dijous, 11 de juliol de 2013

Marmotte 2013

Tot va començar després de la Luchon - Baionne del Juliol 2012, quan buscant reptes pel 2013 va sortir la paraula Marmotte! Quedava molt lluny, però durant tot l'any el cap ja anava rumiant amb la duresa de la marxa i sobretot amb els seus ports mítics del Tour de France, el Col du Glandon, Col du Telegraph, Col du Galibier i l'Alpe d'Huez! 174 km i 5000 +!!.
Aquest dissabte passat a la població de Bourg d'Oisans ( França) era la data del gran esdeveniment, i uns el dilluns ja vam pujar amb la família i els altres el dijous,,, fent alguna excursió amb bici i amb família per la zona de l'Alpe d'Huez. El divendres a la tarda ens vam reunir en Juli, en Toni, en Tito i l'Albert (que estaven en un apartament) i en Salva, en Jordi i jo (que estàvem en un altre), tots preparats per l'ocasió, per parlar de quina seria la tàctica, tots vam coincidir,,,,,full gas!!! ;-)
Les 6:00 del mati del dissabte i el despertador em fa saltar de la llitera on dormia com un angelet, esmorzar i ja veig que estic mes al lavabo que a la taula esmorzant,,,,no podia ser,,,,el dia esperat i jo fluix de ventre,,,fins a 4 viatges. Pensaments negatius i paper de wc a la butxaca pel que em pugui trobar durant la marxa.
A les 6:50 puntuals ens trobàvem amb els companys de l'altre apartament davant la botiga de Trek per baixar abrigats, tot i que no feia tanta fred com ens esperàvem, fins a la línia de sortida de Bourg d'Oisans.
Tant de temps pensant amb la Marmotte, i després de deixar la roba d'abric al cotxe de la Núri (gràcies), ja ens trobàvem a la sortida, era el dia, i les previsions meteorològiques eren perfectes, cap núvol i un cel blau amb un bon sol.
Mica en mica anàvem avançant a peu fins arribar al mig del poble on hi havia la línia de sortida on ja vam sortir llançats,,,,,i no m'havia passat mai,,,però,,,va ser passar la línia de sortida, muntar el plat i cadena empassada entre el plat petit i el quadre,,,,i la peça que evita que passi això després no em deixava tornar a pujar la cadena,,,,,,quins nervis,,,,,m'aturo a un costat de la carretera i que no podia pujar la cadena,,,,els companys van anar tirant i jo allà parat,,,,,em c.... en tot!!!! Comencem be,,,,,un home molt amable que ni vaig mirar a la cara em va aguantar la bici i per fi vaig poder pujar la cadena i sortir com un coet per reagruparme amb els companys mentre li deia al senyor Merci!!!,,,,,els dits negres de grassa,,,,la cabrejada era enorme i els companys que no els atrapava,,,,era un tram planer fins a l'inici del primer port,,,,,,anava amagat en un tren avançant a gent i no contactava amb ells,,,,,fins que els vaig avançar i sort que em van cridar, jo ni els veia,,,,uffff menys mal,,,,,gràcies per esperar-me! Ens vam posar a roda d'un grup que anava a l'ideia i un cop passat un embassament vam arribar a l'inici del primer port, el Col du Glandon (1924m), de 21 km i uns 5% de desnivell.
