí, Hondarribia, cada vegada queda menys, pel cap pensaments cap a la meva dona, gràcies a ella també ha estat possible, ets un sol!!!! i pensaments de que em creuat tot el Pirineu, on em pujat 21 ports, amb un total d'uns 820 Km i uns 16800 m de desnivell positiu amb sis dies, molt i molt content, i de cop,,, el cartell de la població de HONDARRIBIA!!! Ja em arribat!! objectiu aconseguit!! impressionant! ens aturem i ens felicitem!!! quin gran moment i quina gran satisfacció, sense paraules!! ens fem aquesta gran fotografia amb l'automàtic de la càmara i tots a remullar-nos a la platja!!, on algú fins i tot van fer algun castell i d'altres van voler fer el pi!! jaja.

platja de Hondarribia

Avui, per ser l'últim dia, ens ha sortit un total de 120 Km amb 2200 metres de desnivell +!.
Un cop refrescats, ens dirigim a l'Hotel situat al centre de la població, on no sé com ens ho fèiem, però tots estaven a dalt d'un repetjó!.

vistes des de l'habitació de l'hotel

Un cop dutxats i advertits que eren les festes, vam anar a estirar les cames per Hondarribia, on vam acabar sopant de tapes acompanyades de cervesa! Desprès, una estona de festa i aviat a dormir, estàvem bastant petats!!
Una gran experiència, on tots estem molt satisfets d'haver aconseguit l'objectiu!! tot ens ha sortit perfecte! ningú ha pres mal, les bicis finalment han aguantat, només dos punxades, i del temps,,,, uff,, perfecte, no podem demanar més! una gran setmana de bici amb una gran companyia!!!

5a Etapa Transpirinaica

2010-09-20T21:19:00.024+02:00

Ens despertem i el primer que faig és mirar per la finestra per veure quin temps tindrem, les previsions meteorològiques tot i que de moment no plou es confirmen, el cel està completament tapat!! Sembla que avui ens mullarem, però de moment podem estar contents, avui serà el primer dia que tindrem mal temps!.
Ens trobem tots al bar de l'Hostal Txiki amb la intenció de fer un bon esmorçar, però el que ens trobem és un pobre esmorçar! ens porten una mica de pa torrat, melmelada, mantega i suc de taronja. Amb el bon sopar que ens van donar ahir al vespre, tots estàvem esperant que ens portessin més coses, però no! allò era tot! i nosaltres que volíem fer un bon esmorçar per afrontar amb garanties l'etapa que teníem per davant. Al veure que no ens portarien res més, demano quatre palmeres de xocolata que veig allà esposades a la barra i ens les partim! En Manel estava que trinava, fins i tot, va anar al super a comprar llet i cereals! jaja però aquelles hores del matí tot era tancat,,,,

va acabar menjant una barreta energètica per acompanyar aquell esmorçar!! jaja.
Mentre acabàvem de preparar les bicis i emplenar els bidons, comencen a caure les primeres gotes, ja tenim la pluja aquí!! de moment només és el xiri-miri. Ens posem el xubasquero i comencem a pedalar, per davant ens esperen 130 km.
Sortim d'Isaba i ens dirigim a Burgui, són uns 18 km per una carretera que va picant avall, és ideal per estirar les cames abans de fer el primer port, però amb el temps que ens acompanya,,, tot i que no fa fred, cada vegada plou més!
Arribem a Burgui i ja tenim el primer port, el Puerto de las Coronas (8 km) amb una mitja d'un 6%, podria dir que segurament és el port més suau que em fet amb els sis dies, però al ser el primer port del dia, amb la pluja que ens estava caient i amb els quilòmetres que ja portàvem acomulats a les cames, aquestes semblen que no tirin i que estiguem pujant un gran port, les tinc molt carregades i em costa tirar. A mig port ens aturem i ens treiem alguna peça de roba i amb el meu cosí anem tirant fins arribar junts al cim, sort que ja som a dalt! uff, no em pujat ràpid però les meves cames li han costat molt agafar el ritme. Quan som tots a dalt ens fem la foto i ens alegrem per que ha deixat de ploure!! Esperem que no plogui més!! Iniciem el decents fins a Navascués on agafem una Nacional direcció a Ochagavia. Es un tram bastant planer i també llarg, la veritat es que s'ens fa una mica pesat tot i que va anar bé per estirar les cames. Al arribar a Ochagavia, aprofitem per comprar alguna pasta/entrepà per afegir-ho al pobre esmorçar que havíem fet i a la sortida del poble ja tenim el segon port del dia, el Larrau (19 Km), tot i que els nou primers són de l'un i dos par cent, realment és un port de 10 Km. Els primers quilòmetres, tot i ser molt suaus, en Joan i el meu cosí imposen un ritme que tant en Manel com jo, ens deixem caure, i en Jordi C. es despenja, estan a un altre nivell!! ;-) quan s'adonen afluixen i arribem els quatre junts al quilòmetre nou, on realment comença el port. Esperem que arribi en Jordi C, i un cop reagrupats comencem a pujar el port, de moment el temps sembla que aguantarà, estem tenint molta sort!. A mesura que anem pujant, en Jordi C, va fent al seu ritme com a tots els ports i nosaltres quatre ens anem avançant. En Joan agafa un bon ritme i s'avança uns metres, nosaltres ens anem escalfant i apretem per agafar-lo, i un cop contactem amb ell, els quatre mantenim el ritme!! quins llampats!! jeje cinquè dia amb bici, les cames carregades (ara ja me les noto millor) i pujant a ritme!. Arribem a un bar en una zona que sembla que estiguem al cim, al fons de la fotografia es veu el bar esmentat

però girem a la dreta i veiem tota la vessant d'una muntanya per on passa la carretera i com va pujant, encara queda per arribar al cim, ens ho agafem d'una altre manera i afluixem, uff menys mal!! Desprès d'uns quilòmetres, ara si que arribem a la part d'adalt, passem un túnel i de seguida som al cim! el segon port del dia fet! Quan arriba en Jordi C, ens fem un reportatge fotogràfic i ja tornem a ser de nou a territori francès. Ens abriguem i gran baixada fins a la població Larrau. Al principi de la baixada, ja veiem grans pendents de baixada i unes grans vistes del paisatge, alguna ovella pel mig de la carretera i algun cavall, que et fan afluixar i passar amb compte, desprès acabem de fer un repetjó i comença la baixada forta fins a Larrau, quines pendents!! vaig estar pendent dels desnivells amb el Polar i vam estar molta estona que no baixàvem del 10% de desnivell!! quin gran port per aquesta vessant! llarg, dur i amb carretera estreta! molt maco!! Un cop a Larrau, situat en una gran vall i on el color predominant és el verd de les seves muntanyes, ens aturem a dinar, ara ens quedarà el tercer i últim port del dia, el Col de Bagargi (9 Km) amb una mitja del 9%! El meu cosí, ja em va anar advertint dies abans de fer la Transpirinaica, que havia vist que aquest port presentava grans pendents, i no es va equivocar gens!! uff... Ben dinats, tornem a cavall de la bici i fem un parell de quilòmetres de baixada i ja ens trobem el Bagargi davant nostre! quin monstre! veiem el cartell del port i no podem evitar fer-nos la foto!, amb aquestes que quan pugem a la bici de nou, en Manel veu que té la roda punxada!, primera averia de la Transpyr! En Jordi C, mentre estem canviant la camara, diu que s'avança i que ja l'atraparem. S'ens complica una mica la punxada i un cop sol·lucionat, encarem el Bagargi. Anem pujant, i veiem que els primers quilòmetres del port no passen del 4-5%! i la mitja del port marcava un 9??, ja veiem que d'alguna manera tindrem que recuperar aquest nou per cent, i que ens trobarem fortes rampes! Anem guanyant desnivell per una carretera estreta i amb molta verdor al nostre voltant, molt maco! llàstima que està tapat i la boira ens dificulta els grans paisatges que hi han. Els quilòmetres ja comencen a picar, però al quilòmetre 4 ja ens trobem que el pròxim quilòmetre serà del 9%, comença l'espectacle!. Anem pujant i en Manel i en Joan poc a poc van marxant tot i que pràcticament tota la pujada els anem veient davant nostre. El següent quilòmetre ens marca el 12%! uff,, les cames comencen a flipar i m'adono que se'm farà molt llarg el port, li dic a el meu cosí que tiri amb en Joan i en Manel, que jo ja aniré fent, però decideix pujar amb mi. En un moment de patiment, li comento que encara posaré el peu a terra, que és durissim, i ell m'anima dient que anem fent poc a poc, no és el meu millor dia i el port és molt dur!, aquí si que trobo a faltar el compac o una pinyonera de muntanya!! jeje. Un cop passat aquest quilòmetre, ens trobem el pròxim, marcat al 13%!!! que és això!! ufff, quin port i quin patiment, li dic un altre cop que tiri, però em comenta que amb aquelles pendents aniria només una metres davant meu i que no hi guanyaria res, que prefereix anar junts!! merci Samu, la veritat es que pujar amb la teva companyia va ser molt millor, sempre podré dir que vaig pujar al Bagargi al teu costat!! jeje. Patint mentre pugem el Bagargi, gran foto Albert!

Mentre anem pujant, ens creuem amb cotxes que un cop han passat, ens arriba aquella olor a fre cremat!! jaja, li dic al meu cosí: Que hi ha aquí a dalt!!! uff,,, i penso que encara queden fortes rampes per fer. El pròxim, on ens pensàvem que ja afluixaria, veiem un 12'5%! uff, la boira ja ens tapa completament i sentim dues ambulàncies que estan pujant el port, sembla totalment una etapa del Tour, només falta la gent animant o apretant-me! push push!! jaja. Ja ens queda poc per arribar al cim, però encara ens queda el penúltim quilòmetre del port, que ens marca l'11%! uff, tot i ser dur, ja no és un tretze, això s'agraeix, però fins que no sigui a dalt, no respiraré tranquil, passem com podem aquest quilòmetre l´últim del port ens diu un 7'5%, però la sorpresa són els últims 100 metres per arribar a dalt del coll, una forta rampa de regal per acabar d'exprimir-nos! Finalment, el Bagargi a la butxaca!! de moment el més dur amb diferència de tots els que em fet!, són els cinc quilòmetres seguits més durs que he fet mai amb bici de carretera, (9, 12, 13, 12'5 i 11%), GRAN PORT! Com podeu imaginar, no vaig tirar cap foto en la pujada, prou feines tenia en agafar-me al manillar, sort que l'Albert ens en va fer alguna. Al cim, veiem un helicòpter i ens adonem que estan buscant alguna persona que es deu haver perdut, nosaltres ens fem la fotografia, encara s'ens veu bona cara, i descents, una baixada on vam tenir que fer un repetjó d'un parell de quilòmetres que van costar de pair, desprès gran baixada i molt maca fins al fons d'una vall, i en els últims quilòmetres vam planejar fins arribar a la població de St. Jean de Pied de Port, població on s'inicia el camí de Santiago des del sud de França. Un total 130 Km amb uns 2300 metres desnivell +!! Una gran ruta on em tingut pluja a la primera hora, i on ens em trobat una llarga transició entre el primer i el segon port, però a partir d'allà, em gaudit de grans ports i de grans paisatges! A St. Jean de Pied de Port, ens va tocar buscar hotel, i finalment vam acabar en un hostal de pelegrins del camí de Santiago, dormint amb lliteres!! vam fer un passeig pel casc antic del poble i vam sopar molt bé en una terrassa d'un restaurant! Ja queda poc per completar l'objectiu! demà l´últim dia!

4a Etapa Transpirinaica

2010-09-12T18:52:00.032+02:00

Quarta etapa, ja tenim les tres primeres al calaix i tenim per davant tres etapes mes. Avui ens espera una bona etapa amb quatre ports!. De bon matí fem un complert esmorçar i comencem l'etapa amb el primer port del dia, el Soulor-Aubisque (30 Km), el qual s'inicia al sortir de seguida de la població d'Argelès. A les primeres rampes del port ja veig que avui si que no em noto del tot fi, les cames me les sento carregades i em costa agafar un bon ritme. De postres, els tres primers quilòmetres al 8'5%! Un cop passats aquests quilòmetres, el port suavitza i fins i tot planejem fins arribar al poble d'Arrens (km 12), on realment comença el port del Soulor. Fins el Km 20 (cim del Soulor), la carretera es estreta i amb paelles, molt maca!, de seguida anem agafant alçada, i de cop ens trobem amb una rampilla d'uns 50 metres del 21%!!! uff!! El port i el paisatge, a mesura que agafem alçada cada vegada es mes maco, i les cames ja me les noto molt millor!!. La carretera passa a ser mes estreta, i al estar amb pintades de corredors del passat Tour, ens anem distraient mentre anem pujant i llegint els noms. Abans de coronar, ens trobem aquest bar amb bicicletes al seu exterior recordant el Tour de France!Un cop al cim, ja tenim el Soulor fet, ara tenim que baixar un parell o tres quilòmetres i pujar l'Aubisque. Desprès de la fotografia, no ens encantem ja que avui pinta una etapa dura i llarga. Baixem per un tram preciós! passem per una carretera amb un precipici a la seva dreta i la muntanya a l'esquerre, passant per dins de túnels i tots gaudint d'un gran paisatge. Molt i molt maco!! Comencem la pujada a l'Aubisque i per davant 8 km no molt durs, la qual cosa entre fer alguna foto pel mig i al no ser gaire llarg, de seguida ens trobem al cim! Primer port del dia fet! Al cim, ens trobem amb aquestes bicicletes gegants, i no podem evitar fer-nos aquesta foto! Un cop repostats el bidons i abrigats! gran baixada, amb fortes pendents per una vessant amb un paisatge espectacular, un descens molt maco! desprès planegem uns quants quilòmetres fins arribar al poble de Bielle on encarem el segon port del dia, el Col du Marie Blanque (15 Km), el pugem per la part per on baixen els de la Quebrantahuesos, és la vessant més suau del port. Del quilòmetre 3'5 fins el 9, són els quilòmetres més durs del port, amb una mitja constant del 8%, desprès d'aquests quilòmetres el port ja suavitza bastant. Tot i això, recordo que a la part final hi havia algun quilòmetre molt irregular, és a dir, ens trobàvem algun marcat al sis o al set de desnivell, però inicialment planejàvem i després fèiem rampes molt fortes per recuperar aquest sis o set. No ens podiem fiar gaire dels quilòmetres marcats a peu de carretera!!. Un cop al cim,fotografia i gran baixada per on pugen els de la Quebranta, espectacular,,, molt i molt dur per aquesta banda i on vaig agafar 79'3 km/h en una recta amb forta pendent!!! En Joan 79'5 Km/h!! ara, al escriure aquestes xifres, penso si era necessari anar tant ràpid, però quan estava allà,, ja se sap! Al arribar al poble d'Escot s'acaba la baixada i ara ens toca planejar una estona per una Nacional fins arribar al poble d'Osse en Aspe, on s'inicia el tercer port del dia, el Col de Houratate (9 Km). Dubtem si dinar o no, però decidim fer aquest port i desprès dinar, de fet en aquest poble només veiem una pizzeria. Abans d'iniciar el port, ens refresquem en aquest viver!el sol apreta de valent!! Un cop refrescats, cavall de la bici i amunt!! De seguida la carretera es fa molt estreta i s'endinsa a un bosc i l'ombra ens acompanya pràcticament tota la pujada, quina sort! per què ens vam trobar amb un port que no comptàvem amb la seva duresa, ja que la gràfica que teníem no se semblava amb res amb els desnivells que ens vam trobar!! Abans de pujar-lo dèiem que seria fer un St. Martí Sacalm, però ajalà!!! jeje. L'asfalt no era gaire bo, però no teníem que patir, ja que a la velocitat que pujàvem segur que no descentraríem les rodes!! El port presentava uns quilòmetres amb fortes rampes i també d'irregulars! Un port que no ens pensàvem pas que fos tant dur i la veritat que ens va sorprendre molt!! duríssim!! i on encara vam apretar en l'últim quilòmetre!! com ens escalfem!! jaja. Al cim, mentre esperàvem en Jordi, vam parlar amb uns pagesos per informar-nos on podíem dinar, i la mala notícia va ser que fins a dalt del pròxim port no hi havia res!. Tocava menjar barretes!!! Al arribar en Jordi, amb no gaire bona cara!! ja va demanar emprenyat per dinar!! jaja, nosaltres no li vam dir el que ens van comentar els pagesos i li vam dir que menges alguna barreta, que ja trobaríem alguna cosa. Ens fem la fotografia i segons la ruta que teníem marcada, ens tocava baixar i fer l'últim port de 25'5 Km, El Col de la Pierre St. Martin, però veiem que baixem molt poc i comencem a tornar a pujar!! que es això!? un repetjó?? si, si,,, un repetjó,,, que mes voldríem! veiem l'Albert aparcat al costat de la carretera i ens diu que tenim per davant un altre port de 6Km, el Col du Labays! i veiem uns metres mes endavant la fita indicant el port!!! aixó no sortia!!! quin regal es aquest!!! total, no ens podem quedar allà parats, em de continuar! pose-m'hi pa i amunt!! continuem pujant i restant els quilòmetres fins arribar al cim! mentre pugem dubtem si per allà retallarem l'últim port que ens queda, o un cop al cim començaran els 25'5 Km del següent port!!!, si és així, amb el trote que portem i sense dinar! podem ser devorats per algun corb!!! Al arribar al cim, viem que empalmem amb una carretera, i en Manel veu mes endavant un cartell que indica l'últim port que ens queda i els quilòmetres restants, que són tapats per la branca d'un arbre. En Manel s'acosta i ens diu queden 5 quilòmetres per fer el cim!!! ens podia haver enganyat, però crec l'hauríem matat!! ens abraçem tots i comencem a saltar i a cridar fent pinya com si haguéssim guanyat la champions!! jeje si si!! només 5 quilòmetres per fer el cim del Col de la Pierre St. Martin!!! i els quilòmetres forts d'aquest port passats!! ufff menys mal!! Ens fem la fotografia al cim del port sorpresa i amunt! ja queda menys, desprès de 5 km quilòmetres no arribem al cim, sinó a l'estació d'esquí de la Pierre St. Martin!, pel cim encara en queden 3'5 km! la panxa ja no aguanta més i decidim buscar un restaurant per dinar, trobem totes les botigues de l'estació tancades menys un bar restaurant amagat per les galeries interiors!! Li pregunto a la mestressa si té alguna cosa per menjar, són mes de les quatre de la tarda, ens mira i ens diu que té poca cosa, una mica de sopa i que ens pot fer algun plat combinat!, no ens fà gaire bona pinta i els hi plantegem el tema als altres. Finalment decidim menjar encara que sigui una bossa de patates. Al arribar dins del bar ja ens té la taula parada i de seguida en porta dos olles de sopa super consistents!! hi havia de tot allà dins, semblava un cocido, ho vam devorar!!! estava boníssima!!! allò si que va ser recuperar energies!! estàvem afamats!!! i després, de segon dos cassoles, una d'arròs amb carn i l'altre de xamfaina, quin gran dinar!! uff,, encara ens quedàven tres quilòmetres per fer el cim, i qualsevol pujava a la bici amb el pet de dinar que ens havíem fotut!! total, que amb molt poques ganes de pedalar, acabem de fer els últims quilòmetres del Col de la Pierre de St. Martin, els quals van ser molt macos! unes grans vistes tot i començar a estar una mica ennuvolat. Al cim, foto, paravent i avall per una carretera bastant ampla. Desprès de baixar uns quilòmetres, ens aturem en aquest mirador on observem aquesta magnífica vista d'una vall de la Navarra,acabàvem d'entrar a Espanya. Continuem baixant fins a baix de la vall i ens dirigim sentit Isaba, uns 10 Km de bona carretera i picant avall. A les sis de la tarda i desprès de 140 Km i 3575 metres de desnivell +! per fi arribem a Isaba. Gran ruta i molt dura!, al final han estat cinc ports i no quatre tal com pensàvem, tot i que l'últim port l'hem retallat bastant!! quina llet! jaja. Jo, ja tenía ganes d'arribar, el dia a set dur i ja estava cansat i fins i tot un mica agobiat d'estar a sobre la bici! Ens fem la fotografia al arribar al poble i ens dirigim a l'Hostal Txiqui. Cervesa, patates i una bona dutxa per recuperar-nos, un bon sopar, amb xistorra navarresa inclosa i a descansar, ja que demà ens toca la penúltima etapa i el temps pinta fatal, està molt ennuvolat i les previsions per demà és de pluja per tot els Pirineus!