Comencem el port i anem en Tito, l'Albert, en Jordi i jo,,,,, en Salva, en Toni i en Juli s'han quedat endarrere i aniran al seu ritme. Vam agafar un ritme macu els quatre junts i la tònica era anar avançant a gent per l'esquerre,,,,pel cap em passaven pensaments de que anàvem una mica ràpid pel que quedava pel davant,,,,i el mes positiu es que de moment el ventre em respectava. Durant la pujada em va caure el paravent i em vaig haver d'aturar i esquivar ciclistes per recollir-lo. A mig port vam arribar al "descansillo", uns dos quilòmetres de baixada i au.....altre cop rampes superiors al 10%,,,,de moment les sensacions eren molt bones,,,,,a la que em vaig donar compte ja érem a l'embassament on la carretera suavitzava fins a picar una mica avall i els últims tres quilòmetres picant amunt al 8%, on les vistes dels paisatges i les muntanyes eren espectaculars, fent que de seguida siguéssim a l'últim quilòmetre, on en Jordi, l'Albert i en Tito es van emocionar fent-me forçar mes del compte,,,,,primer port a la butxaca!!! Aquí el temps del crono l'organitzacio l'aturava durant tot el decents per evitar caigudes innecessàries. Vaig pensar en deixar-los tirar al pròxim port per respecte al que quedava, però em van animar a fer-ho junts. La baixada la vam fer tranquils, i quan vam arribar al poble de La Chambre es va tornar a activar el crono i tots direcció a St. Michel de Mourienne, inici del segon port del dia. Aquest tram es el típic "falso llano", son 20 km que van picant amunt, i el grup que ens portava, anava fent els típics latigasus,,,,que mica en mica t'anaven desgastant. Un cop a St. Michel de Mourienne, el Col du Telegraph (1566m), 12km i 7'3% de desnivell, i 34 km fins el cim del Galibier amb només tres o quatre quilòmetres entre coll i coll de baixada. Vam agafar un ritme suau, i en Jordi i l'Albert poc a poc van anar agafant distancia, en Tito i jo anàvem fent fins que en Tito em va dir que no anava be,,,, li vaig dir que tranquil, que afluixesim una mica i que no el deixaria sol. Li va costar coronar, però un cop a dalt, on ens esperaven en Jordi i l'Albert, aigua fresca i alguna cosa sòlida que ens va anar de maravella. Ara tocava baixar tres o quatre quilòmetres i afrontar els 17km del gran Col de Galibier (2645m), amb un 6'9% de desnivell.
Vam anar de menys a mes, afrontant les primeres rampes suaus ja que els últims 6 km del port son els mes durs. Em vaig anar trobant cada vegada millor i vaig agafar un ritme constant, que em permetia mantenir la distancia amb l'Albert i en Jordi que s'havien distanciat. La contra va ser que vaig deixar sol a en Tito,,,,s'havia que no el deixaria sol ja que l'esperaria a dalt, però tal i com em va dir després, li va fer mes mal que be quedar-se sol cosa que va provocar que per poc no es pares! Ho sento number!! Sabia que aniries a mes tal i com va passar!! Ets un crack!! Abans de la part mes dura del port, vaig parar un moment a emplenar aigua fresca,,, i de seguida gir a la dreta i inici dels rampons mes durs del port,,,,la gent anava com podia amb un gran silenci, i allà va ser quan em vaig trobar mes be durant tota la marxa,,,,avançant a ciclistes i gaudint de la marxa, mentre em cargolava sobre la bici i contemplava les magnífiques vistes de les muntanyes enormes que ens envoltaven i que et feien sentir minúscul. Al arribar a l'ultim quilometre del port, altre cop les rampes superiors al 10%,,,que em va fer tirar de ronyons i tenir moltes ganes ja de coronar a 2645m sobre el nivell del mar. Un cop coronat, una alegria enorme, ens vam felicitar amb l'Albert i en Jordi, ja que fa dos anys amb en Jordi,,,,va ser completament diferent la pujada que vam fer fins aquest cim,,,,arrastrant-nos i patint molt per coronar-lo,,,,ja tocava si senyor!!!,,,,però encara quedava molt!!!! Faltava l'Alpe d'Huez!!!!,,,ens vam avituallar i de seguida va arribar