3a Etapa Transpirinaica

2010-09-10T19:09:00.024+02:00

Tercera etapa de la Transirinaica, el dia del Tourmalet!! ens llevem i el primer que faig es mirar per la finestra per veure quin temps tindrem, tot i les previsions meteorològiques de finals de la setmana passada, el cel es troba ben serè!! perfecte!! el primer que penso es que en principi podrem fer el Tourmalet amb bon temps!! Ens preparem i baixem a esmorçar i ens trobem amb una gran varietat per poder fer un gran esmorçar, tot tipus de cereals (que content estava en Manel!!), galetes, pastes, sucs, etc. i coca de l'aniversari d'en Joan! Aquí no es llença res! per cert, estava boníssima!!. Ara, que per 7 Euros que valia l'esmorçar, no ens esperàvem menys! Un cop esmorçats i preparats iniciem l'etapa direcció a la sortida de Bagnères i sense poder escalfar ja ens trobem el primer port, el Peyresourde (15'5 Km), comencem com tots els ports, amb un ritme suau i la meva sorpresa es que tot i portar dos dies pedalant amb 160 Km cada dia, encara em trobo bastant bé de cames, em pensava que estaria pitjor. Anem pujant i mica en mica el paisatge del port va canviant i es va obrint, comencem a disfrutar d'unes grans vistes, prats verds i una gran vall, és un paisatge diferent dels dos dies anteriors, ara ja sóm als Pirineus Francesos! Arribem a la part final del port, part molt maca on la carretera comença a enfilar-se amb alguna ferradura. Aquí en Joan que havia tirat al seu ritme, el trobem a l'últim quilòmetre del port que està baixant!! Quina màquina, va coronar i va baixar a trobar-nos per pujar l'últim quilòmetre amb nosaltres! Aquest nano s'avorria!! Bicis Esteve, feu-li una oferta!! jeje. Arribem al cim, i observem mes vistes per l'altre vessant!! quin gran coll!! la veritat es que el Peyresourde es preciós! A dalt, fotografies per immortalitzar el moment, paravent i avall!!. Gran baixada per una carretera estreta on vam arribar a agafar bastanta velocitat, i també on vaig passar una mica de fred en les zones d'ombra. Un cop a la població d'Arreau, ja tenim el segon port del dia, ara toca l'Aspin (12 Km). Un port que comença anar fent i on els últims sis quilòmetres ja comencen a ser bastant durs i sobretot molt constants!, i si el Peyresourde era maco, aquest encara més!! Quina gran etapa estem gaudint, amb grans vistes i encara ens queda el plat gros del dia, el Tourmalet! impressionant!. Anem pujant per una carretera estreta amb constants ferradures i de tant en tant ens fem alguna fotografia!, en Joan torna a tirar al seu ritme i no el veiem fins arribar a dalt. La pujada a l'Aspin ens passa volant! quan ens adonem ja som a dalt, on ens trobem bastanta gent que ha pujat amb bici com nosaltres, amb motos, cotxes i caravanes. A dalt també gaudim de grans vistes de la vall d'Arrau per una banda i del Pic du Midi per l'altre!! El Tourmalet està allà!! al costat del Pic du Midi!! ja s'acosta el moment, la veritat es que em feia molta il·lusió pujar el Tourmalet. A dalt, fotografia i avall direcció Sainte Marie de Campan! De moment, les transicions entre ports perfecte! avui es pujar i baixar constantment, res de planer. Un cop a Sta. Marie de Campan, fotografia a la font (una font on tothom carrega els bidons i on nosaltres ni la vam tastar, l'aigua sortia blanquinosa i el cementiri de Campan es troba ven bé a sobre de la font!!jeje, suposo que no té res a veure, però per si de cas,,,, ja sabeu!). Desprès vam dinar una bona pizza a peu de port, i un cop tips, au! puja al Tourmalet!! jaja, la pizza la vaig anar menjant fins a dalt del Coll!! jaja. Comencem la pujada del Tourmalet i en Joan desapareix de seguida, el crack diu que va a fer temps!! jajaja, impressionant! dos dies de pallissa, Peyresourde i Aspin, i ara diu que vol fer temps al Tourmalet!! jaja. Nosaltres tres anem fent i en Jordi al seu ritme va pujant al darrere nostre. El port comença amb tres o quatre quilòmetres suaus i desprès ja no enganya, dur i sobretot molt i molt constant. Anem pujant els tres gaudint del port, tot i que de moment (encara teníem que arribar a la Mongie), no li trobo res d'especial. Un cop passem les passarel·les, on ens aturem a fer una foto, continuem i de seguida arribem a La Mongie, (quilòmetre al 10%!), ara si que la cosa canvia, les vistes i el port ja són espectaculars!! Passem l'edifici i el port encara és mes maco i si mirem cap a La Mongie, gaudim d'una gran vall!. Ja queda poc, els tres em anat pujant junts i l'Albert ens fa fotografies a les paelles de la part final del port!, arribem a la part final i ja observem molts cotxes estacionats i bastanta gent, últim gir a l'esquerre i visualitzo l'escultura del ciclista!! quin moment!! sense paraules,,, pell de gallina,,, no es pot descriure, molt emocionat! acabem l'última rampa i ja tenim fet el Tourmalet, el mític, la llegenda!!!. El primer que em passa pel cap és: "sóc a dalt del Tourmalet! ja l'he fet!" i el primer que faig es felicitar a en Joan, en Manel i al meu cosí!. Tot i el cansament, a tots s'ens veu una gran felicitat! Es un gran moment!. Esperem que coroni en Jordi i quan arriba se li veu cara de cansament, però amb una gran rialla d'orella a orella!! Felicitats Jordi! no havia fet mai 160 Km en un dia i amb tres dies el que està fent! Chapeau!! A dalt, en Joan ens diu que ha fet 1h 03' a pujar el Tourmalet, ens quedem glaçats! aquest nano no té límits!! impressionant!!. Ens fem tot tipus de fotografies! ens apoderem de la zona on tothom es vol fer fotografies, jaja i entrem a fer una coke al bar. Quina passada el bar!! bicis, banderes, maillots etc etc, totalment ciclistic! Comprem una samarreta a la botiga de souvenirs i desprès de més de mitja hora al cim, ens abriguem i avall!! Durant la baixada, va tocar gaudir i disfrutar de l'altre vessant del Tourmalet!! molt i molt maco la part per on baixàvem!! quines vistes! també queda pendent fer-lo algun dia per aquest costat!. Un cop a baix, direcció picant avall a Argeles-Gazost. Gran baixada fins el poble, al rebuf dels cotxes i fent relleus! quins malalts jajaja, l'etapa que havíem fet i encara tirant per acabar d'arribar a lloc! jeje. Un cop a Argeles, observem una botiga de bicis i entrem per que mirin la bicicleta del meu cosí, que encara va fent soroll. Gran professional el mecànic de la botiga, la desmunta pràcticament tota i al final sembla que soluciona el problema, tot i que detecta d'altres!! ;-) Tercera etapa al calaix amb un total de 115 Km i 3020 metres de desnivell +! Un gran dia de bici amb un gran etapón!! A l'hotel, bany a la piscina coberta, un bon sopar, batuts, cremetes, compex i a dormir. Demà més!

2a Etapa Transpirinaica

2010-09-08T12:54:00.022+02:00

Quarts de vuit del matí, tots amb cara de son al menjador de l'hotel per esmorçar, la taula sense parar i nosaltres que ens havíem aixecat abans per sortir un pel aviat.El propietari de l'hotel, amb una persimònia impressionant!!! aquest si que no s'estressa!!, al contrari, ens estressa a nosaltres!, Al final ens parem la taula nosaltres perquè sinó encara hi seriem! no ho havia vist mai!. Un cop esmorçats sortim de La Seu d'Urgell direcció Adrall, 5 Km picant avall on aprofitem per estirar una mica les cames. A Adrall gir a la dreta i ja tenim el primer port del dia davant nostre, el Port del Cantó, un altre port d'aquests llargs, 26Km, però de molt bon fer tot i que al principi deu ni do com puja!

Les primeres sensacions a les rampes inicials, tot i la ruta d'ahir, són molt bones. El temps ens torna a acompanyar i sembla que ens farà un dia amb molt de sol. Anem pujant tots junts a un ritme suau, i mentre anem petant la xerrada i de tant en tant fent alguna foto, quan ens adonem ja ens trobem pràcticament a dalt, moment en que apretem el ritme fins acabar de fer els últims quilòmetres i arribar al cim, primer port del dia superat!. Ha estat molt menys del que ens pensàvem, molts ens havien dit que aquest port es feia molt pesat, però suposo que al ser el primer del dia i al anar tots junts ha passat rapidíssim! Fotografia, mengem algun plàtan i tot i el sol ens abriguem una mica, el vent es una mica fred. Llarga baixada per molt bona carretera fins a Sort, on ens desabriguem i on l'Albert es queda a fer cua per comprar algun dècim de nadal a la Bruixa de Sort, si ens toqués ja seria massa!!! Al sortir de Sort, el vent fa acte de presència, cosa que ens fa anar tots en fila i al rebuf fins a Esterri de Neu! Bona estirada Manel! estas a tope! ;-)

Aquests quilòmetres s'ens fan un pel pesats, però ja tenim el segon port del dia davant nostre, La Bonaigua!, un altre port llarguíssim, de 23 Km pujant! Sortim d'Esterri amb una carretera estreta, maca i molts revolts, però la cosa dura poc, de seguida la carretera es fa ampla i amb grans rectes, (el vent encara ho complica més), es fa bastant pesat i llarg fins a la part final de La Bonaigua, on la carretera ja es mes estreta i on presenta moltes ferradures, molt guapo! cosa que ens anima per fer els últims quilòmetres. Durant la pujada la Massi del meu cosí sembla que també es queixi del port, i comença fer un soroll que sembla del pedalier!, i el seu Polar també deixa per moments de marcar la velocitat! que oportú, revisió de la bici abans de marxar i ara surten tots els problemes! per dins pensava "ara no!! esperem que aguanti tota la Trans!!". Ens parem un parell de vegades, però no hi podem fer res. Continuem fins per fi arribar a dalt el coll!! Segurament ha estat el port que s'ens ha fet mes pesat de tota la Transp.!! semblava que no s'acabava mai! A dalt, un vent glaçat que fa que ens fem la foto ràpidament, ens posem les jaquetes i avall fins a Vielha! Durant la baixada m'adono que es molt mes maco fer La Bonaigua per on estem baixant, tant la carretera com les vistes son molt mes maques. Per fi som a Vielha, ja tenim el mes dur de l'etapa superat, el Cantó i La Bonaigua, ens queda el Portillon, però abans aturada obligatòria a Vielha per dinar!. La panxa ja em demanava alguna cosa per distreure's!

Desprès de dinar, 10 Km de carretera picant avall fins a la població de Bossòst, on tenim el tercer i últim port del dia, el Portillon (8'5 Km). Aquest port, l'any passat fent Els Pedals d'Occitània, ja vaig pujar amb la BTT els primers 5 Km, i quina diferència fer-lo entre una bici i l'altre!

Aquí el meu cosí i en Joan imposen un ritme alt i mica en mica ens van deixant endarrere. Jo veig que en Manel el tinc a uns metres mes endarrere meu i dubto entre esperar-lo i pujar junts o tirar endavant, al final tiro endavant i un cop a dalt penso que no calia apretar, que tenia que haver pujat amb ell!,, es que sempre m'escalfo! jeje. En Jordi C., puja al seu ritme i un cop tots a dalt ens fem la fotografia de rigor! Ara toca la baixada fins a la població francesa de Bagnères de Luchon. Quina baixada!! no coneixia aquesta vessant per la part francesa!! espectacular, molt dur i llarguíssim!! Baixant vam quedar parats de les rampes que hi han!!! Algun dia ho tindrem que fer!

Desprès de 160 Km ja som a Bagnères, segona etapa realitzada amb un total de 3155 metres de desnivell +!. Una etapa molt maca, on l'únic però ha estat la transició entre el port del Cantó i La Bonaigua, que s'ens ha fet molt llarg (el vent segurament també hi ha fet). L'anècdota, és que al arribar a Bagnères, l'Albert tarda una mica en arribar, i desprès ens comenta que a la rotonda de Bossòst, abans d'agafar el Portillon, on nosaltres havíem vist un control policial de la CNP, l'havíen aturat per fer-li un control exhaustiu!! es que no es pot tenir cara de terrorista!! jaja.

Un cop dutxats, visita a Bagnères i ràpid a sopar, que aquests francesos sembla que els hi tinguin que prendre el menjar! a cap hora estan endrapant!! Un cop a l'hotel, pastís sorpresa per en Joan que celebrava el seu 30é aniversari!! Moltes Felicitats Contador!!! jeje, desprès sessió de Compex i a dormir!.

1a etapa Transpirinaica.

2010-09-05T23:18:00.014+02:00

D'esquerre a dreta: Jo, l'Albert, en Jordi C., en Joan, en Jordi A., i en Manel.

Diumenge 29 d'Agost, les 07:00 hores del matí, per fi ha arribat el gran dia, un dia que tant en Jordi A., en Jordi C., en Manel, en Joan i jo, feia temps que el teníem marcat al calendari per intentar realitzar la transpirinaica per carretera des d'Amer (Catalunya) fins a Hondarribia (País Vasc) amb sis etapes i 21 ports.
Ens acompanya l'Albert, que ens farà d'assistència amb la furgoneta, i ens portarà totes les maletes, l'aigua, els recanvis, i gràcies a ell tot ha estat més fàcil!
En aquesta primera etapa, ens acompanyen des d'Amer fins al cim de la Collada de Toses l'Albert M., en Lluís, en Jordi B. i en David, que han volgut estar al nostre costat durant els primers quilòmetres.
Tots junts em iniciat aquesta gran experiència amb molta il·lusió i amb moltíssimes ganes direcció a Olot, i encara més veient el temps que ens fa! un dia molt seré i amb molt de sol.

Tots direcció a Olot i a punt d'arribar al túnel d'en Bas.

Quan ens donem compte ja som a peu del primer port de la Trans., el Coll de Canes, tots junts anem pujant a ritme suau i amb constants bromes i rialles, que fan que de seguida siguem al cim!. Primer port dels 21 totals realitzat, ens aturem per fer la fotografia de rigor i en David ens desitja que tot ens vagi molt bé i se'n torna cap a Amer. Gràcies per la comanyia David!! Nosaltres baixem fins a Ripoll i continuem direcció Ribes de Freser, on ens aturem a fer un entrepà i recuperar energies. Ara toca el segon i últim port del dia, la Collada de Toses, un port que tots algun dia em fet per anar a Andorra i que sabem que es llarguíssim, però que mai l'havia fet amb bici. Comencem a un bon ritme i de seguida ens adonem que tot i que es un port de bon fer, no es el ritme per aguantar sis dies pels Pirineus. Afluixem i anem pujant un al darrera de l'altre i ben arramblats a la dreta, ja que el trànsit es intents. Un cop passat Planoles, la majoria dels cotxes es desvien cap a Toses i nosaltres continuem per la Collada, ara el trànsit ja es mes fluid i ens permet anar de dos en dos, poder petar la xerrada i tirar alguna foto. A falta d'un quilòmetre per coronar la Collada, primers atacs del dia!!! tots apretem com si a dalt ens juguessím els punts de la muntanya!! gran error!!! un cop al cim, rialles i la reflexió de que no es poden anar cremant cartutxos d'aquesta manera! jeje. Segon port realitzat, fotografia i continuem direcció a la Masella per baixar fins a Alp. Aquí en Lluís, en Jordi B i l'Albert es desvien i continuen cap a la Creueta, ens acomiadem i ens desitgen molta sort durant els pròxims cinc dies. Moltes gràcies per la vostre companyia companys!!! gràcies a vosaltres la primera etapa ha passat rapidíssima!. Gran baixada per una carretera molt maca fins a Alp i per Bellver de la Cerdanya direcció a La Seu d'Urgell. Tots amb filera pel voral i fent algun relleu. Mentre anava al davant i demanava un relleu mirant endarrere, gran error!, al tornar a mirar endavant sortida de via! excursió sense caiguda per la cuneta emportlanda! en plan ciclocross!! es que no es pot badar!!! un espant que no va passar d'aquí, sort que no em vai trobar cap furat ni cap pedra! Un cop retornat a la carretera, continuem direcció a La Seu i ens aturem a deu quilòmetres d'arribar-hi per dinar una mica. Un menú que ens va entrar molt bé!, ara, desprès amb la panxa plena i la cleca de sol que ens estava caient, continuem amb una mica de mandra fins acabar d'arribar a La Seu. Primera etapa de la Trans. realitzada, amb 160 Km i 2435 metres de desnivell +!. Un cop a l'Hotel, bany a la piscina, estiraments i visita a les Festes de La Seu. Vam veure el partit de lliga del Barça en un bar i desprès de sopar de seguida a descansar, que demà ens espera una altre etapa llarga.

Transpirinaica realitzada!!!

2010-09-05T10:30:00.002+02:00

Objectiu aconseguit!!! Divendres a la tarda, vam aconseguir en Jordi A., en Manel, en Joan, en Jordi C. i jo, arribar a Hondarribia desprès de realitzar amb sis etapes un total de 21 ports de muntanya, 830 km i 16800 m de desnivell+! Tot ha anat sobre rodes i el temps ens ha acompanyat durant tota la setmana! Ja penajaré fotos i croniques! Fins aviat!

Tot preparat per la transpirinaica!!

2010-08-23T08:46:00.003+02:00

Ja s'acosta la data! Diumenge vinent dia 29 d'Agost marxem a fer la transpirinaica per carretera!!! Som cinc amics del poble amb un objectiu clar, sortir d'Amer i arribar amb sis dies a Irun, realitzant uns 810 Km i passant per 20 ports de muntanya, alguns d'ells mítics del Pirineu!

Ja ho tenim pràcticament tot preparat, dies demanats a la feina, hotels encarregats, recorregut i mapes de les etapes, etc, ara només falta que arribi el dia!

Ens acompanyarà durant tota la ruta una "furgo-assistència", on hi portarem tot tipus de recanvis, begudes, menjar, etc etc, que ens anirà molt bé per no carregar amb les motxilles, per refugiar-nos en ella si en algun moment ens fa molt mal temps (esperem que no!!), per si hi ha alguna pàjara important (esperem que tampoc!!), i per tornar tots junts cap a casa!

Esperem que tot ens vagi molt bé i que podem aconseguir aquest gran objectiu!!!

Etapes:

Amer - La Seu d'Urgell. 160 Km (Canes i Toses)
La Seu d'Urgell - Bagnères de Luchon. 158 Km (Cantó, Bonaigua i Portillon)
Bagnères de Luchon - Argelès-Gazost. 112 Km (Peyresourde, Aspin i Tourmalet)
Argelès-Gazost - Isaba. 138 Km (Aubisque-Soulor, Marie Blanque, Hourataté i La Pierre)
Isaba - St. Jean de Pied de Port. 131 Km (Las Coronas, Larrau i Irati)
St. Jean de Pied de Port - Irun. 122 Km (Izpegui, Otsondo, Lizarrieta, Aginya i Aritxulegi)

Sortida al Turo de l'Home

2010-08-18T09:49:00.003+02:00

Gran test de cares a la transpirenaica de finals de mes!, ahir al matí, juntament amb en Jordi, en Manel, en Joan i en David, vam agafar les bicis amb la intenció de coronar el Turó de l'Home. Vam encarar St. Hilari per Osor, i un cop a St. Hilari vam baixar fins a Arbúcies per pujar fins al Coll de Revell. Aquí vam continuar direcció Viladrau i abans ens vam desviar a l'esquerre direcció Sta. Fé del Montseny, encarant les primeres rampes series!, i realitzant el recorregut de la Terra de l'Aigua a la inversa. Un cop passat Sta. Fé, vam girar a la dreta accedint a una carretera de pujada molt estreta i molt maca, envoltats d'una gran arbreda del Parc Natural del Montseny. Un cop a la primera antena vam baixar una mica i de seguida vam girar a la dreta per encarar la pujada del Turó de l'Home!, aquí si que vam tenir que agafar-nos fort al manillar i encarar rampes de fins el 13%! Un cop a dalt del Turó, vam decidir baixar fins el poble del Montseny i encarar el Coll de Collformic. Eren uns 13 Km de port, sabíem que seria llarg, però no sabíem que tant! no hi ha gaire pendent, però entre que era el migdia i que apretava fort la calor, la veritat es que es va fer llarguíssim! Un cop vam coronar Collformic, ens vam dirigir primer a Seva i després a Balenyà buscant un restaurant per dinar i recuperar forces. Després de dinar, teníem la intenció de dirigir-nos fins a St. Sadurní d'Osomort per fer el Collsesplanes, però finalment vam decidir anar direcció St. Hilari passant per Viladrau, buscant el camí mes curt. Un cop al Coll de Revell, vam agafar el camí de Les Arenes i amb la quilometrada que portàvem, encara ens vam atrevir a tirar fort fins a dalt!. Després tot baixada fins Anglès i a bon ritme fins Amer. Gran dia de bici amb una gran ruta, on ens van sortir uns 195 Km amb 3800 m+.

Gran ruta per carretera!

2010-08-02T10:46:00.014+02:00

Desprès de tenir el blog una mica en banda, ja era hora que possés alguna de les rutes, i penso que la d'ahir val la pena, personalment crec que es molt guapa i també exigent!
Ahir, en Manel, el meu cosí i jo, vam anar a fer una gran etapa amb bastant de desnivell. Vam quedar a les 07 h i amb el cotxe ens vam desplaçar fins a Olot, on un cop vam estar tots preparats vam iniciar la ruta. Ens vam dirigir fins a Castellfollit de la Roca, on ja s'iniciava el primer port del dia, el Coll de Camporiol,

de 3a categoria que ens va servir per entrar amb calor i escalfar les cames. Un cop al cim, baixada fins a Oix, i ara si que recordava d'alguna vegada que hi havia passat amb moto que sortint d'Oix hi havien quatre quilòmetres seguits al 10%!! uff, quina mandra només pensar-ho, pero ja hi érem, no es podia pensar mes i tocava muntar tota la traca per fer el Coll de Pera de segona categoria!! De seguida en Manel i en Jordi posen un ritme constant que em fan anar a tope, intento baixar per un moment un pinyó, pero veig que les cames amb el 38x24 no poden, per la qual cosa torno a muntar el 27, intento posar-me a roda, ho provo tot!!! pero veig que es un ritme un punt massa per mi i decideixo agafar el meu ritme i em despenjo veient com per moments van marxant fins a veure com sembla que vaig recuperant. De seguida som al quilòmetre 5, on pràcticament llavors planeja, sort que només han estat 4 km forts que fa que el port no es faci llarg, pero quins 4 km!!! El meu cosí i en Manel al cim de Coll de Pera

Ara tocava bastanta baixada fins poc abans d'arribar al poble de Beget, on hi ha alguna rampeta que posa les cames de nou al seu lloc!. Un cop a Beget, tercer port del dia, Coll de Boixeda també de segona categoria.Només sortir del poble, ens quedaven uns 12 km de pujada i de nou, per començar rampeta del 12%!, l'alta Garrotxa té aquestes coses, de planer poca cosa! Aquest port es de bon fer, tot i que de tant en tant trobes alguna rampa dura, pero en general es pot dir que no es dur. Vam agafar un bon ritme, que va fer que afluixesim un pel abans d'arribar a Rocabruna, ja que estàvem apretant i desgastant molt i encara ens quedava per fer el port del dia, Vallter 2000! Un cop a Rocabruna, un petit descans i els últims 2 km amb alguna rampeta per acabar del 10%! Un cop a la carretera direcció Camprodon, jo que em pensava que seria anar a recuperar fins a peu del port de Vallter, pobre de mi, de cop en Manel es posa a tirar, passant per Camprodon i amb relleus del meu cosí!! de Camprodon fins a Setcases a fondu!!, anava tocat, no vaig poder fer cap relleu i pel final em pensava que em despenjaria! i pel cap em passava el calvari que passaria pujant a Vallter, sort que a Setcases vam parar a omplir bidons, uff sino no arribo ni a la Barrera!! jaja. Em vaig ben hidratar i un gel cap a dins! Ara tocava el gran coloso! Vallter 2000 de 1a categoria! Vam iniciar el port i de seguida en Manel es va quedar al darrera i el meu cosí i jo anem de costat, no cal dir que tota la traca muntada des de l'inici de port! de seguida les primeres rampes fortes i constants del 10 i 11%, que em van posar al meu puesto i em vaig anar despenjant mica en mica del meu cosí!, veig que en Manel ja fa estona que s'ha despenjat està bastant mes endarrere. D'aquí fins a la Barrera, dur de collons!! uff, em costa mantenir una bona cadència i veig com el meu cosí va marxant mica en mica i en Manel em va retallant! per sort, ja som a la Barrera i ara les rampes suavitzen una mica i em permeten agafar un bon ritme, baixant i alternant per moments un pinyó. Mentre vaig pujant veig que vaig retallant terreny al meu cosí, cosa que em fà anar amb mes ganes i a un bon ritme! Un cop arribo al tram que sembla que es planer, montu el plat i acabo de contactar amb el meu cosí, i junts encarem les esses finals del port. Aquí a les esses, que sembla que no sacaven mai, quan estem mes o menys a la meitat, quan m'aixeco de la bici tinc avís de rampa! o email recibido com diu algú que jo conec ;-), au, tant bé que anàvem!! jeje, en Jordi em diu que ell també en té, i junts bastant tocats de forces arribem a dalt de Vallter! En Manel feia estona que no el veiem, i després d'una estona esperant a dalt, quan arriba diu que pujant a petat com una glà!! jaja, sempre plorant, si estas a tope!!!

Els tres a dalt de Vallter

Una coke que va entrar molt i molt bé i abrigats cap avall!, Ara quedaven 50 km fins a Olot que podríem dir tots de baixada!, que els vam fer, com no, a bon ritme i fent relleus! Bona sortida de 130 km i 2570 de desnivell +. Fins la pròxima!

Dos dies, dos nocturnes

2010-07-31T13:55:00.002+02:00

Dijous a les 21h, ens vam reunir 14 companys al barri vell de Girona, per fer una sortida nocturna amb BTT!, La veritat que en un principi no hi podia anar, però finalment vaig poder assistir-hi amb molta il·lusió, ja que era la meva primera nocturna! Amb un frontal nou per l'ocasió! La ruta no va ser molt llarga, ja que es tractava de pujar fins a St. Miquel i baixar de nou fins a Girona, aixo si, vam fer un tram de baixada per corriol, que només amb la llum del frontal va ser molt guapo. Va estar molt bé, veure la filera de llums de les bicis que anaven pujant pista amunt, i també veure Girona des de la torre de St. Miquel, ja que les llums de la ciutat feien un gran paisatge. Un cop a Girona, sopar a la terrassa d'un restaurant de la plaça independència, on vam estar molt ben hidratats!!
Ahir segona nocturna amb dos dies!, juntament amb en Lluís i la Núria, la meva dona i jo vam anar fins a Girona per participar a la VIII bicicletada nocturna que organitza la plataforma cívica Mou-te en Bici, recorregut de Girona fins a St. Feliu de Guíxols pel carrilet. Vam quedar a les 21h i de seguida van anar arribant ciclistes fins ser un total de 54. Tots plegats, ens vam dirigir direcció Llagostera, on ens vam entaular per sopar i on no va faltar de res! buff.... Un cop tips! i quarts de dues de la matinada, fotografia del grup i uns van tornar cap a Girona i els altres vam seguir cap a St. Feliu! La temperatura perfecte, mes aviat fresca que en ocasions convidava a posar-te un jaqueta. Cap a les tres de la matinada, arribada a la platja de St. Feliu, on alguns van gaudir d'un bany i d'altres com jo d'una remullada de cames. Després un cremat i cap a casa amb el cotxe d'en Lluís que ja el tenía des de la tarda a St. Feliu. A quarts de sis de la matinada arribàvem a casa, amb moltes ganes d'agafar el llit! Ens fem grans... jeje.

Gran dia al Tour!!

2010-07-19T11:01:00.003+02:00

Amb autocar ens vam desplaçar fins a la població francesa Ax-les-Thermes, per veure passar el Tour de France. A quarts de nou del matí ja érem a lloc, i ja es veia un gran ambient, amb gent i bicis per tot arreu, no semblava que fossin dos quarts de nou del matí, podries dir perfectament que era mitja tarda! Davant les diferents possibilitats que teníem per fer una ruta, al final crec que vam fer bé i vam pujar el Col du Pailheres per la part "fluixa", (per on baixaven els corredors) bé,,,, de fluix no té gaire res, 19km de pujada i els cinc últims kms al 9%, però es que per on pujaven els corredors es molt més dur. Durant la pujada contínuament ens trobàvem ciclistes que també es dirigien al Col com nosaltres, i un cop al cim, ambientàs!! bars, botigues i una gentada espectacular, no ens vam poder estar i amb la trampera que portàvem i la gent que veiem per l'altre banda del port al costat de la carretera, vam decidir baixar fins Mijanes (10 km de baixada). Un cop a Mijanes, mitja volta i amunt! gaudint de l'ambient i de la pujada! deu quilòmetres amb molta gent, cotxes, caravanes, a banda i banda de la carretera, totalment pintada per noms de corredors, banderes, etc etc!, que feia que la pujada passes volant!! El traçat també molt guapu, amb moltes ferradures! Una passada! Sense paraules!!! El Tour és el tour!! Un cop a dalt del Pailheres, portàvem 40 km's i 2110 m. de desnivell positiu acumulat!!
Un cop ben hidratats, vam veure passar el Tour, i a part de l'escaldufada del sol, jeje ens ho vam passar genial!!!!!

Escapada amb els bicivici!!

2010-06-24T17:29:00.008+02:00

Gran biciviatge amb els bicivicigarrotxa!!. Aprofitant els últims dies de les vacances, el diumenge a la tarda amb quatre integrants dels bicivicigarrotxa, ens vam desplaçar fins a les Ax les Thermes (França), per pujar i no parar de pujar ports. Em va convidar en Miquel (Roldi), que malauradament per una inesperada lesió, finalment no ens va poder acompanyar. Han estat dos dies i mig intensius de bicicleta, on no em parat de coronar ports, alguns d'ells mítics del Tour de France com Plateau de Beille, Col du Pailhères, Ax 3 Domaines (Bonascre), Port d'Envalira, i realitzant la part final de l'etapa 14 del proper Tour, amb l'ascenció al Col du Pailhères i posteriorment al Ax 3 Domaines. Un total de 345 km, deu ports assolits i pràcticament nou mil metres de desnivell acumulat!

Ruta pels pirineus (Epic Trail)

2010-06-15T12:24:00.024+02:00

Ahir vam arribar 12 bikers, de realitzar la Epic Trail, una gran ruta de BTT pel cor dels pirineus durant tres dies consecutius, iniciant-se i finalitzant al Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Divendres 11-06
1ª Etapa (Pont de Suert - Lafortunada) 91'5 Km i 2373 m de desnivell positiu acumulat.

Aquesta etapa, tot i ser la mes llarga de les tres que vam realitzar, podríem dir que va ser la mes rodadora i la mes "suau". Tot i la previsió meteorològica que hi havia, vam sortir amb bon temps de Pont de Suert (800 m) i després de fer els cinc quilòmetres inicials de pujada, ja ens vam endinsar per pistes i camins totalment enfangats per les últimes pluges caigudes. Vam anar pujant i vam deixar les pistes enfangades per pistes pedregoses, que feien encara la pujada totalment més dura i tècnica, fins arribar al primer cim de la jornada, el Coll de Selbaplana (1560 m). Un cop fet el cim, vam anar baixant per pistes fins a la població de Seira (830 m), on vam decidir fer un menú ciclista que ens va anar molt bé per afrontar el segon port del dia. Un cop amb la panxa plena, vam baixar per carretera uns nou quilòmetres, que van anar molt bé per pair i on ens van començar a caure quatre gotes d'aigua, que no van passar d'aquí, fins arribar a una petita pressa on vam agafar una altre carretera, aquesta ja picant amunt direcció a les poblacions de Senz i Viu. Un cop a Viu, ja vam deixar la carretera i vam agafar una pista on vam anar pujant fins iniciar els últims sis quilòmetres de forta pujada fins el segon coll del dia, el Coll de Cullivert (1456 m). Aquesta pujada, tothom va agafar el seu ritme i amunt!!. Durant la pujada, en Xevi va patir un petit problema mecànic, petant la cadena. Un cop va solucionar l'averia i tots a dalt, ens vam enrecordar del dinar que vam fer a Seira, ja que si no haguéssim repostat energies, primerament ens hauríem mullat, ja que anàvem al darrera la pluja, i segon ho hauríem passat tots molt malament, ja que té rampes molt dures i va pujant, pujant i no s'acabava mai. Al cim, molt bones vistes de la Peña Montañesa i del Massís del Cotiella. Després d'un descans merescut al cim per recuperar forces, vam continuar pràcticament tot de baixada per pistes fins arribar a les sis de la tarda a la població de Lafortunada, on després d'unes sis hores i mitja de pedaleig, vam completar els 91'5 Km que presentava l'etapa i els 2373 m de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 12-06
2ª Etapa (Lafortunada - Castejón de Sos) 79 Km i 2164 m de desnivell positiu acumulat.

Dissabte al matí, sortíem de la població de Lafortunada amb el cel serè i amb moltes ganes de pedalar i afrontar aquesta segona etapa, que amb els quilòmetres acumulats el dia abans i els tres colls que teníem per endavant, feien preveure que el dia seria dur. Vam començar planejant per carretera durant sis quilòmetres, que ens va anar molt bé per rodar una mica, i després vam empalmar amb una altre carretera de pujada direcció a la població de Plan, on vam passar per túnels i on el paisatge cada vegada era mes maco. Un cop a la població de Plan, on vam aturar-nos per comprar entrepans per després dinar, vam continuar borejant i creuant la riera fins a St. Juan de Plan, on la ruta ens va fer passar per dins del poble i afrontar unes rampes del 30%!!! Un cop superats els murs de St. Juan, vam continuar per un GR de pujada durant uns onze quilòmetres fins arribar al Refugi de Biadós (1726 m), on vam gaudir d'unes vistes espectaculars de la vall i del massís del Posets, completament nevat. Després de dinar al peu del Posets, vam baixar uns dos quilòmetres i vam empalmar amb un corriol que passava pel costat d'un riu i per dins d'un bosc, fins empalmar amb la pista que ens portava fins al segon coll del dia, el Coll de l'Espina (1883 m), on abans d'arribar vam tenir que esperar en Shimano que havia anat tirant primer al seu ritme i es va passar un trencant. "és el que té estar tant fort ;-)"
Un cop a dalt del Coll, el cel amenaçador va deixar caure les primeres gotes d'aigua, que ja no ens van deixar d'acompanyar fins a coronar el tercer coll del dia. No vam poder gaudir gaire de les vistes i ràpidament vam continuar avall fins agafar la pista de pujada de vuit quilòmetres al tercer i últim coll, el Puerto de Sahún (2002 m). La pujada com totes, cadascú al seu ritme però amb atacs per tots costats fins arribar al refugi de Marradetas, on vam tenir que refugiar-nos ja que no parava de ploure. A dins, ens van tractar com a casa, menjar, beure i escalfor "foc a terra". Un cop vam estar tips i pràcticament secs, i el temps va parar de fer-nos la punyeta vam continuar baixant per pista i abans d'arribar a la carretera, vam empalmar amb un corriol molt guapo, super tècnic amb moltes pedres molles que també el feien una mica perillós. Un cop a la carretera, per acabar vam agafar un corriol molt ràpid que ens va portar fins a la població de Castejón de Sos, amb 79 Km i 2164 m de desnivell positiu acumulat.

Diumenge 13-06
3ª Etapa (Castejón de Sos - Pont de Suert) 65 Km i 2052 m de desnivell positiu acumulat.

Tercera i última etapa de l'Epic, matí amb boires a les muntanyes i alguns comentaris d'alguns habitants de la zona que ens deien que ens mullaríem. De moment començàvem sense aigua, que ja s'agraeix. Aquesta etapa la podem definir com un puja i baixa, pujar des de Castejón de Sos (900 m) fins el Collado de Basibé (2283 m) i després baixar fins a Pont de Suert (800 m). És a dir, només començar tocava pujar i pujar, amb uns cinc quilòmetres inicials de pujada fotíssima per pista amb fortes pendents, on després per sort van anar suavitzant. Després de pujar pràcticament 25 quilòmetres, vam arribar a l'estació d'esquí de Cerler, on vam parar a dinar (entrepà) i on va començar a ploure lleugerament. Amb la companyia del "xiri miri", vam continuar amunt afrontant els últims tres quilometres de pujada fins al Collado de Basibé (2283 m), van ser tres quilometres infernals!! molinet i amunt!! ja que amb tres quilòmetres vam pujar uns 400 m de desnivell, que amb la pista tova per la pluja caiguda encara ho feia mes dur i mes difícil!, i de postres, mentre anàvem pujant, el "xiri miri" va passar de ser aigua a ser pedra!!. Un cop al cim, on vam passar per sobre la neu, la pedra va començar a ser mes intensa, i un cop reagrupats i abrigats, vam iniciar el decents sense fotos ni vistes. La ruta va continuar a través dels camps i durant una estona vam tenir que anar a peu, pujant i baixant de la bici, fins arribar a una Cabana on s'iniciava una pista. A partir d'aquí la pluja va passar a ser molt intensa, però mentre anàvem baixant, cada vegada les vistes que ens acompanyaven eren mes espectaculars, amb una gran vall, que ens feien oblidar de la que ens estava caient. Vam continuar per la pista de baixada fins arribar a un repetxó que ens va portar fins a la població de Castanesa, on vam endinsar-nos al bosc per fer uns corriols impressionants! ja tocava disfrutar de corriols que amb la pluja i el fang que hi havia, feien un dia d'autèntic BTT!! La pluja va anar minvant, però abans d'arribar a Pont de Suert va començar de nou i de valent amb trons i tot. Finalment vam arribar a Pont de Suert amb 62 Km i 2052 m de desnivell positiu acumulat.

Objectiu aconseguit, Epic Trail realitzada i el mes positiu, tot i la pluja caiguda, es que ningú ha pres mal!! i que ens ho hem passat molt bé!!, fins i tot les averies mecàniques podem dir que ens han acompanyat! tres punxades i una cadena petada. Molt bona ruta per fer, us la recomano ja que passa per racons del Pirineus molt guapos que et fan disfrutar de la BTT, ara prepareu-se que bé pujada!! ;-)

Aquestes són les fotos que vaig fer. Quan en tingui més, les penjo!

Mostra-ho tot

Obteniu el vostre

Segona Tramun!!!

2010-05-30T22:56:00.029+02:00

Si, si, avui he participat per segona vegada a la Tramunbike, desprès de participar l'any passat per primera vegada i disfrutar com un nen petit amb la seva bicicleta, aquest any he tornat a repetir! El recorregut molt semblant al de l'any passat, només un petit canvi en el tram que va des de Les Encies fins al darrera de Sta. Brígida, que ha fet aquesta edició fos molt més dura que la del 2009, amb molta més pujada. Avui m'ho he tornat a passar molt i molt bé, disfrutant dels corriols tècnics interminables tant de pujada com de baixada, tot i que també he de dir que en certs moments he patit de valent a sobre la bicicleta! Ahir, fins última hora encara no tenia decidit participar a la Tramun, ja que la caiguda amb la flaca la setmana passada i que aquest any no he tret a voltar gaire a la cabra, doncs la veritat que no les tenia totes. Avui de bon matí, la meva dona m'ha acostat fins a Les Preses, i al migdia m'ha vingut a buscar a Salt!! (uff,, tinc un sol!!) gràcies de nou!. Un cop a Les Preses, on ja es respirava un gran ambient de BTT, he anat a fer la inscripció i desprès d'equipar-me he saludat a molts coneguts d'aquest mon de la bicicleta. Desprès de rodar només un parell de quilòmetres, m'he adreçat a la graella de sortida on m'he col·locat bastant bé! A les 09 hores sortida!! i ràpidament m'he posat a vigilar als líders de l'Escoleta i de l'Impuls medes bike!, ;-) (una abraçada), on al rebuf del grup em encarat la pujada a Xenacs. He pujat a bon ritme, crec que la mitja era de 180 p.p.m. com si fos una crono escalada jeje, i un cop a dalt, em faltava aire per arrastrar la bici!! aquí ja ha començat l'espectacle de corriols tècnics que ens ofereix la Tramun! En aquest tram des de Xenacs fins a Les Encies, on personalment crec que és el tram més dur, exigent i tècnic de la Tramun, es tenia que vigilar molt amb les lloses de pedra que lliscaven com cada any, i la dinàmica d'aquest tram ha estat que em costava seguir el ritme dels companys que portava al davant, i de tant en tant em passava algun biker. Crec que em faltaven forces a les cames en aquells trams durs on es tenia que baixar de la bici i estirar-la, notava la falta de km's de BTT i aquella xíspa!. A les baixades tècniques i amb molta pendent també m'ha passat algú en plan kamikaze! Recordo un tram amb moltíssima baixada que passa per sobre una gran llosa de pedra, on jo he fet la meitat a sobre la bici, on m'han passat tres bikers llançats que semblava que anaven en planer... impressionant! Al arribar a la carretera de les Encies, afrontàvem el corriol de baixada fins a l'Hostal del Fang, que ja el coneixía ja que el vaig anar a fer la setmana passada, i aquí si que he aconseguit seguir a un grupet de cinc bikers fins a baix, on m'he aturat a l'avituallament a beure i menjar una mica de síndria, i on he aprofitat també per descarregar una mica el braços que els tenia durs com una pedra!. Després tocava un altre cop pujar i pujar, i al principi m'ha costat agafar un bon ritme, però a mesura que anava passant la pujada cada vegada m'he anat trobant millor i he anat atrapant alguns corredors, alguns dels quals amb rampes. Abans d'arribar a l'avituallament d'abans de pujar a Puig Galí, on també he parat a carregar el bidó d'aigua i menjar una mica, de cop he vist una persona a sobre una pedra que feia fotos, sorpresa meva, no era cap persona qualsevol, era la meva dona!!! jeje que havia anat a caminar i ha aprofitat per veure passar part de la cursa. Un cop passat per Puig Galí, es pot dir que ja és pràcticament tot baixada fins a Salt, i en tot aquest tram només he trobat un biker de l'equip Basoli, que m'ha passat en el corriol que va des de St. Climent d'Amer fins a Constantins, un tram que m'encanta, on passes per dos ponts guapíssims i creues un riu, i on he tingut els primers avisos de rampa. A l'arribar a l'avituallament de Constantins tenía l'esperança que trobaria bikers per fer un bon grup per tirar fins a Salt, però res de res, a l'avituallament no hi havia ni deu! total, que ha Constantins ha començat la meva contrarellotge individual fins a Salt, on he anat tota l'estona sol!!, però on m'he trobat molt bé! A la Pilastra, bici a coll i agafat a la corda, ja que la riera baixava forta. (Felicitar a la organització, ja que han muntat cordes que creuaven la riera per poder-se agafar i gent de l'organització dins la riera per evitar que algú fos arrastrat riera avall). Passada la Pilastra, dos quilòmetres de planer i arribada!!, uns 60 Km amb molt de corriol i poca pista! aixo és la Tramun, amb un temps aproximat de 4h 28'. Molt satisfet i content d'haver acabat la meva segona Tramunbike, i davant els dubtes que tenia ahir dissabte, molt content d'haver participat! Un gran entreno de cares a l'Epic Trail del mes vinent!
Un cop ja a l'arribada, hem comentat la jugada amb diferents bikers, entre ells en Xavi, que només ens coneixiem pels blogs. Jo també recomano que visiteu el seu blog. ;-)
Classificacions
Fotos oficials
Videos oficials
Fotos: creuan la riera de l'Hostal del Fangbaixant per la zona del darrera de Sta. Brígidacreuant la Pilastra

Perfil

Terra de l'aigua i a terra!!

2010-05-23T19:04:00.006+02:00

Avui he participat a la marxa cicloturista de Riells i Viabrea, la Terra de l'Aigua de 135 Km i 2600 m de desnivell acumulat. A la sortida érem mes de 500 participants, i només començar els mateixos problemes de totes les marxes, tothom vol passar per on no hi ha forat, i es clar, tens que anar amb mil ulls. Han anat passant els primers quilòmetres de planer fins arribar a peu del primer port important del dia, pujada per la Costa del Montseny fins al Coll de Sta. Helena. Aquí, he agafat el meu ritme i amunt, una pujada d'uns 14 Km's amb alguna rampilla important del 15%. Un cop he arribat a dalt el coll, tocava baixada fins empalmar a la carretera de Sta. Fe del Montseny, i aquí he tingut la meva primera caiguda amb la bici de carretera. sí sí, no patiu, estic bé. En un revolt fort d'esquerres, el que anava davant meu, a començat a frenar a dins del revolt, fins pràcticament parar-se, i es clar, jo que li anava llepant el cul, doncs he començat a frenar fort per no menjar-me'l i relliscada per terra, les conseqüències lleus, quatre pelades "cremades" al colze, al genoll i cadera, es que no tenim res al cap! jeje. M'he aixecat ràpid i al veure que la bici estava bé i jo també, amunt de la burra i avall que fa baixada!!, ho veieu com no tenim res al cap! jeje, un cop a la carretera de Sta. Fe del Montseny, tocava pujar de nou fins a St. Marçal, aquí anava sol, ja que el grup amb qui anava en la caiguda, els havia perdut tot i veure'ls a uns 200 metres davant meu, però no arribava a contactar amb ells. Un cop em baixat i ens em dirigit cap a Viladrau, he contactat amb un grupet de cinc ciclistes i em anat tirant tots junts fins a St. Sadurní d'Osomort, per afrontar el segon port important del dia, el Collsesplanes, d'uns 8'1 Km's amb alguna rampa del 10%. Aquí he començat el port amb aquest grupet, i a mitja pujada ens ha atrapat un grup nombrós que ens ha fet patir de valent per seguir-los la roda, però que ens ha estirat molt. Un cop a dalt el Coll, em baixat fins a la Font Vella de St. Hilari, i allà rampeta que no hi comptava d'un quilòmetre al 8%, on he patit de valent per seguir l'estela del grup, i on he tingut el primer avís de rampa. Després descents ràpid i un cop passat Arbúcies amb aquest grup em tirat fort, atrapant a un altre grupet, formant un grup d'uns 30 ciclistes, on al fer el Coll de n'Orri ja m'he despenjat d'aquest grup uns 100 metres al tenir el segon avís de rampa. Faltaven els últims 6 quilòmetres de pujada fins a l'arribada, anava fos, però he anat tirant com podia, amb una cleca important que feia i veient que els quilòmetres no passaven. Al final última rampa d'uns 100 m al 10% i arribada!! per fi!!, amb un total de 4h 40'. Molt satisfet de com a anat tot, (llàstima de l'aterrissada) i dir que aquesta marxa és molt maca, ja que passa per racons del Montseny impressionants! Fins aviat!
Perfil:

Terra de Remences 2010

2010-05-10T09:55:00.010+02:00

Ahir diumenge, per fi va arribar la Terra de Remences, una "marxa" de llarga distància que feia temps que esperava amb moltes ganes, ja per proximitat i/o per ser la primera vegada que hi participava i per haver-ne sentit a parlar moltíssim! això si, amb la incertesa de quin temps ens faria. De bon matí, a quarts de set, em quedat al punt de trobada amb els companys d'Amer, i ens em dirigit fins a St. Esteve d'en Bas amb moltes ganes, ja que el temps de moment pintava super bé. Un cop a St. Esteve i ja amb el dorsal (que el vam anar a buscar el dissabte), ens em equipat i dirigit ràpidament a la sortida, quedant segons altres companys que ja havien participat en anys anteriors, bastant ben situats. Abans de dirigir-nos a la sortida he sentit que algú em cridava i he conegut personalment a l'Alex , ja que fins a les hores, tot i pedalar junts a les Rutes del Montseny, només ens coneixíem a través dels blogs. Un cop s'ha fet la sortida, amb molt de compte en no encalçar a ningú i a no ser encalçat, em anat tirant cap a Capsacosta, on de seguida ja he vist que allò no seria una marxa, tothom anava rapidíssim!! i em feien anar molt ràpid, si mes no aquesta era la meva sensació. En molts de trams, el grup es frenava de cop i havies de vigilar molt, i desprès tornaves a apretar per no perdre el cul del grup. Un cop a l'inici de Capsacosta, el meu cosí i en Manel, han posat un ritme que ja he vist que era massa ràpid, i que quedava molta ruta!!, però jo allà intentant seguir-los. Un cop a dalt del port, la pluja feia acte de presència, però semblava que seria només el "xiri-miri", però que collons, des de St. Pau de Seguries fins a Ripoll xàfec guapo guapo!, que ens ha fet plantejar-nos fer la volta curta. Al sortir de Ripoll i encarar el port de Canes, la pluja ha minvat bastant, i em fet el port també a bon ritme, on en Manel que feia la volta curta, ens ha fet una gran estirada fins a dalt on he agut d'apretar les dents. La baixada fins a Olot, a estat ràpida però amb molta cura, ja que l'asfalt moll era un perill!. Un cop a Olot, en Manel, s'ha tornat a posar a davant i ens ha anat estirant, però al final el meu cosí i jo l'hem deixat marxar i ens em posat al darrere d'un altre grup i ens em anat arraserant del vent que bufava fort per la parcel·lària. Em arribat al desviament de la curta i la llarga, i ens hem dirigit cap a Bracons, on li he comentat que anés al seu ritme i que jo ja aniria fent, que em trobava bastant cansat, però m'ha comentat que m'esperava a dalt i que faríem la resta junts. A l'inici del port ens em trobat amb els ànims dels companys d'Amer, que ens oferien una mica de vi!! jeje i abans d'arribar a dalt del port, a la part mes dura, els ànims de les nostres DONES!, que ens han fet algunes fotos amb la cara desencaixada i amb un avís de rampa, i una pancarta que ni l'hem vist! jeje de totes formes gràcies a tots pels ànims!!. Un cop a dalt, on em arribat bastant junts, em fet el descens amb un bon grup, i als repetjons que hi han, quan m'aixecava de la bici i apretava, la rampa em tornava avisar, total que al final tant avisar, "quien avisa no es traidor" doncs rampa al canto i m'he tingut que parar un minut a fer uns estiraments. En Jordi també s'ha parat i em perdut l'estela del grup, tenint que continuar un tram tot sols, on en Jordi m'ha estirat i on jo no li podia fer cap relleu! Gràcies nanu per donar-me la roda en els moments difícils!! He començat a menjar i beure per que no em tornés a venir la rampa, i abans d'arribar a Manlleu, un grup ens ha atrapat i ens em ficat al rebuf ja fins a a Manlleu. Aquí li he comentat a en Jordi que tirés, ja que el veia molt bé i que jo el faria perdre temps a la pujada de Cantonigrós, que ja trobaria algú que aniria al meu ritme. Em sortit de Manlleu, i ell ja anava al capdavant del grup i jo el tancava, veient també que em costaria molt seguir aquell ritme. De seguida el grup s'ha trencat amb dos, bon ritme Jordi! jeje, i mentre anava pujant i passant els quilòmetres m'he anat recuperant, passant a diversos ciclistes que sortint de Manlleu em pensava que no els seguiria i fins i tot estirant un grupillo, he arribat a Cantonigrós amb molt bones sensacions i molt refet! la veritat que la part final de la ruta m'he trobat molt bé, desprès quedava fer la recta interminable passat Rupit i ja baixada amb asfalt sec (jeje) fins a St. Esteve d'en Bas. He arribat molt cansat, però molt i molt content, tot i que he patit fort en alguns trams, però aixo del ciclisme té aquestes coses oi? es pateix una mica...no? jeje. Al final he entrat 136 amb un temps de 5h 42' 33'', baixant de les sis hores, que era el que volia.El meu cosí, en Jordi, i jo al seu darrera, a 500 m del cim de Coll de Bracons. Al mateix punt amb no gaire bona cara....simulant una rialla.... Una mica més amunt...i l'últim esforç a l'arribada..

Enhorabona Radikalbikes!!

2010-05-07T23:07:00.006+02:00

Primer de tot vull felicitar a l'equip Radikalbikes, ja que gràcies al seu esforç realitzat per tot l'equip durant aquests cinc dies, han assolit una meritòria victòria per equips a la Titan Desert 2010!

En segon lloc, desitjo que el diumenge a la Terra de Remences, ens acompanyi el temps!!!! No demano sol, simplement que no ens plogui!! ;-)

Rutes del Montseny

2010-04-18T18:23:00.008+02:00

Avui, a un quart de set del matí, en Manel, en Jordi, en Joan i jo marxàvem direcció Granollers, per realitzar la marxa cicloturista Rutes del Montseny. El primer que em comentat ha estat el temps, ja que estava completament tapat. Un cop a Granollers, desprès d'anar a buscar el dorsal i el xip, em anat a muntar les bicis i equipar-nos, amb el paravent al darrera ja que pintava bastant malament. Em arribat a la línia de sortida i ens em posat al davant ja que estava a punt de iniciar-se la marxa. Abans de la sortida, s'ha realitzat un respectuós minut de silenci en record a les recents víctimes del ciclisme a la carretera, i a les 08:05h s'ha iniciat la marxa, fent un passeig per dins els carrers de Granollers, i de seguida em anat a buscar una carretera secundària que anàva pujant mica en mica direcció Cànoves. Aquí en Joan ha començat a tirar i ja no l'hem vist mes fins a l'arribada. En Jordi, en Manel i jo em anat fent els tres junts i un cop a Cànoves tot baixada per anar a buscar la carretera direcció St. Celoni, on al planejar amb grup rodàvem a uns 50 Km's/h. Un cop a St. Celoni, inici del primer port, pujada a Sta. Fe del Montseny, uns 23 Km's de pujada constant i amb la companyia del xiri miri, on en Manel i jo a bon ritme anàvem avançant a bastanta gent. Un cop a dalt, en Manel s'ha aturat a l'avituallament per esperar en Jordi que feia la volta curta, i jo he anat tirant al meu ritme. Desprès tocava baixar fins al Coll de Revell, per enfilar-nos per la carretera de les Arenes sentit St. Hilari Sacalm, on ens em desviat sentit St. Sadurní d'Osomort i on em fet un descens molt ràpid d'un 12 Km's per una carretera amb molts revolts. Un cop a St. Sadurní, jo i dos mes em anat tirant i fent relleus sentit Viladrau i desprès Seva. Un cop a Seva, l'últim port del dia, pujada d'uns nou quilometres fins a Collformic, amb la companyia de nou del xiri miri, on he anat tirant al meu ritme i he anat avançant a bastanta gent de la volta curta i de la llarga. Un cop al cim, on ja plovia mes fort, m'he posat el paravent i amb molta cura cap avall. La baixada l'he fet pràcticament tot sol, i un cop al planer, on ja ha deixat de ploure i abans d'arribar a Sta. Mª Palautordera, m'ha passat un tren d'uns deu ciclistes, que sort que els hi he pogut agafar la roda, ja que estava pensant que tot sol fins a Granollers s'em podia fer etern, i gràcies aquest grup m'han estirat i portat fins a Granollers bastant ràpid. Al final m'han sortit 169 Km, amb 2955 metres de desnivell acumulat i amb un temps de 6 hores i 8 minuts.

Les Agudes i el Turó de l'Home

2010-04-07T18:29:00.005+02:00

Aquest dilluns, vaig deixar la bici al garatge i amb la dona vam anar a fer els pics de l'Agudes i del Turó de l'home. Són unes muntanyes que molt sovint, sobretot quan passo per l'eix m'hi fixo, però que mai havíem anat a fer-les. Ens vam desplaçar amb cotxe fins a l'Area de les Ferreres, a la carretera de Santa Fe del Montseny, i des d'allà a peu fins al pic de les Agudes. Només començar ja tot pica amunt, primer per dins d'una arbreda on ja es veien racons on no tocava el sol la neu caiguda el dijous passat. Un cop vam arribar al Coll de les Agudes, ja amb molta mes neu, ens va tocar grimpar per sobre les pedres i de la neu, cosa que et feia anar molt alerta. Desprès de 2 hores pujant, arribàvem al pic de les Agudes, on els núvols no ens van permetre veure la gran vista que deu haver-hi des d'allà al cim. Durant la pujada no vam trobar a ningú, i sort que anàvem seguint les marques del camí, tot i que en el tram final seguíem les petjades a la neu d'algú que havia pujat abans que nosaltres, ja que era mes fàcil aixo que anar buscant les marques que crec que en algun tram en falten. El que si vam poder veure des del cim, va ser el Matagalls i el Turó de l'Home, al qual ens vam adreçar carenant la muntanya, i amb uns 30' ja hi érem. Allà si que el cel estava mes tapat i no ens vam distreure gaire i vam continuar per avall. La tornada fins a l'Area de les Ferreres l'havíem de fer per l'altre vessant de la muntanya, camí tret d'internet, passant per pistes i camins que no estan marcats. Primer vam seguir el GR i de seguida vam agafar un corriol que ens va endinsar a una arbreda i vam anar seguint la pista fins que vam arribar a encreuaments que ens feien dubtar amb el que posava a la fulla, fins que al final el que teníem davant els nostres ulls no corresponia amb la fulla. Vam decidir seguir tot recta avall sabent que aniríem a sortir a la carretera de Sta. Fe del Montseny, i sort que va ser així, desprès un cop a la carretera, 4 Km a peu fins arribar a l'Area de les Ferreres. Total 4 hores a peu i molt bona ruta on al final el cel es va anar obrint, la recomano!!.

Vista de les Agudes

Camí per on s'ha de grimpar

Tram final de les Agudes per on vam grimpar per sobre les pedres i la neu

Vista del Matagalls Vista del Turó de l'Home des del cim de les Agudes

Reconeixement recorregut Remences

2010-04-02T16:47:00.006+02:00

Avui de bon matí ens em desplaçat amb cotxe 6 malalts de la bicicleta des d'Amer fins a St. Esteve d'en Bas, on em em anat a fer el recorregut de la volta llarga del Remences, el qual es realitzarà el dia 9 del mes vinent. Per mi era un repte, ja que mai havia fet una ruta de 170 Km, i m'ha anat bé per veure el recorregut, tot i que ja el coneixía però mai l'havia fet tot seguit. També m'ha anat bé per saber on pots tirar més o menys i on ho pots passar malament si no hi poses pa. Només iniciar la ruta, el fred es feia notar, amb la típica boira per La Canya, amb només 4Cº positius, i fins que no em arribat a l'inici del primer port, el Capsacosta, no em vist el sol i no em entrat amb calor. Un cop passat el primer port, em anat direcció Ripoll fent alguns relleus, ja que el terreny acompanya amb lleugera baixada. Un cop a Ripoll, el segon port, Coll de Canes, aquí si que no em respectat el ritme per fer una ruta de 170 Km, tothom a començat a tirar i em pujat molt mes ràpid del que tocava. Un cop a dalt, tot baixada fins Olot i direcció a Joanetes per la parcel.lària per pujar l'infern del Coll de Bracons!, aquí tothom a agafat el seu ritme, i crec que tothom a patit a sobre la bicicleta al passar per les fortes rampes, amb alguna del 14%!. Un cop a dalt reagrupament i cap a Manlleu. Aquest tram, molt guapo, pràcticament tot baixada amb algun repetjó pel mig, i bastant ràpid. Un cop a Manlleu, tot i que ja anava avisat, fins a Cantonigrós pràcticament tot pujada, suau però pujada!, que amb els quilòmetres que ja portes a les cames es fà molt dur!, i més si vols seguir la roda de gent que està més forta que tu. Aquí, a les rampes mes fortes he notat que no anava del tot bé, em faltaven forces a les cames i em costava seguir la roda, quedant-me en algun tram despenjat del grup, (estan molt forts) jeje, però al meu ritme anava fent. Un cop em arribat a Coll de Condreu, ja ho teníem tot fet, baixada fins arribar a St. Esteve d'en Bas, amb 170 Km i 6 hores i 33 minuts amb bici. Tot i que on ho he passat mes malament ha estat a les pujades de Cantonigrós, estic molt content per com m'he trobat i per haver acabat aquesta ruta!. Ara el dia 9 de Maig sant tornem-hi!, on espero que els grups m'estirin una mica mes! Perfil ruta Perfil Coll de Bracons

Amer - Rocacorba - Amer

2010-03-28T18:46:00.006+02:00

Ja sé que tinc el blog una mica oblidat, però això no vol dir que no surti amb bicicleta, tot el contrari. Estic sortint bastant per carretera, ja que per acabar la volta llarga del Remences es necessita una bona base de quilòmetres. Aquest dissabte pel matí, amb un sol magnífic i un vent molt empipador, sobretot a la tornada, juntament amb 6 ciclistes mes em sortit des d'Amer i ens em dirigit per la carretera de les Serres fins a St. Gregori, on ens em dirigit a Banyoles per pujar al mític Rocacorba. L'anada fins als peus de Rocacorba ha estat bastant ràpida, ja que el vent ens ha acompanyat en algun tram, i la pujada fins a les antenes ja us ho podeu imaginar! cadascú al seu ritme i a patir a sobre la bicicleta, amb algun quilòmetre amb una mitjana del 10%!
Un cop em arribat tots a dalt, em gaudit de les magnífiques vistes i després de menjar alguna cosa i fer-nos la fotografia, em baixat fins a Banyoles on em carrega't líquid. A la tornada, un cop a Girona em agafat la carretera d'Aiguaviva i per Mas Llunés em tornat cap Amer, amb un total de 5 hores amb bici i 134 Km.
La tornada ha set mes dura que l'anada, ja que el vent l'hem tingut en contra pràcticament tota l'estona, cosa que li ha passat factura a l'Adam, el qual no està acostumat a fer rutes llargues i ho ha passat fatal de Girona a Anglès. (Ànims, que això ens ha passat a tots!). Els compis En Llòpis i joPerfil de Rocacorba

Sortida a trepitjar neu

2010-03-10T14:28:00.006+01:00

Avui amb en Quique em intentat fer una ruta amb BTT, però les condicions de les pistes i dels corriols a conseqüència de la neu, ens han fet desistir dos vegades. Em sortit a les 09:45h de Fontajau, amb un fred considerable i em anat cap el barri vell per encarar la pujada de les dones, on de seguida ens em adonat que hi havia molta neu, la qual era neu glaçada, dura com els rocs i amb plaques de gel per on havien passat els cotxes. Em intentat seguir amunt, però entre el ferm i que teníem que anar esquivant i saltant els arbres caiguts pel temporal, al final em desistit i em pensat que la pujada per pista fins a St. Miquel estaria molt millor, però no!, a mesura que anàvem agafant alçada, es feia molt mes complicat pedalar per culpa del gel i la neu. Al final no em tingut mes remei que girar cua i cap a casa. Ens han sortit pocs quilòmetres, però hem pedalat per sobre de la neu, que és el que volíem.(encara que sigui neu dura! jeje.)
En Quique en acció.Jo, pel mitg d'un campGirona al fons de l'imatge

Inscrit al Remences!

2010-03-02T13:46:00.002+01:00

Ja estic inscrit! tindré el dorsal 434. Qui m'hauria dit a mi uns anys enrere que aquest any faria el Remences! No m'ho hauria pensat mai! I en principi la volta llarga, 175 Km, que quan penso amb el recorregut em venen uns cangueeeliiiis.... de moment no les tinc totes, pero nomes en acabar-la ja estaré super satisfet!

Sortida passant per 4 comarques

2010-02-22T15:04:00.003+01:00

Avui, he fet una sortida tot sol, els compis tots treballaven, on he passat per quatre comarques, La Selva on he iniciat i he acabat la ruta, el Gironès, el Plà de l'Estany i la Garrotxa.
Com que demà marxo a esquiar a Lleida i segurament fins diumenge ja no podré tornar a tocar la bici, al veure el sol de bon matí, m'he decidit a fer una sortida llarga. M'han sortit 120 Km amb un total de 4h 30', on m'he barallat a partir de la segona meitat de la ruta amb el vent! buffffff,,, que pesat!!! he estat a punt de deixar-ho córrer i parar. Fins passat Porqueres, perfecte, feia poc vent, però al arribar a Sta. Pau, ja bufava fort i tota l'estona de cares, no m'ha deixat fins arribar a Can Xel, és a dir, tota la pujada amb el vent de cares. He pujat tots els pinyons i més, i semblava que no em movia, anava clavadíssim. Desprès fins a sortir d'Olot bé, però a la recta de Les Preses un altre cop, aquella recta se m'ha fet interminable, anava amb tot el que em permetia la meva transmissió, com si encarés el mismíssim Tourmalet, però amb la diferència que era una recta on el vent no em deixava passar de 15 Km/h. Un cop al túnel d'en Bas, he estat de sort, suposo que el vent ha vist que m'estava esgotant a marxes forçades tant físicament com psicològicament i m'ha apretat pràcticament tota l'estona fins a Amer, si no crec que avui no arribo. Una bona sortida on m'ha agradat molt el tram de Porqueres fins Olot, llàstima del vent! Fins aviat!

Ver mapa más grande

Tossa - St. Feliu de Guíxols

2010-02-20T20:40:00.003+01:00

Us faré cinc cèntims de la ruta del diumenge passat, ja que fins avui no he tingut pràcticament temps per fer la crònica. Un grup de set ciclistes de bon matí ens vam dirigir cap a la costa del Baix Empordà, zona on mai havia anat amb la bici de carretera. Vam sortir a les nou del matí i desprès d'unes 5 hores amb bici, vam arribar a Amer amb uns 150 Km. Vam disfrutar molt de la sortida, ja que el temps ens va acompanyar i el tram de Tossa fins a St. Feliu la veritat que em va encantar, val la pena passar-hi! Fins aviat!

Ver mapa más grande

Primera quilometrada de l'any...

2010-01-24T11:23:00.011+01:00

Aquest dissabte juntament amb en Josep i el meu cosí, en Jordi, em sortit per carretera per la zona de la Garrotxa.
A les 8 del matí em quedat al bar del poble, on ens em trobat tres bikers d'Amer que sortien per muntanya, i que m'han fet venir ganes d'anar a buscar la meva cabra i sortir amb ells. (Sortir amb en Josep i en Jordi desprès de tres setmanes parat, em feia una mica de por!)
La temperatura era de 4ºC, però la gran humitat feia que la sensació de fred fos més gran.
Em sortit direcció Olot i des d'allà em anat a fer el primer port dels tres que té la ruta, el Capsacosta, passant primer per la Vall de Bianya, on el cel estava tapat i la temperatura ha baixat considerablement (-2ªC), passant bastanta fred a les mans. Un cop als peus del Capsacosta, ja un altre cop amb el sol, em iniciat el port a un ritme suau, entrant un altre cop en calor i gaudint de les grans vistes de la Vall de Bianya que es trobava coberta per la boira.
Un cop a dalt, em seguit cap a St. Pau de Seguries i St. Joan les Abadesses, on em anat a buscar el segon port del dia, el Santigosa. Aquí ja es començaven a notar els quilòmetres a les cames, però l'hem pujat a un bon ritme, apretant les dents en algun moment per aguantar el ritme, però sabent que un cop a dalt a la carretera de Vallfogona, tocava tot baixada fins a Olot.
Un cop a Olot, ens em aturat a fer una caixelada a la gasolinera i em continuat per la carretera de la Pinya fins a Joanetes, per fer el tercer i últim port del dia, el port especial, BRACONS!, fins aquí, les sensacions encara eren bones, començava a notar els quilòmetres que portàvem, (pràcticament uns 100 Km's), però puc dir que em trobava bé, aixó si, no era conscient que amb 100 Km's a les cames no em trobava en condicions per pujar a Bracons!!! no m'hauria pensat mai que patiria tant a sobre la bici!! ufff.... quina paret!!
Em començat a un ritme suau, bé, l'únic ritme que podien donar les meves cames, i ja anava amb tot muntat, sense cap pinyó mes gran per si ho necessitava desprès. De seguida, en Josep ha començat a marxar a poc a poc, i jo i el meu cosí, em anat pujant com podíem. Quan faltaven 2'5 Km's per arribar a dalt, ja no he pogut aguantar el ritme d'en Jordi, que al portar un tercer plat, ha anat pujant molt més bé i amb una cadència molt bona. Quan em faltava 1'5 Km's per arribar a dalt, amb les rampes mes fortes del port, ha començat el meu calvari... uff quin patiment, em faltaven plats petits, pinyons mes grans, forces, companyia etc etc!! he estat a punt de baixar de la bici! jeje,, ara ric, però m'haguéssiu vist, fent zigues zagues per poder arribar a dalt!!
Això si, un cop a dalt, una gran satisfacció i a la mateixa hora molt conscient que si vull fer la volta llarga del Remences aquest any, em falta molta preparació... ja que amb 100 Km's a les cames, pujar Bracons és molt dur...
Desprès em baixat fins a en Bas i em seguit fins Amer, amb 5h 30' de bici i 132 Km's.

Ver mapa más grande

Primers km's de l'any...

2010-01-19T16:03:00.002+01:00

Primer de tot, donar les gràcies a tots els que m'heu estat animant i als comentaris que heu anat deixant al blog.
Avui al matí he fet la última sessió de fisio, i a la tarda ja he començat a rodar!!
Doncs ja ho veieu, no m'he pogut esperar a demà, avui desprès de dinar i amb el cel amenaçador, he sortit a rodar uns 40 Km molt suaus, pràcticament sempre amb plat petit. Les sensacions, tot i que estava una mica acollonido, han set molt bones, però tinc que dir que es nota que he estat parat tres setmanes.
No he volgut forçar, però a la pujada de Mas Llunes, (pujada suau) no m'he pogut estar i he tirat una mica mes per veure com responia el genoll, (no em renyeu eh! jeje),la veritat es que no he notat res. Al arribar a casa m'he posat gel al genoll per si de cas, i ara a continuar a poc a poc per tornar a agafar el ritme... Fins aviat!!

Per fí comenco a veure la llum....

2010-01-18T19:45:00.004+01:00

Doncs sí! avui he anat al Trauma, i m'ha comentat que demà acabi de fer la última sessió de fisio que tinc i que comenci a fer vida normal!! la pregunta del milió... vida normal es que ja puc anar amb bici??? tenia tantes ganes de fer-li aquesta pregunta, jeje, es que el dimecres seran ja tres setmanes parat!! tot un món!! M'ha dit que si, però que comenci a poc a poc, sense passar-me... no us podeu imaginar que content que estic, però també us tinc que dir que tot i que no em fà mal, em venen pensaments contradictoris i negatius, ja que no se com em respondrà el genoll, i em pregunto si se'm carregarà, si recauré, suposo que pensar aixó es normal,,, res, ja us explicaré quines sensacions tinc a sobre la bici!!!

Mala pata!!

2010-01-05T21:17:00.005+01:00

Esportivament parlant, puc dir que vaig tenir una mala sortida del 2009!! En la última sortida del 2009 amb la bici de carretera, vaig patir una inoportuna lesió al genoll, que quan penso com m'ho vaig fer m'enrabio com una mona!! Va ser al treure el peu de la cala!! Vaig fer el moviment amb la cama per treure el peu de la cala, i el peu se'm va quedar clavat!! Com que sóc tant marrà, dies desprès vaig sortir amb la de muntanya i tot i acabar la ruta, al arribar a casa anava ben coix. Resultat segons el trauma, esguinç al lligament colateral extern del genoll!! Descans obligat i aquest any encara no he pogut sortir, i em sembla que encara tardaré. Avui he començat la rehabilitació amb el fisio, i com a mínim en tinc per 15 dies ben bons!! Impotència per no poder muntar amb la bici i sobretot molta paciència!!

Últimes sortides de l'any...

2009-12-30T18:59:00.001+01:00

Diumenge passat vaig fer la última sortida de l'any amb la bici de carretera, i avui la última de l'any amb BTT. El diumenge en un principi tot i que l'asfalt era moll per la pluja del dissabte pintava tot molt bé, bon temps i amb un sol esplèndid, però la boira ens va fer canari!. Juntament amb el meu cosí, en Jordi, a les 8 del matí sortíem d'Amer per la C-63 en direcció Sta. Coloma de Farners, on poc abans d'arribar-hi, ja vam veure sortir el sol, fent-nos pensar que seria un dia de calor, però al sortir de Sta. Coloma ja ens vam endinsar a la boira que no ens va deixar fins passat el túnel de Lloret de Mar. Més perill, més fred, el terra més moll i molta més humitat!! tant bé que pintava el dia! i de postres doble punxada a la roda del davant del meu cosí! Un cop vam passar el túnel de Lloret, un altre cop el sol, on es va notar que la temperatura pujava considerablement!. A Lloret de Mar, teníem algunes alternatives per seguir la ruta, però vam decidir tornar pel mateix camí, ja que al migdia teníem que ser a casa. Ara tocava pujada fins a coronar a dins del túnel, i aquí si que podem dir que vam entrar en calor, tot i que per pocs moments, ja que un cop vam passar el túnel, un altre cop boira fins a Sta. Coloma de Farners!! buff!! A Sta. Coloma, sense la companyia de la boira, i per fi amb un bon sol!, vam seguir direcció Girona per agafar la carretera de Mas Llunes i passant per Bonmatí vam tornar fins Amer. Tot i la boira, una bona despedida d'any amb la bici de carretera, on ens va sortir una ruta de 107 Km amb 3h 45'.
Avui, la última de l'any amb BTT, en un principi teníem que ser bastants, però al final em sortit en Josep Mª i jo. Només sortir de casa ja m'he adonat que feia mes temps de primavera que d'hivern, amb una temperatura de 16ºC a les 08 del matí!!!! Impressionant, m'he començat a treure peces de roba i he sortit com si fossím al mes d'Abril. Em anat direcció Anglès on em pujat a un bon ritme per la pista que porta fins a Sta. Barbara. Un cop a dalt, em seguit cap a l'Espinau i desprès em passat per sota del Sobirà, on uns metres mes endavant em agafat una pista que baixa fins a la població d'Osor. A Osor, em seguit pràcticament un quilòmetre per carretera sentit St. Hilari, i exactament al quilòmetre 11 em agafat una pista a la dreta que puja fins al Coll. Aquí, en Josep Mª ha tornat a posar un ritme constant, que m'ha fet suar de valent per seguir-lo. A dalt el Coll, em baixat per una pista fins al pantà de Susqueda, on em baixat fins el Pasteral i des d'allà em arribat pel carril bici fins Amer amb un total de 54Km amb tres hores i deu minuts i amb 1140 m. de desnivell positiu acumulat.
Una bona sortida per clausurar l'any! i per cremar els polvorons i els torrons!! jeje. Un any on m'han sortit 2650 Km's amb BTT i on m'he aficionat també a la bici de carretera, amb la que he fet des del mes de Maig 4450 Km's, fent un total amb bici de 7100 Km's. Dissabte, ja al 2010, a començar a sumar quilòmetres! Fins aviat i força als pedals!!

BONES FESTES A TOTHOM!!

2009-12-20T11:15:00.002+01:00

Vull desitjar-vos que passeu un Bon Nadal, que tingueu una bona entrada d'any nou any i que es compleixin els vostres desitjos!!! Ull amb els àpats i els bombons,, que després ja se sap!!! ;-)
Bones Festes!!

BTT fins a Cabrera

2009-12-05T17:27:00.021+01:00

Avui, juntament amb companys del Club de BTT d'Amer em fet una sortida molt maca des d'Amer fins a Cabrera. A les 8 h del matí em quedat al punt de trobada d'Amer, i amb una temperatura no molt agradable (4ºC), em sortit 6 bikers direcció el carril bici per anar fins a Les Planes. (4 bikers més, els mes veterans, han anat amb furgoneta fins a Hostalets d'en Bas, i des d'allà han pujat fins a Cabrera on ens em reagrupat més tard). Un cop a Les Planes, em anat direcció St. Feliu de Pallerols per la carretera vella i molt abans d'arribar a St. Feliu, em agafat un camí a l'esquerra que puja direcció el Masnou, una pujada exigent que ens ha fet entrar de seguida en calor i que no para de pujar fins a sortir a la carretera de la Salut, molt a prop del mirador. Aquí a la pujada, cadascú al seu ritme, tot i que en Josep Mª s'ha posat a tirar en un tram i m'ha fet suar de valent per seguir-lo. Un cop a la carretera i reagrupats, em anat per asfalt fins al Santuari de la Salut, on em fet una petita caixalada i em continuar pujant fins a sortir al Rest. El Coll, a prop de Falgars. A partir d'aquí, em continuat pujant i em agafat un corriol molt guapo que li diuen pixanúbies, amb unes vistes fantàstiques de Falgars i el Puigsacalm. Al deixar el corriol, em continuat pujant per pistes i camins, els quals tenien molta fullaca acumulada i feien una paisatge preciós per practicar BTT, fins que em anat a sortir ven bé a sota la cinglera de Cabrera. Aquí ens ha tocat pujar a peu i arrossegar la bici per la cinglera uns 350 metres fins arribar a dalt l'església de Cabrera, on ja ens esperaven els veterans. A dalt, unes vistes molt bones, llàstima que la plana de Vic, com casi sempre estava enboirada, tot i que em pogut veure el Pedraforca amb la tartera enfarinada.
Un cop reagrupats els dos grups i desprès de fer una caixalada, una mirinda i la fotografia del grup, em baixat un altre cop arrossegant la bici pel mateix camí de pujada, ja que hi havia moltes lloses de pedra molles, que et podien fer tastar el terra en qualsevol moment. Un cop a la pista, el que quedava de ruta era pràcticament tot baixada, i em tornat pel mateix camí d'anada, on ara si, em pogut disfrutar de la baixada pel corriol de pixanúvies, un corriol molt guapo que va a sortir a prop del Rest. El Coll, on 3 companys han continuat fins Amer i els altres 7 ens em quedat a dinar. El dinar, com els de sempre, no ha faltat de res, ah si!, tot i que ningú l'ha trobat a faltar, ara que ho recordo, a la taula no hi havia aigua. jeje.
Desprès del dinar, sort que tot el que quedava era baixada,,, ja que amb la panxa plena hi havia bastanta mandra, i hem continuat baixant direcció el Coll d'Uria per una pista molt guapa, que amb la fullaca acumulada, et feia anar amb molt més de compte. Un cop al Coll d'Uria, baixada fins a St. Feliu de Pallerols, on els dos Crospis i jo hem continuat pel carril bici fins Amer, i on els altres 4 s'han quedat a fer un beure al bar del poble per entrar en calor. ;-). Una ruta que personalment m'ha agradat molt, on passa per la zona del collsacabra, per boscos, camins i corriols, que amb les fulles caigudes fan el paisatge molt mes maco, i on em pogut disfrutar i gaudir del BTT, amb un total de 58 Km i amb un desnivell positiu acumulat de 1500 m.

Sortida per Serra de Finestres

2009-11-26T16:47:00.028+01:00

Feia dies que amb en Quique dèiem de fer aquesta sortida per la Serra de Finestres, (descarregada del blog d'en Uep sa velo, i avui ha set el dia. Em quedat a St. Aniol de Finestres a 2/4 d'11, i una hora abans he sortit de casa i pel carril bici m'he adreçat fins Les Planes, on he agafat la carretera de Les Encies i una mica abans de la hora prevista ja era davant de Can Tura, on en Quique ja s'estava preparant per l'excursió. El dia immillorable, podríem dir que no feia fred, i el sol ens ha acompanyat tota l'estona.
Només començar, em agafat la pista que puja direcció a la muntanya que separa la vall de Llémena i Les Planes d'Hostoles, una pista que puja constantment passant per sota Les Medes fins anar agafar la pista que baixa des de sobre St. Iscle de Colltort direcció Sta. Pau. Un cop em passat per sota Les Medes, ens em endinsat per un camí, el qual es trobava completament soterrat de fulles caigudes dels seus arbres, que feien un paisatge maquíssim, tot de colors de la tardor,,, digne de veure-ho!! podríem dir que pràcticament tota l'estona em anat per sobre de fulles, amb el perill que comporta, ja que alguna que altre pedra amagada ens podia fer la guitza en qualsevol moment.Un cop em agafat la pista que baixa fins a Sta. Pau, em entrat dins el Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa, amb el terra de les pistes i els seus voltants d'un color ennegrit. Em anat baixant direcció La Fageda, i abans d'arribar-hi ens em desviat passant pel costat del volcà de Sta. Margarita, arribant poc desprès al poble de Sta. Pau. Desprès de passar pel centre del poble i visitar la plaça major, la qual et fa pensar que estàs en un altre segle, ens em dirigit sentit Finestres per una pista enmig d'una gran fageda i amb el terra tapat de fulles que ha anava pujant i pujant, fins que la pista a passat a ser un camí per excursionistes. Fins aquí tot el dia havia estat perfecte, però a partir d'aquí, em tingut que arrossegar la bicicleta bastant de troç per aquest camí que tenia un fort desnivell positiu, sort! que el paisatge et feia desconectar. Aquesta part, de Santa Pau a Sant Aniol de Finestres, coincideix amb l'inici del traçat de la IX Tramunbike, celebrada el juny del 2007. Per si algú es baixa el track, millor que un cop a Sta. Pau busqui un altre variant per anar fins a St. Aniol, ja que aquesta part es pateja bastant, tot i que patejar ha valgut la pena, ja que un cop a dalt la carena, tot baixada per corriols fins a St. Aniol!! Uns 5 Km de corriols de baixada! Primer un corriol molt tècnic fins a la part de dalt de la pista de St. Aniol a Mieres, i desprès de baixar uns metres per la pista, em agafat un corriol molt i molt llarg a l'esquerre, pràcticament tot ciclable i molt guapo que ens ha portat fins a baix de St. Aniol, concretament al costat del pont i a l'inici de la pista que puja cap a Mieres. Un cop a baix, penseu com em disfrutat del dia, que tant en Quique com jo em perdut la orientació del temps, pensant que eren cap allà les 14:00 h, i en realitat eren les 15:15 h!! jeje. Aquí ens em despedit fins la pròxima i a mi m'ha tocat pujar per carretera fins a Les Encies i anar a buscar el carril bici per tornar fins Amer. Una bona sortida, on m'han sortit 65'5 Km amb unes 5 hores a sobre de la bici i on ja tenia raó en Sa Velo a la seva crònica d'aquesta ruta, dels grans racons que hi ha per aquesta zona i dels magnífics paisatges. Més fotos i track al blog d'en Quique. Perfil:

Solo X Freestyle Barcelona

2009-11-16T16:56:00.003+01:00

Ahir vam anar al Freestyle Barcelona, i aquí us deixo un parell de vídeos. Podreu veure el que es capaç de fer en Dany Torres amb la moto en la seva segona ronda, la qual li va valer per la victòria final.

Girona - Badalona amb BTT

2009-11-13T22:31:00.010+01:00

De Girona a Badalona amb BTT!!, encara em costa assimilar que ho haguem aconseguit!! de fet es la primera vegada que faig d'una tirada 125 km amb BTT!
Tot va començar un dia, quan en Quique em va comentar que tenia pensat anar amb bici de muntanya de Girona fins a la seva ciutat natal Badalona. Jo en aquell moment vaig pensar, a part de que era una bestiesa, que es allò que es diu però que costa molt portar a la pràctica, fins que aquestes últimes setmanes s'ha estat posant les piles i ha estat buscant camins i tracks per internet, organitzant el recorregut que em realitzat. La setmana passada em va trucar i em va comentar que aquest divendres era el dia per fer l'aventura!! i els dubtes o els canguelis,, jeje em van venir al cap, pensant que al matí faria molt de fred i que la nit se'ns tiraria a sobre!, dubtant si ho podríem fer, però ell tenia molt clar que si ho aconseguíem, abans de que es fes fosc seríem a Badalona.
Avui de bon matí, a les 07 h sortia d'Amer amb cotxe direcció Girona (Fontajau), on desprès d'equipar-me ha arribat en Quique amb un pepinaco que li ha deixat per l'ocasió el seu oncle, la Santa Cruz Blur Xc Carbon!!! doble, de color negre i vermella, amb unes llantes guapíssimes i amb els bujes vermells, etc etc, és a dir, un pepinaco!.
A les 07:52 h, iniciàvem l'aventura amb moltes ganes direcció Badalona, amb una temperatura agradable per l'època en que ens trobem.
Cal dir, que si en algun moment teníem algun problema mecànic o físic, i teníem que deixar-ho córrer, sabíem que les estacions de tren de St. Celoni, Granollers, etc, els teníem relativament a prop del recorregut per tornar cap a casa.
La primera part del recorregut, personalment ha estat la mes maca, ens em dirigit pel carrilet fins a Salt i a partir d'aquí em seguit camins i corriols de les pedalades de Salt, Vilablareix i Vilobí, anant a sortir a Vilobí d'Onyar, on em seguit per pistes i camins fins a l'urbanització de Vallcanera i desprès fins a Riudarenes. A Riudarenes em seguit alguna pista/camí de la pedalada d'aquest poble i em seguit direcció l'urbanització de Can Fornaca, on em parat per primera vegada a fer una barreta i desprès em continuat de seguida fins a Hostalric. Fins aquí, crec que portàvem un ritme un pèl massa fort per realitzar una tirada de 125 Km, però les ganes podien i això em feia pensar que ens podia passar factura a la llarga.
A partir d'Hostalric, la part mes pesada del recorregut, ja que em continuat per una pista que hi ha paral·lela a l'autopista, d'uns 15 Km fins a St. Celoni, amb un terreny remogut i amb algun tram amb més terra del normal a conseqüència de les obres que hi estan fent, que encara ha fet que fos més pesat. A les 12 h del migdia arribàvem a St. Celoni on em fet una aturada ràpida per menjar un entrepà i una Coke que el cos ja necessitava, fins aquí portàvem una mica més de 4 h de bici i uns 70 Km a les cames, les quals ja les notava una mica tocades i encara ens quedaven uns 55 Km i la part mes dura del recorregut, amb bastant de desnivell positiu per endavant. Començava a estar madur i a notar la sortida amb bici de carretera d'ahir.
Amb les noves energies al cos, allà les 12:30 h em continuat la marxa per la carretera de Vallgorguina i de seguida em agafat a la dreta una pista, empalmant amb el track de St. Celoni - Badalona descarregat de la pàgina web de BTTBadalona.
Ens em endinsat a la Serra del Montnegre i em iniciat una pujada per pista d'uns 8 Km direcció al Santuari de St. Martí de Montnegre, que la veritat es que se m'ha fet llarga pels km's que ja portàvem a les cames, i encara quedava moltíssim fins a Badalona!!,, uff,, ja patirem ja!. La anècdota i punt importantíssim de la ruta ha estat quan a 100 m d'arribar al Santuari, en Quique em crida i em diu que les piles del GPS s'han esgotat!! pu.....!! si al restaurant del Santuari no teníem piles ja podíem baixar per la mateixa pista i anar a buscar el tren a St. Celoni, però la sort ens ha fet costat i el noi del Restaurant ens ha venut dos piles per poder continuar la ruta (aquí he pensat que si em trobat piles, ho teníem que aconseguir de la manera que fos).
Em continuat fent un decents per la carretera/pista que puja fins al Santuari, arribant a la cruïlla d'una carretera que em penso que porta fins a Llavaneres, on nosaltres em creuat la carretera, i em seguit per pista, iniciant una altre pujada i a partir d'allà em anat carenant la serralada litoral amb successius puja i baixa. A partir del quilòmetre 90, he entrat en la meva pàjara mental, veient com la meva vista no marxava de la pantalla del conta quilòmetres, em desesperava veient com els km's no passaven i com encara quedava molt, fins el punt que he decidit de canviar de pantalla per no mirar mes els km's i així desbloquejar-me el cap i superar la pàjara. Quan portàvem 100 km ens em aturat per fer un descans i una barreta per recuperar forces i em continuat agafant un corriol on em hagut d'arrosegar la bici i tot, semblava mentida que deixéssim la pista! jeje. A falta de 10 Km em arribat a un coll que en diuen els nou pins (crec que està per sobre de Tiana), i ens em aturat de nou per fer l'ultima aturada per recuperar forces, ja que tant en Quique com jo anàvem al límit. Desprès de l'última parada, em iniciat una baixada per afrontar l'última pujada forta fins a un cim que en diuen el dipòsit (es troba sobre de Can Ruti). En aquesta pujada també em deixat la pista i em pujat per uns corriols molt guapos que de baixada segurament s'han de disfrutar moltíssim. Un cop a dalt del dipòsit, em iniciat l'esperada baixada fins a Badalona, una baixada ràpida i amb moltes alternatives, ja que hi han molts traçats i fins i tot corriols per practicar decents amb els seus salts preparats i tot. Durant la baixada em trobat molts bikers que pujaven direcció al dipòsit. (Aquesta zona de Badalona, està ple de corriols per practicar BTT i decents). Allà a les 17 h de la tarda arribàvem a Badalona i em anat fins a casa els pares d'en Quique. Una satisfacció enorme em corria pel cos, per haver complert una ruta de 125 km amb 7 h 53' pedalant i 2270 m de desnivell positiu acumulat. Cal ser sincer i dir que tot no han set flors i violes, ja que hi ha hagut algun moment en que he tingut dubtes de si ho aconseguiríem o no, el cocu mana!.
Vull felicitar el meu company de ruta, en Quique, que ha aconseguit l'objectiu que buscava des de feia temps, i on personalment s'ha notat que aquests dies ha estat fent km's i km's amb la bici per poder afrontar aquesta ruta amb garanties.
Els pares d'en Quique, ens han rebut amb torrades i embotit, que la veritat s'agraeix moltíssim, que millor que això desprès d'una tirada d'aquestes! fantàstic!!
Desprès el seu pare ens ha portat fins a l'estació de Montcada i Reixac, i tren fins a Girona. Perfil:

Track de la ruta i fotos on surto jo, pròximament al blog d'en Quique

Gran Premi de Cheste

2009-11-09T14:38:00.007+01:00

Aquest cap de setmana, juntament amb la Brígida vam estar al Gran Premi de Motociclisme de Cheste. El divendres a la tarda vam sortir direcció València i el dissabte am matí vam anar al circuit Ricardo Tormo a veure els entrenaments lliures de les tres cilindrades. Em va sorprendre molt el soroll de les motos de GP, ja que no em pensava que petessin tant fort! em faltaven els taps jeje. Un cop van acabar els entrenaments, ens vam dirigir al poble de Cheste, on era la festa i el punt de concentració de tots els motards. Desprès de fer molta cua amb el cotxe, ja que tothom anava allà mateix, vam arribar al poble de Cheste, on els carrers cèntrics es trobaven abarrotats de gent. Entre la festa, molts moteros amb gasolina a les venes, passaven pel mig de la gentada i es transformaven, fent esparracar el pneumàtic i fent gas fins a tallar les revolucions!, em va agradar molt veure com aquella gent feien el cabra!
El diumenge al matí ens vam dirigir al circuit a veure les curses de 125cc, 250cc i Moto GP. El circuit diuen que estava al 80% tot i que a mi em va semblar que estava a tope, amb molta afició i molts simpatitzants d'el número 1, il Doctore, tot i que també n'hi havien d'en Lorenzo, d'en Pedrosa, d'en Barberà, d'en Simón entre d'altres. La cursa de 125cc va estar molt emocionant per saber el guanyador fins a l'errada en el tram final del britànic Smith, que va aprofitar en Simón per guanyar davant la seva afició. La cursa de 250cc encara va estar mes emocionant per saber qui seria el nou campió del món, ja que gràcies a l'errada inicial del Japonès Aoyama, fent un passeig per la grava, els aficionats Italians ja veien la victòria d'en Simoncelli, tot i que va durar poc l'esperança, ja que l'Italià va anar pel terra i va facilitar la victòria del mundial al Japonès Aoyama. La cursa finalment la va guanyar el valencià Hector Barberà. La cursa de Moto GP, la veritat es que no va ser tant emocionant com ho podria haver estat, ja que a la volta d'escalfament l'Stoner va anar pel terra, deixant la lluita del quatre mosqueters per un altre dia. De sortida en Pedrosa va marcar un ritme molt fort que ningú va poder mantenir i va guanyar merescudament, segon va quedar en Rossi i tercer en Lorenzo.
Va ser la primera vegada que assistíem a un gran premi de motociclisme, i la veritat es que ens va agradar molt, amb molt d'ambient i amb moltes ganes de repetir.

Copa Gironina d'Amer

2009-10-25T16:14:00.009+01:00

Avui tocava la cursa d'Amer!!, aquesta no hi podia faltar, tenia moltes ganes de participar-hi. De bon matí ens em trobat davant del pavelló amb molts amics del C.C. Amer-Hipra que anirien a fer de controladors per diferents punts del recorregut de la cursa, i amb en David, que juntament amb ell em estat els únics d'Amer que em fet la volta llarga, en Clermont i en Roura han fet la volta curta. Del C.C. Amer-Hipra també han corregut la volta llarga en Gibrat i en Lloreti. Minuts abans de fer-se la sortida, en David m'ha comentat si anava sense bidó per treure pes! jeje, correcuita cap a casa per agafar el bidó que el tenia preparat a la nevera (sort que estava a prop de casa!). Un cop a la línia de sortida, on m'he pogut col·locar bastant endavant, ja començava a notar els nervis i quan menys m'ho esperava, sortidaaa! amunt per la carretera asfaltada de St. Martí, on he apretat per treure'm la mandra de les cames i de seguida baixada per planejar fins a creuar la carretera. A la sortida no he pensat a engegar el crono, i davant de la font d'en Fàbregas ho he fet, faltant en el perfil els dos primers quilòmetres. Desprès de creuar la carretera, ja ha començat l'espectacle de pujades i pujades, en algun tram amb pedres molles que feien relliscar molt. (El recorregut pràcticament igual que el de l'any passat, però amb algunes variants que m'han agradat més.) Poc desprès d'agafar les primeres pujades, en David i en Gibrat, m'han passat i els he portat al davant una bona estona, fins que ja he perdut de vista en David que anava molt bé. Amb en Gibrat ens em anat passant mútuament i em anat molta estona junts. Em deixat la pista que puja cap el Siubés per agafar la primera variant respecte l'any passat que anava pujant i pujant, crec fins per la zona de Les Encies, desprès hem arribat fins un corriol de forta baixada abans d'agafar la pista que puja fins arribar a la pista que va de Can Siubés fins a les Serres. Aquí em continuat pel mateix traçat de l'any passat fins agafar un nou corriol que passa per sota de Sta. Elena, quin corriol!! uf,, arrossegant la bici un parell de vegades i amb el terreny enfangat, relliscada al canto mentre estava arrossegava la bici, i de culs al terra amb la bici a sobre. Desprès em deixat endarere la zona pedregosa de St. Roc (molt encertat no passar per allà) i he trobat en David amb una punxada, llàstima!, ja que estava fent molt bona cursa, desprès de dir-me que no necessitava res, he continuat cap el Llapart i direcció a Roca Bandera. Desprès de passar Roca Bandera, molt de corriol guapo i per rematar la festa, un repechón final per pista que m'ha matat!, (nou d'aquest any) em venien rampes a les dues cames! He passat el repechón com he pogut i desprès corriol fins a creuar la riera, on al baixar de la bici per pujar unes escales, un altre cop les rampes, sort que ja estaven, quedaven els dos-cents últims metres de planer pel poble i línia d'arribada, on he arribat al límit. Uns 34'5 Km de recorregut molt guapo i amb molt de corriol, que amb les últimes pluges ha deixat el terreny en perfecte estat per BTT, amb un total de 2h 28 minuts. El primer ha estat, com no, en F. Freixer (Bicis Esteve) que ha tardat a fer el recorregut prop de les dues hores, que deixa clar de la duresa del recorregut. A l'arribada a la plaça, la meva family (dona, germà, cunyats, nebots, cosins), m'ha fet molt ilu veure'ls allà esperant que arribés. A la plaça, em comentat la cursa amb diferents biker`s, on tothom estava d'acord de que el recorregut havia estat molt guapo i molt dur. Per finalitzar, detall de l'organització pels participants del C.C. Amer-Hipra, donant una copa als dos participants en la volta curta, i als quatre de la volta llarga.

Foto i Perfil de la volta llarga. (Falten els dos primers quilòmetres)

6a Pedalada BTT Cegub (Collserola)

2009-10-21T16:29:00.017+02:00

Avui tot i el temporal que feia al matí, en Quique i jo ens em adreçat cap a Barcelona per assistir a la cursa de BTT organitzada pel Club Esportiu de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que s'ha realitzat a Collserola.
Pel camí pensaments negatius, com quin dia que fa, córrer amb aquest temps es de bojos, potser anul·len la cursa, i de postres al peatge de la roca retenció per un accident!, ay que no arribarem..., i quan passem la retenció, més retenció! tota la ronda d'adalt col.lapsada! quin infern viure aquí a Barna!
Al final, em arribat al velòdrom d'Horta justos de temps, sort que han atraçat la sortida. Em tingut el temps just per anar a buscar el dorsal i canviar-nos.
Sense escalfar i amb la pluja que estava caient, qualsevol tenia ganes d'escalfar amb aquella pluja, de fet, deien que fins el quilòmetre 15, la cursa era neutralitzada, doncs,,,, ja tenia temps d'escalfar.
A la línia davantera de la sortida els cracks, Roberto Heras, Israel Nuñez, Miguel Angel Iglesias, i una mica mes endarrere els catacraks, jo and company. jeje. Ens em trobat en Jordi que venía de Barcelona a fer desprès de molt de temps una pedalada de 30 Km.
Només sortir, pujada llarga i constant a un ritme suau, ja que les motos no deixaven anar mes ràpid i al arribar a dalt, ja començava a notar que allò de neutralitzat res de res, si ho era, era per l'Heras i en Nuñez, però pels altres si volíem anar al seu ritme teníem que apretar. Al arribar a dalt, baixada per una trialera guapa però perillosa, ja que estava molt enfangada i amb alguna arrel que feia acta de presència i desprès fins el quilòmetre 15 (avituallament) pujades i baixades constats, on he tingut el privilegi d'anar a roda dels primers, però amb el gantxo posat!, i l'Heras i en Nuñez no sé que c.... es deien, però anaven xerrant i frescos com una rosa. A l'avituallament ens em parat tots, i gràcies que ho em fet, ja que estava apunt de despenjar-me. Desprès de beure una mica em continuat la ruta, aquí ells ja han apretat mes i m'he despenjat quedant-me sol. A la següent baixada, anava massa ràpid i els frens amb fang com que no son frens, doncs al arribar a un revolt, que si caic, que no, que si, que si, ostion del 15... buff, sort que no ha estat res, estic sencer, pujo a sobre la bici i continuo fins arribar a una pista on no veig cap marca i al fons observo un camió, penso,,,, uy que m'he perdut! per aquí crec que no és, i efectivament, el camioner em diu que per allà no ha passat ningú!!! merda!! reculo i uns metres mes enllà veig un guàrdia urbà marcant on es deixava la pista i s'agafava la trialera! ara es hora de marcar!!, em relaxo i penso "en total es una pedalada", segueixo i vaig avançant 4 o 5 corredors que segurament m'havien passat quan estava perdut. L'ultim tram de la pedalada, ha set pujada forta per una pista que amb el terreny tou i la pluja, se m'ha fet bastant dur. Un cop a dalt, baixada fins al velòdrom per la mateixa pista per on havíem passat a l'inici de la pedalada. Un total de 30 Km amb pluja i terreny enfangós! on el canvi al final feia el contrari del que li deia! Un cop dutxats, en Dani Comas (Campió del món de Bike Trial) ens ha fet una exhibició i han fet un sorteig on han regalat, polar's, Bicis, motxilles, cascs, etc. (En Jordi ha tingut més sort que nosaltres i ha marxat cap a casa amb una motxilla)
Personalment, crec que el recorregut ha estat bastant bé, potser massa pista i pocs corriols, però molt content per haver-hi participat i llàstima del temps que ens ha diluït la festa. Fotos de la pedalada visiteu el blog http://bttcegub.blogspot.com/

Roberto Heras i Israel Nuñez estirats al terra.

Rocacorba

2009-10-16T22:46:00.005+02:00

Avui, aprofitant el meu últim dia de vacances i un dels últims dies per fer aquestes sortides (el fred ja el tenim a sobre), amb en Jordi i en Salva, em sortit per carretera fins al cim de Rocacorba. De bon matí em quedat a Vilablareix, on feia un fred que pelava, i ens em dirigit fins a Banyoles. Allà, em agafat la carretera que puja fins a les antenes de Rocacorba durant 14 Km, i no cal que us expliqui gaire res mes,,,, només cal mirar el perfil del port,,, un senyor port, on es pateix de valent!!

Coll de Bracons

2009-10-12T13:27:00.003+02:00

Avui al matí, desprès de descartar d'anar a Porqueres a fer la Gironina, tot i que ja estic pràcticament recuperat del refredat, amb el meu cosí, en Jordi, em anat per carretera fins el Coll de Bracons, un coll que no havíem fet mai amb bici i que feia dies que volíem fer. Em sortit a les 09 h d'Amer, on ja es comença a notar el fred, i em anat fins a peu de Bracons, Joanetes, on a partir d'allà ja es tot pujada fins a dalt, en algun tram amb rampes del 14%. Em agafat un bon ritme fins arribar a dalt del coll, on per cert, hi havia molts cotxes aparcats als marges de la carretera d'excursionistes que han anat a fer el pic del Puigsacalm. Des de l'entrada de Joanetes fins a dalt al coll de Bracons, ens han sortit 35'. Desprès, pràcticament tot baixada fins Amer, amb un total de 61 Km amb 2h 32' de bici.

Perfil Coll de Bracons:

I Marxa BTT Policies i Bombers

2009-10-10T14:45:00.020+02:00

Aquest matí he anat a Bescanó a fer la marxa organitzada per Policies i Bombers. Fa dies enrere vaig dubtar en anar-hi o anar a fer l'Artec el diumenge, però companys de feina organitzaven aquesta marxa i no volien que fallés, per la qual cosa vaig descartar anar a l'Artec.

Dimecres vaig agafar un bon refredat que m'ha fet dubtar si estaria en bones condicions per anar avui a la Marxa, però finalment jo i refredat hem anat fins a Bescanó, on només fer la inscripció, he conegut personalment a en Beni Montero, (un bon jan) que també ha vingut a fer la Marxa de Bescanó. Jo em pensava que molta gent amb nivell anirien demà a l'Artec, com així serà, però de seguida m'he adonat que aquí a Bescanó, també hi havien alguns de molt bons com en Beni, en Cristian C., en Jordi de Bescanó, i d'altres que no conec, que segur que estarien al davant de tot i que feien pujar el nivell de la Marxa.

Desprès de parlar amb molts coneguts de la feina, s'ha fet la sortida neutralitzada fins a sortir del poble, tram on he anat una estona rodant al costat d'en Beni, però al donar-se la sortida i al arribar a la pujada "hasta luego lucas", ja l'he perdut de vista!.

Només començar, pujada fortíssima!, (uns abans de fer-la deien que era d'uns tres quilòmetres), però es que de seguida en venia una altre d'igual!, i fins el quilòmetre vuit ha estat pujar i pujar!. He mirat d'anar a la roda d'en Joan, però només fer la primera rampa forta, m'he adonat que no anava del tot fi (el refredat es feia notar), i com en Joan, que anava un punt mes que jo, mica en mica m'anava agafant distància. Al acabar les rampes fortes del principi, he anat trobant-me molt millor i he anat agafant un bon ritme, avançant alguns corredors fins arribar amb bones sensacions a l'arribada. Personalment, tot i el refredat, estic molt content com m'ha sortit la marxa, a part dels primers quilòmetres que se m'han entravessat una mica, els restants m'he trobat bastant bé, i si li sumes que a l'arribada et diuen que has quedat 3er de Master 30, de la classificació entre els Policies i els Bombers, flipant!! Una copa i tot!!! La primera i crec que serà la última!! jeje.
El recorregut l'he trobat a l'alçada d'una cursa de la Gironina, amb un inici molt fort, però també cal dir que ha estat un traçat molt encertat, passant per alguns corriols molt guapos!. Al final m'han sortit uns 28 Km amb un temps de 1h 38' 59'' i quedant 11é de la general! (no us penseu que estic molt fort eh!!, es veu clarament que faltaven molts dels bons!! jeje)
Dilluns vinent volia anar a la Copa Gironina de Porqueres, però com que ja he fet prou el cabra avui, em sembla que em quedaré a casa per acabar-me de recuperar del refredat, que el mal parit no vol marxar.
Classificacions
Fotografies pròximament a la pàgina web http://www.la-torre.es/

Perfil i fotos:

Nova joguina a casa

2009-10-03T19:38:00.005+02:00

Dijous passat vam anar a comprar una bici per la dona. Una KTM Ultra Fire 2010! Vam mirar altres opcions, però ella des de que la va veure per internet, que la tenia entre cella i cella!! Personalment crec que està molt encertada, amb una bona combinació de colors (negre i vermell), i amb un quadre molt maco. El pressupost no era gaire alt, per la qual cosa no podíem demanar que portes grans components, però per començar a pedalar crec que té bici per molt de temps. I si no la fa servir, allà al garatge crec que quedarà molt bé!! jeje. Es broma!! avui ja l'ha estrenat i ha fet uns 32 Km per carril bici!! Per començar no esta gens malament..

Pujada al Pedraforca (2497 m)

2009-09-26T20:48:00.013+02:00

Avui a tocat matinar de valent, les 5 h del matí juntament amb la Brígida, en Paco, la Carolina, la Núri, l'Aniol, la Marta, en Pere, la Montse i en Sisu, marxàvem direcció al Parc Natural del Cadí-Moixeró, a la comarca del Berguedà per realitzar la pujada al Pedraforca, una muntanya que feia temps que volíem pujar amb la Brígida.

Al arribar al poble de Saldes, el qual es troba al peu del Pedraforca, em anat a posar alguna cosa a la panxa i ens em dirigit amb els cotxes fins al mirador de Gresolet (1570 m), on em aparcat les burres i ens em equipat per la pujada. Cal dir, que no érem els primers, el pàrquing del mirador estava ple de cotxes, i durant la pujada em anat trobant molta gent (i al cim pla!). Potser teníem que haver marxat abans Paco?? jeje.

A les 08:25 hores iniciàvem l'ascensió, amb una temperatura molt agradable, una mica emboirat i amb en Paco com a xerpa de l'expedició.

La pujada l'hem afrontat amb moltes ganes i amb un ritme marcat per en Paco idoni per anar fent sense fer aturades. De seguida em arribat al Refugi, que es troba a 20' minuts de l'inici de la ruta, i em continuat pujant passant per racons de muntanya molt macos i molt tranquils, però on predominava la forta pendent de pujada. Abans de passar a l'altre vessant de la muntanya, ens em aturat a menjar un entrepà i ens em tingut que abrigar, el vent bufava de valent.

Desprès de fer la queixalada, em passat a l'altre vessant, on a parat de cop el vent i em arribat al tram final de l'ascensió, on em tingut que començar a grimpar per les pedres. Tot i el respecte, ha estat una passada!, em pujat molta estona podríem dir que escalant, ara, era una escalada senzilla (no hi entenc...grau 2??) hi han moltes "mans i molts peus", que et permeten anar pujant sense necessitar les cordes. El camí ha estat ben distret, amb molts canvis de paisatge... principi amb un camí de passeig, posteriorment pujades amb molta pendent i l'últim tram força llarg de pujada forta on em tingut que grimpar per les pedres del Pedraforca. Desprès de 2h 45' em arribat al cim!! el Pollegó superior de 2497 m, amb 900 m de desnivell positiu acumulat i amb una satisfacció enorme, feia molt de temps que teníem aquest objectiu al cap, moltes abraçades i sobretot la foto de rigor. Aquí el temps s'ha obert una mica i no bufava gens d'aire, acompanyant-nos en moments el sol. Desprès de descansar una mica, em iniciat el descens, un descens diferent als altres, primer em baixat fins el Coll de Verdet i a partir d'allà tartera avall!! la veritat es que es molt dret, i també una mica perillós, en els trams que no hi ha molta pedra patina bastant, ara, en els trams que hi ha pedra petita acumulada podies anar pràcticament corrents i saltant, sobretot es tenia que anar clavant els talons a les pedres, així et permet anar baixant amb rapidesa.

La baixada ha estat divertida, tot i que, quasi bé tothom, en algun moment em anat de culs a terra (jo també!). Un cop em arribat a baix de la tartera, em continuat fins el Refugi, on han començat a caure algunes gotes, i de seguida em arribat al pàrquing del mirador. La veritat es que tots estàvem molt contents per haver fet el Pedraforca!!! Desprès s'ha posat a ploure i em anat a dinar i celebrar la ruta! Per cert, el boletaires han emplenat tots els restaurants de la zona i sort que desprès de buscar i buscar restaurants durant 45', em trobat lloc al Rest. Collet, on per cert, ens hi em trobat i em menjat molt bé!

Retrobament amb la Copa Gironina

2009-09-20T14:16:00.008+02:00

Aquest diumenge finalment he pogut tornar a gaudir d'una cursa de la Copa Gironina, la veritat es que en tenia moltes ganes, ja que des de principis d'any no havia corregut una prova organitzada per la federació, la última va ser del Gran Premi la Selva a Sta. Coloma Farners.
Aquesta vegada a estat a St. Gregori, on personalment crec que han fet un traçat molt guapo i amb moltes trialeres, tant de pujada com de baixada, que m'han fet disfrutar i gaudir del BTT. De bon matí, he quedat amb en Manel a l'Snack, (Al marxar, em vist molts de l'Amer-Hipra que anaven a marcar el recorregut de la Cop Gironina del 25 d'Octubre).
Em anat cap a St. Gregori, i al arribar ja hem vist l'ambient de sempre, amb molts bikers preparant-se per la cita.
Un cop feta l'inscripció, amb en Manel em anat a escalfar, fent-me pujar per una carretera asfaltada pel allà el camí dels ànecs, que ja hauria tornat cap a casa jeje.
09:35h, tots apilonats a la sortida i sortida!! bufff,,, quin caos, com sempre,,, i sobretot vigilant a no caure.. el tres primers quilòmetres planers, on la dificultat era anar passant algun corredor per on podies i seguir la roda d'en Manel. Aquí, en un tram recta, observo que la part davantera del grup de corredors estava formada per la marea roja, dels corredors de Bicis Esteve, la veritat es que són molts i sempre tots al davant. Al fer el primer repechón llarg, continuava veient en Manel davant meu, però sabia que ell aniria marxant, era qüestió de temps i sobretot veia que jo estava forçant més del compte i tot just acabava de començar, si seguia el seu ritme tindria que girar a la Volta Curta jeje. Un cop vaig agafar el meu ritme ja anava molt millor, i a la primera baixada,,au, la cadena enganxada al pedalier,, i que no es podia treure la m... p...,, vaig tenir que parar i amb la mà la vaig poder desenganxar de seguida. Després la primera pujada llarga del dia, des de St. Afra fins a St. Grau tot pujada, per alguns trams de corriol molt guapos (no vam arribar a l'ermita de St. Grau), veia que tot i la duresa de la pujada em trobava força bé de cames. Un cop a dalt, la primera forta baixada del dia per tornar-se a enfilar amunt de seguida, més pujada!!,,, aquí un del Bicioci em diu que encara queda bastanta pujada, que guardem forces..(vaig pensar que tenia raó, ja que encara quedava mitja cursa). Un cop a dalt de la segona gran pujada, un altre cop baixada forta, on els mes ràpids baixant del grup que anava, van marxar fent el decents com coets, (a un d'ells ja no el vaig veure mes,,,,, soposo que va arribar a St. Gregori....) Un cop a baix, ja tenia assumit que el mes fort ja estava fet, i que quedava poc per arribar als quilòmetres finals que també eren planers com els d'inici. Els últims dos repechons els vaig fer al costat d'un biker de Bicioci i d'en Xavi de Bicis Esteve, i tots tres vam arribar als últims tres quilòmetres finals. Aquí em trobava molt bé de cames i vaig començar a tirar fort i en Xavi em va seguir a roda, i el de Bicioci vaig veure que es quedava, de seguida en Xavi em va fer el relleu,,, uff.. quina roda mes bona vaig pensar,,, la veritat es que hauria anat allà al darrera fins a l'arribada, però veig que afluixa una mica, se'm gira i em diu: "que?? em fas el relleu tu ara..??",, penso: ufff,, si no puc fer-te el relleu amb el ritme que portem", pero li dic "si, si!! ara, ara va!!", i començo apretar les dents i veig que si que podia, pero la comoditat d'anar allà al darrera, ja sabeu... i tots dos vam anar i vam arribar junts a St. Gregori. Total 32'5 Km amb dos hores clavades. La sensació que em vaig emportar va ser molt bona, ja que a diferència de l'any passat i a principis d'any, era que acabava les curses mort, molt cansat i amb alguna rampa,,, i ahir vaig acabar amb aquella sensació, de que tot i patir a la cursa, et falten mes quilòmetres. La veritat es que les sortides amb la bici de carretera s'ha notat moltíssim. Un cop vam posar alguna cosa a l'estómac, vam comentar la jugada amb alguns coneguts, entre d'ells en Nava, que aquí ja estava molt mes relaxat que de bon matí, jeje,, ja que només arribar i abans de començar ja havia punxat.... (traçat i perfil de la cursa)

AMER - VALLTER 2000

2009-09-05T18:27:00.018+02:00

Gran dia amb bici de carretera!! Un ambient impressionant, moltes ganes de pedalar i un temps genial!!.
Com cada any, aquest es el 13é any consecutiu que el Club Ciclista Amer organitza el primer dissabte de Setembre, una sortida per carretera des de La Canya (al costat d'Olot) fins a Vallter 2000. Aquesta era la meva primera vegada que hi anava, i tot anar molt advertit de no forçar abans de la pujada de Vallter, els mes atrevits em sortit des d'Amer a un ritme suau direcció La Canya, on ens esperaven un grup de 15 ciclistes mes per anar tots junts direcció al primer port del dia (Capsacosta), en total érem uns 30! La tradició diu que fins a Setcases es porta un ritme suau, i a partir de Setcases ma... l'últim!! Aquest any, aquesta tradició diria que no s'ha complert, ja que la pujada de Capsacosta uns quants han tirat mes fort que d'altres i s'ha pujat mes fort que d'altres anys, trencat-se el grup en dos. Un cop em arribat a dalt del coll em fet un reagrupament i ens em refrigerat. A partir d'aquí, em continuat direcció a Camprodon i desprès ja tot pujada fins a Setcases, amb un bon ritme i on molts ja començaven a estar tocats i d'altres començaven a estar nerviosos per arribar a peu del coll per començar a atacar!. Un cop em passat Setcases, les primeres rampes!! (ja anava avisat de la duresa del port), unes rampes que no enganyen, i que si apretes mes del compte, segur que el tram final ho passes molt malament. Aquí en Joan i en Boada ja ens havien tret un bon marge, i estava segur que ja no els veuríem mes fins a dalt. Els seguíem un grup de 6 o 7 i a la primera rampa en Pere a punxat, ningú ho ha dit, però tothom ho ha pensat: "un rival menys" jeje. Em continuat pujant i de seguida el meu cosí s'ha posat al davant del grup, trencant-se de seguida i quedant jo al seu darrera i en Lluís al darrera meu. El meu cosí ha anat tirant i gràcies a ell, tot i patir en alguns trams, he pogut portar un bon ritme,(la veritat es que m'ha estirat pràcticament fins a dalt). En Lluís, he vist que començava a quedar-se i a mig port, en Shimano, en Cabada i l'Ivan, que havien iniciat el port mes tard que nosaltres ja que s'havien quedat endarrere per anar xerrant i molt relaxats, ens han passat a un bon ritme, però a les esses finals del port jo i el meu cosí els em tornat a passar a l'Ivan i en Cabada, i mes endavant em passat a en Boada que havia pujat al darrera del líder, en Joan. Al final he arribat a l'estació de Vallter a uns 15/20'' del meu cosí i al costat de l'Ivan, amb 51' des del pont de Setcases i 4 hores des d'Amer, amb 83 km totals. Un cop han arribat tots a dalt de Vallter, refrigeri, fotografia de rigor i cap avall!! quina baixada!! uff,,, mirava el marcador i pensava que no podia ser, en un tram 69'5 Km/h!! A Setcases ens em tornat a reagrupar i em tirat fort fins a La Canya, on em arribat 1h 15' desprès de la sortida de Vallter, amb 134 Km totals. A La Canya, desprès d'una bona dutxa i acompanyats d'un bon beure fresc, tothom ha comentat les seves anècdotes i desprès em dinat molt i molt bé! (Em tornat amb cotxe fins Amer). La veritat que ha set una gran sortida i l'any vinent qui la vulgui fer ja ho sap, jo si puc repetiré!!
(Perfil des de Setcases fins a Vallter2000):

Bany i dinar a Can Perot!

2009-09-03T15:20:00.013+02:00

Ahir, amb companys de la feina i uns amics, vam anar a fer una volta amb BTT des de Girona fins a Granollers de Rocacorba, on ens vam banyar a la piscina i vam dinar al restaurant Can Perot. Cal recalcar que el dinar va ser molt lleuger, una mica d'arròs i fruita de postres, ja que no podíem abusar per que a la tarda tocava baixar amb bici fins a Girona. (jajaja... no ha faltat de res, quasi els hi acabem l'arròs, els peus de porc, el vi i els gelats!!! jejeje...).
El temps, tot i que al matí estava molt ennuvolat, ha acompanyat perfectament, tot i la xafugó no ha fet aquell sol i aquella calor d'estiu.
Jo he sortit d'Amer i seguint el carril bici he arribat fins a Bescanó on m'he ajuntat amb en Dani, i junts em anat fins a Fontajau, on finalment, tot i alguna baixa d'última hora, ens em ajuntat 11 bikers.
Tots junts ens em dirigit pel carril bici sentit St. Gregori, on em tingut la primera baixa momentània, en Juli, ja que li ha agafat un fort "flato" i s'ha agut d'esperar 20', per tornar-se a incorporar mes endavant, seguint per la carretera.
Em arribat a l'església de Sta. Afra, on alguns a la pujada ja han tingut certes dificultats amb la pendent, i desprès de passar per un camí molt pedregós on antigament passaven els carros, em creuat la riera, on els que no es volien mullar els peus han grimpat per les pedres. (aquí en Dani ha girat cua ja que tenia que ser per dinar a casa). Desprès de seguir el camí ral, i solventar una punxada d'en Jordi, finalment em arribat al restaurant Can Perot i el primer que em fet ha estat saltar a la piscina!! que bona que estava l'aigua!! com s'agraeix un bany desprès d'anar amb bici!!. En Carles B. ha vingut a dinar amb cotxe, i gràcies a ell, en Carles E ha vist la llum i ha anat fins a Girona amb cotxe (això no val eh!!). Desprès del dinar "lleuger", en Juli ha tornat per la carretera i tots els altres menys jo han seguit pel mateix camí d'anada. Jo, ja que Amer era a l'altre costat de muntanya, he agafat la pista de pujada direcció la Barroca, i de seguida ja era a casa, amb 60 Km totals. Un bon dia per ajuntar-nos i practicar BTT, amb un bon bany i un bon dinar!!

La Vall del Bac

2009-08-28T08:13:00.009+02:00

Desprès de que el dilluns amb tota la cleca que queia i amb tot el dinar a la panxa anar a fer el recorregut de la Copa Gironina d'Amer 2008, on per cert em vaig trobar un recorregut bastant brut, aquest dimecres amb el meu cosí (Jordi), vam anar amb cotxe fins a Olot on ens esperava en Miquel, i a partir d'allà vam fer una ruta de 69 Km amb bici de carretera per la Garrotxa, fent el mític Coll de Carrera i de la Vall del Bac, un coll que havia sentit molt a parlar de la seva exigència i que tenia moltes ganes de fer. Vaig trobar que es un coll molt trencacames i amb algunes rampes molt fortes, alguna del 19%!!, i que si apretes de bon principi, se't pot fer molt llarg. (Perfil)

Volta per les Guilleries

2009-08-17T11:52:00.004+02:00

Aquest divendres passat, en Cesc, en Quique i jo vam quedar a Sta. Coloma de Farners per fer una volta per les Guilleries. Feia temps que en Quique volia fer aquesta sortida, ja que hi ha una trialera molt llarga i tècnica de baixada que ens volia ensenyar. Només començar ens vam dirigir a la carretera de Castanyet, i a partir d'aquí tot pujada per una pista fins arribar a una casa on hi ha una antena. Aquí vam esperar en Quique que va tenir una punxada i desprès vam continuar pujant i pujant, que amb la calor que feia es feia dur. La veritat quan vam arribar a dalt de tot, portàvem gairebé 11 km tot de forta pujada. Desprès d'una petita aturada per arreglar la punxada d'en Cesc, vam trobar la trialera i tot baixada fins a Sta. Coloma. La trialera és bastant llarga i sobretot molt tècnica, ja que entre les pedres i el terreny dur i relliscós,(sembla gres), hi havia trams una mica perillosos. Al final, una baixada maca i cap a la Festa Major del poble!! Fotos i track de la sortida al blog d'en Quique.

Sortida i embardissada

2009-08-10T17:04:00.011+02:00

Aquest matí amb companys de BTT d'Amer(Carlos, Jordi, Pere, Simonik, David i jo), em fet una sortida de 58 km molt semblant a la que vaig fer el dijous. En un principi es volia anar cap a St. Hilari, però hi ha hagut canvi de plans d'última hora i em anat direcció Rupit. Em sortit direcció el Pantà de Susqueda i un cop a la presa em anat vorejant el pantà pel costat dret. Quan ja ens tocava fer la pujada per anar a buscar la pista que empalma amb la pista emporlanada de Sau a Rupit, en Pere ens ha ven liat!!, a l'esquerre!! a l'esquerre!!!, per Montdois!! i em passat per un corriol super embardissat, que feia temps que no passava ningú, ni els senglars! estava ben perdut!,,, uns 500 metres a peu on em quedat ben esgarrinxats!! al final,,, em vist la llum, una pista!! però quina pista,,, uff... puja i puja i no para de pujar! uns 4'5 quilòmetres de pujada molt forta on em suat de valent. (Pista on van passar els que van fer la cursa aquest any dels 100 Km de St. Hilari). Un cop a dalt em fet una queixalada i em baixat per una pista fins empalmar amb la que puja de Sau - Rupit. Desprès degut al temps perdut al corriol embardissat, ja no em anat fins a Rupit, em continuat per la pista que passa per sobre el Salt del Sallent i que voreja la cinglera fins anar a sortir al Coll de Condreu, on em fet una mirinda!. Un cop ens em refrigerat, em baixat un tram per la carretera i em agafat la pista del Masnou, (pista molt guapa que no coneixia) que va a sortir a la carretera vella de St. Feliu de Pallerols a Les Planes. Desprès tot carril bici fins Amer. Una bona sortida amb els Banana Team!! ;-)

Ruta per Collsacabra

2009-08-06T15:23:00.007+02:00

Avui em fet una ruta pels voltants de Collsacabra en Miquel, en Jimmy i jo. De bon matí, en Miquel i en Jimmy han sortit de Les Preses i pel carril bici s'han dirigit fins Les Planes, punt de trobada. Jo he sortit d'Amer i he pujat fins Les Planes també pel carril bici. El dia pintava bé, això si, es veia que faria molta calor. Un cop ens hem trobat a Les Planes, em baixat 2'5 Km pel carril bici direcció Amer i hem agafat un corriol a la dreta que accedeix a la pista del circuit dels Peluts per pujar fins a St. Martí Sacalm. (5 Km de pujada forta fins arribar a un Mas, el qual es troba a 1'5 Km de St. Martí Sacalm)
L'esmentada pista, el dimarts a la tarda la vaig anar a inspeccionar amb 4x4 per veure si s'arribava fins a St. Martí, i tot i que hi ha bastantes pedres pel mig i un tram no ciclable, amb bici es fa bé. Amb cotxe em va semblar exigent, però avui la he trobat molt dura.(Amb cotxe no s'aprecia tant la duresa). Fins arribar al Mas puja contínuament amb alguna rampa que amb les pedres es fa difícil, i amb algun descanset pel mig que s'agraeix. Els últims 100/200 metres per arribar a una tanca on ja veus el Mas, no es ciclable i em tingut que baixar de la bici. Un cop passada la tanca (ja ciclable) em arribat al Mas i desprès pista bona fins a St. Martí. Un cop a dalt, em parat a fer una caixalada i recuperar forces. Em continuat recta direcció Rupit i em agafat una pista bastant dolenta i amb moltes pedres que primer baixa bastant i desprès ha començat a pujar fort fins arribar a la cruïlla que a l'esquerre aniries al pantà de Susqueda i a la dreta al camí emporlanat que puja de Sau a Rupit. Un cop al camí emporlanat em girat a a la dreta i ens em aturat abans d'arribar al Salt del Sallent, a sota un arbre a fer una altre caixalada. (Aquí el sol ja apretava de valent).
Desprès ens em dirigit a la pista que voreja el single, i de seguida ens em desviat a l'esquerre per agafar una pista trenca cames que es dirigeix a la carretera de Vic- en Bas. Un cop a la carretera em girat a la dreta direcció Coll de Condreu i de seguida em deixat la carretera i em agafat una pista a l'esquerre direcció La Salut, on em aprofitat per carregar els bidons d'aigua fresca. Aquí volíem agafar una pista (GR) que baixa fins a Coll d'Úria, però com que cap dels tres saviem ven bé per on s'agafava ho em deixat per un altre dia i em baixat per la carretera fins Coll d'Úria, on jo he agafat una pista que baixa fins a St. Feliu de Pallerols i el Miquel i en Jimmy han continuat fins a Les Preses.
Un cop a St. Feliu he agafat la carretera vella de St. Feliu a Les Planes i un cop a Les Planes carril bici fins Amer. Una bona ruta, on a mi m'han sortit un total de 65 Km amb 5 hores i 5 minuts pedalant.

Gran dia al Mont Ventoux!

2009-07-26T11:47:00.008+02:00

Ahir va tocar matinar de valent, ja que a les 4 de la matinada sortia l'autocar des d'Amer per anar a veure passar el Tour al mític coll del Mont Ventoux.
Desprès de recollir gent a La Cellera, Anglès i a Girona, vam agafar l'Autopista sentit França fins arribar al poble de Mazan, a 6 Km de Bédoin i de l'inici del coll.
Un cop vam agafar amb bici la carretera de Mazan fins a Bédoin ja em vaig adonar de la quantitat de gent que anava a veure amb bici el Tour, però el que no m'imaginava es de la gentada que hi havia des de Bédoin fins a dalt al Mont Ventoux!, impressionant, realment es té que veure!! gent amb caravanes, cotxes, bici, moto, a peu, bars al costat de la carretera, paradetes de souvenirs del Tour, tot era una festa!.
Només sortir de Bédoin, els primers 3 quilòmetres i els mes suaus del coll, ja t'adones que és difícil agafar un ritme constant, ja que amb la gentada que hi havia i amb algun cotxe que passava per allà que et feia mig parar. Un cop passats els primers quilòmetres, on ja no hi havia el caos del principi, et trobes amb les fortes rampes que no perdonen i és quan penses que queda molt fins a dalt i que amb aquells % serà un coll molt dur. Durant la pujada, tota una festa,... gent ballant, bevent, animant, disfresses... impressionant!, que gràcies a ells va fer que la pujada sigues molt mes distreta i no tant dura.
Quan faltaven 6 km per fer el cim i quan ja portàvem 15 Km de pujada, tallada d'ales! els gendarmes no deixaven passar mes amunt!! quina p......! ara que faltaven només els 6 últims quilòmetres per coronar!! ens va tocar baixar de la bici i quedar-nos allà, sort que era un lloc on hi havia una pantalla gran per seguir el Tour i sobretot on hi havia un Bar!! ja estàvem salvats!! jeje.
Vam anar a peu un quilòmetre mes amunt, i ja erem pràcticament a la zona pelada de la muntanya del Mont Ventoux, amb les antenes al fons.
Per la pantalla veiem com pujaven el corredors des de Bédoin i em va impactar el ritme que portaven, sobretot quan una estona abans nosaltres havíem pujat per allà mateix, i encara mes quan veia que encara tenien forces per atacar.
Van passar els primers per la nostre posició a un gran ritme, i quan aquests arribaven a dalt, el grup dels sprinters (els últims) passaven per on ens trobàvem nosaltres, és a dir, li van treure sis quilòmetres.
Desprès per marxar un caos total!, tota una cua de cotxes parats a la dreta de la carretera durant tota la baixada, i per l'esquerre tot de bicis i motos,, vigilant no tenir alguna sorpresa. Un cop al bus, direcció a Amer, on arribàvem a la una de la matinada bastant cansats de son, però va valer la pena, ja que va ser un gran dia de ciclisme on em va impactar tot el que mou el Tour de France!
BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Dissabte al Mont Ventoux!!

2009-07-23T13:19:00.006+02:00

Aquest dissabte el Club Amer Hipra BTT organitza una sortida fins al Mont Ventoux per veure passar el Tour. (Ja emplenem un autocar!!)
A la matinada sortirem des d'Amer i ens dirigirem amb Autocar fins a Bédoin (unes 5 hores de bus), on cadescú agafarà la seva bici per fer l'ascensió al Mont Ventoux. Un cop a dalt, esperar que passi el Tour i cap a casa.
Perfil del Mont Ventoux:

Pedals per l'Occitània!!

2009-07-15T12:05:00.012+02:00

Dimarts al migdia vam arribar al Km 0 dels Pedals a Vielha, amb l'objectiu realitzat i completant els 227 Km del recorregut amb quatre dies. El recorregut espectacular!!!, ja que es passa per llocs molt macos, passant per pistes, camins, trialeres, corriols, entre d'ells de tècnics, poblets del Pirineu Català i Francès, i sobretot per uns paisatges impressionants!!!! El temps per sort ens va acompanyar, tenint els tres primers dies un temps perfecte, amb molt de sol i en alguns moments amb massa calor i tot, i el quart dia vam sortir amb boira pixanera i vam acabar un altre cop amb sol i calor.
Per tot els llocs per on vam passar i on ens vam allotjar, vam rebre un tracte perfecte i molt atents amb tot, cap dificultat amb l'idioma ja que per tot arreu parlen el castellà.
L'organització dels Pedals també perfecte, transportant-nos les maletes d'un lloc a un altre i poguent netejar les bicicletes a diferents llocs.
Per realitzar el recorregut, et donen un RoadBook que li veig algun inconvenient, ja que les vinyetes i les lletres son bastant petites i el suport per la bici del RoadBook es trenca de seguida. També hi ha algun lloc, que si no estas atent a les indicacions del RoadBook es bastant fàcil passar-te el trencant. A part d'això tota la resta molt bé, indicant moltes fonts durant el tot el recorregut per poder repostar aigua (molt important), tot i que hi ha un tram que estas bastants quilòmetres sense trobar-te cap font, i això no surt al RoadBook.
Només començar, a molts pocs quilòmetres de Vielha, un company va tenir una caiguda i va patir una averia a la maneta del canvi, que ens va obligar tornar fins a Vielha per resoldre el problema. A part d'això i tres punxades, tot va anar sobre rodes.
Em va agradar molt la baixada per un corriol que vas a sortir a Bagnères de Luchon, pel mig d'un bosc molt net i amb molta fullaca pel camí, com si passessis pel mig de la fageda d'en Jordà a la tardor! També la baixada des de el pic mes alt de la ruta (Coll de les Paloumères), un coll sense vegetació i només prats verds i unes vistes espectaculars, i la última baixada llarga de la ruta, la que baixes des del Coll de Menté, una baixada per un corriol amb molta vegetació i amb un gran marge a l'esquerra!! Impressinant de guapo!! tot i que actualment hi ha bastant de fang! llàstima que nosaltres quan vam baixar per aquí, teníem boira i no vam poder gaudir de les vistes del voltant de la zona. A més a més hi ha molts altres llocs que val la pena passar-hi, la qual cosa animo a la gent que li agrada la BTT, la natura, els corriols i té ganes d'anar-hi, que no s'ho pensi! Segur que disfrutará!
1er dia. Vielha - Bagnères de Luchon= 53 Km + 6 Km extres per solucionar l'averia.
2on dia. Bagnères de Luchon - St. Bertrand de Comminges= 63 Km
3er dia. St. Bertrand de Comminges - Col de Menté= 68 Km
4at dia. Col de Menté - Vielha= 43 Km
Aquí teniu algunes fotos:
BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

A Girona amb el Tour!!

2009-07-09T20:27:00.003+02:00

Avui he tingut el gran privilegi de poder estar a dins el parc tancat del Tour a Girona, al costat dels millors corredors de ciclisme!! Els més buscats, com no... Lance Amstrong i Alberto Contador,,, l'autocar de l'equip Astana era com l'autocar del Barça, sempre envoltat de gent!!, i en segon pla ja entraven Carlos Sastre, Oscar Pereiro, Menchov, Cancellara, Cavendish, Leipheimer i les futures promeses. La veritat es que una passada!!, i si parlem de les bicis!! doncs......ufffff.... que us tinc que dir.... canela fina!!!
Desprès de la sortida, cap a Tossa de Mar a veure'ls passar, i sobretot dir que m'ha impactat el ritme que portaven a la sortida de Tossa,,, el Tour es el Tour...
Aquí us deixo algunes fotos.
BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Pedals d'Occitània!!

2009-07-06T15:33:00.008+02:00

Aquest divendres marxem als Pedals d'Occitània!!

Divendres a la nit ens reunirem a l'Hotel Pirine de Vielha amb alguns companys del Club BTT Amer, que el divendres estaran a Andorra per veure l'arribada del Tour. D'allà iniciarem els Pedals de bon matí direcció al primer gran coll de la travessa el Col deth Portilhon. D’aquí iniciarem el descens per arribar a Bagnères de Luchon on passarem la nit Hotels Luchon. El segon dia començarem amb el port més llarg i punt més alt de la travessa, col de Paloumères, que ens servirà per entrar a la vall de la Barousse. Després d’un descens arribarem al Castell dels Comtes de Comminges, dins d’un marc medieval que ens conduirà fins a St. Bertrand de Comminges, poble dominat per la seva extraordinària catedral i on passarem la nit a l'Oppidum. El tercer dia ens endinsarem per la plana occitana, fins iniciar el Col de Menté, últim gran coll de la travessa i on passarem la última nit a Le Soulan. El quart i últim dia tornarem a entrar a l’Aran per arribar de nou a al punt de sortida de la ruta a Vielha, tot seguint les ribes de la Garona.
Un total aproximat de 227 km i 6000 metres de desnivell positiu acumulat!

Algunes dades sobre l'itinerari:
Altura mínima: 374 metres (Encausse Les Thermes).
Altura màxima: 1851 metres (Coll de les Paloumères).
227 Quilòmetres.
6000 metres desnivell positiu.
6000 metres desnivell negatiu.
44% Pista forestal, 36% carretera semi-asfaltada, 20 % camí.
Sortida: Pedals d’Occitània, C/Arnals, 8. Vielha..
Arribada: Pedals d’Occitània, C/Arnals, 8. Vielha.
Durant tot el recorregut, intentarem degustar la gastronomia del país.
Important patrimoni cultural.
Coll més llarg: Coll de les Paloumères (1851 metres), 22 quilòmetres de pujada al 5,4%.
Colls més durs: La Couage (960 metros) 3,7 quilòmetres al 9,6%. Coll de Saubaga (1372 metres), 11,5 quilòmetres al 6%.
Pobles: Vielha, Gausac, Aubèrt, Arròs, Vilamòs, Arres de Sus, Bossòst, St.Mamet, Bagnères de Luchon, St. Aventin, Benque-Dessous-et-Dessus, Cirès, Bourg d’Oueil, Sost, Esbareich, Mauléon Barousse, Bramevaque, Sacoue, St. Bertrand de Comminges, Loures Barousse, Barbazan, Lourde, St.Pé d’Ardet, Génos, Gesset, Bagen, Reston, Lôo, Régades, Encausse-les-Thermes, Soueich, Gouillou, Girosp, Juzet d’Izaut, Melles, Les, Bossòst, Era Bordeta, Es Bòrdes, Eth Pònt d’Arròs, Aubèrt, Vilac, Vielha.

Distàncies des de l'inici del recorregut:
Vielha, km 0
Vilamòs ,km 15
Bossòst, km 26
Bagneres de Luchon, km 52
Bourg d'Oueil, km 68
Mauléon Barousse, km 97
St. Bertrande Comminges, km 114
Barbazan, km 122
St.Pé d'Ardet, km 134
Encausse les Thermes, km 150
Col de Menté, km 181
Les, km 204
Vielha , km 227

Ja tinc bici de carretera!!

2009-06-30T16:26:00.007+02:00

Fa uns dos mesos aproximadament, em Llopis em va deixar la seva segona bici de carretera, una ZEUS d'alumini per que tastes la bici per carretera. Desprès de dos mesos m'he adonat, (tot i el respecte que li tinc pel perill amb els vehicles)que també m'agrada la carretera, ja que es perfecte per combinar-ho amb la BTT. He estat mirant bicicletes de segona mà, i al final he trobat la que crec que ha estat una grandíssima ocasió, aquí us presento la CERVÉLO R 2.5 carbono del 2006. (Un somni fet realitat!! jeje)

Aquestes setmanes, carretera!!

2009-06-25T15:50:00.000+02:00

Aquest dilluns havia quedat amb alguns companys de Girona per sortir amb BTT. El planing pintava molt bé, fer el recorregut del Copa Gironina 2008 de Cassà de la Selva (recorregut molt bonic), però quan vaig arribar a Girona i vaig despenjar la bicicleta del portabicis, vaig veure les conseqüències de la Tramunbike, la forquilla no amortiguaba gens!! Ja deia jo que la pobre Tora tenia que petar algun dia, amb la tralla que li foto sempre!! Doncs au, la bici a taller i un cop Amer amb el mono de bici que portava, doncs vaig agafar la bici de carretera per anar a fer una volta. No tenia pensat on anar, però a mesura que anava baixant fins Anglès vaig pensar d'anar fins el Santuari del Coll d'Osor. Vaig encarar la pujada cap a Osor i un cop passat el poble, a la dreta, 7 km de pujada fins el Santuari. Unes rampes importants però amb algun descans pel mig que s'agraeixen per reposar les cames, un cop a dalt mitja volta i baixada fins a Osor, a partir d'aquí vaig continuar fins a St. Hilari Sacalm. Em va sorprendre la pujada fins a St. Hilari, per que no em pensava que pugés tant, i deu ni dó! Un cop a St. Hilari mitja volta i fins Amer pel mateix camí. Un total de 80 Km i unes 3 hores 12' de bici.
Avui he quedat amb el meu cosí en Jordi a la cruïlla de la carretera de Girona-Sta. Coloma amb Mas Llunès. Jo he sortit d'Amer i ell des de la feina de Sils, i desprès de 45' amb bici on he passat per Mas Llunès ens em trobat a la cruïlla de Brunyola, per anar a fer la pujada dels Àngels. Em tirat fins a Girona i desprès em anat fins a Quart per anar a buscar la carretera que puja fins els Àngels. Els primers 4 Km de pujada, em apretat mes del compta, ja que al principi no s'aprecia la pendent. Sort que a partir del quilòmetre 4 fà un descans, ja que amb el ritme que portàvem m'hauria despenjat en algun moment o altre. 2 Km de descans i pujada fins a dalt!, el meu cosí ha apretat i jo m'he posat a roda, dent contra dent per no despenjar-me!! ufff!! com tira el ca----!!! al final em arribat junts a dalt però jo anava al límit, crec que ell hauria pogut tirar una mica mes, tot i que m'ha dit que no podia mes. De tornada em tornat pel mateix camí i a la cruïlla de Brunyola en Jordi ha tirat fins a Sils i ha continuat pràcticament fins a Hostalric per girar i tornar fins a Sils i fer els 100 Km. Jo he continuat per Mas Llunès i direcció Amer, on he continuat un parell de quilòmetres direcció Les Planes per girar i arribar Amer amb 100 km a les cames!! amb un total de 3 h i 30' de bici!!
Aquestes setmanes, ja que no tinc la bici de BTT, aprofitaré per fer tirades llargues amb la bici de carretera, per afrontar els Pedals d'Occitània amb garanties, ja que el dia 10 de Juliol ja marxem cap a Vielha i això està aquí mateix.
Fins aviat!