en Tito,,,,el vam felicitar al coronar i ens va comentar que havia tingut avisos de rampa, pero que s'havia refet!! Quina capacitat de recuperació,,,,gran!!!! Ara tocava baixar fins el Col de Lautaret i pràcticament tot baixada fins a Bourg d'Oisans on iniciariem l'ultim port. Durant la baixada, recital descomunal de l'Albert,,,,estirant-nos i encapçalant la filera de ciclistes durant tota la baixada,,,crec que només el va rellevar una vegada en Jordi,,,,tots els altres amagats,,,es que a roda ja et desgastaves. A pocs quilòmetres de Bourg d'Oisans,,,vam trobar dos repetxons que els vam afrontar mes be del que em pensava,,,,pero els avisos de rampa van fer presència al quàdriceps de la cama esquerre,,,,,xupito de magnesi i problema que semblava sol.lucionat. El meu cosí, en Jordi, també tenia avisos de rampa,,,cosa que no li havia passat mai,,,,la calor i la duresa de la prova començava a passar factura. Un cop a Bourg d'Oisans, casi ens passem l'avituallament de l'emoció,, aigua fresca i endavant per encarar el mític Alpe d'Huez (1803m),,, el port dels 21 revolts, amb 14km i 8'1% de desnivell, amb uns primers 4 km realment durs amb rampes superiors al 10%!. Encarem la primera rampa i de seguida veig que els avisos de rampa tornen aparèixer al quàdriceps esquerre, que va provocar que ens aturessim un moment a estirar. Gràcies per estar allà aquest moment! Quan vam tornar a arrancar,,,, el problema semblava que havia desaparegut,,,i em vaig animar una mica, tot i anar pujant molt lents i a cop de ronyó,,,i amb molta calor!!!!uffff,,, començaven a veure gent aturada als revolts descansant i d'altres pujant encara mes poc a poc que nosaltres,,,,no podia ser!! Jeje si anàvem parats,,,,però molts portaven mes desarollo i amb el molinet anaven fent. Al km 3'5 de port, altre cop inici de rampes!! Ufff que serà dur vai pensar,,,i en Tito em va dir,,,,si si,,,parem que vai petat,,,,la cosa era difícil per tothom,,,,vaig estirar malament, perquè amb 30 segons tornava a ser a sobre la bici,,, i els avisos que no marxaven,, va ser quan l'Albert em va dir que montessim la seva roda a la meva bici,,,que portava un pinyó del 29 i aniria molt mes àgil,,,,la veritat que jo amb el 25 tirava molt de cama, en principi vaig pensar que no,,,però era conscient que els avisos de rampa no em marxaven i quedava encara molt de port,,,,,,vam canviar la roda i vaig veure la llum,,,,,anava molt mes àgil,,,,i els avisos de rampa van anar desapareixent,,,,,gràcies Albert!! Nomes tu podies pujar amb el 39x25 i tant tranquil!! ;-) Els quilòmetres restants tot i portar el 29 al darrere van ser durs igual,,,el cos s'adapta al que portes,,,, i els quatre vam anar pujant. Vam creuar el poble on ja veus l'Alpe d'Huez al cim de la muntanya,,,,però encara quedava una eternitat,,,,5km duríssims,,,,bueno 4 km ja que l'últim era planer. La carretera estava plena de gent aturada als marges,,,,altres a peu,,,,aturats amb el cap i peus sota una mini cascada d'aigua,,,la veritat que resumia clarament la duresa i la calor que feia. Jo anava descomptant revolts,,,,però va costar molt fins arribar al cartell de últim quilometre.....per fi erem al poble,,,,ja ho teníem fet,,,,només quedava creuar la linia d'arribada,,,,,ens vam posar els quatre de costat,,,, i per un tram vatllat i molt estret vam creuar l'arribada amb els braços enlaire mentre cridavem de l'emocio!!! La Núri, la Raquel, la Laura, l'Eva i les meves princeses, la Brigida i l'Eira, ens animaven al costat de la línia d'arribada!! Ens vam aturar,,,,i després d'un respir ens vam abraçar els cuatre felicitat-nos,,,,, una gran emoció va fer acte de presencia a tots quatre i va regnar un silenci que va descriure l'enorme satisfacció mentre algunes llàgrimes anaven lliscant per les cares!! Es va patir,,,però objectiu complert i crec que amb nota,,,ja que al mati amb la panxa i a l'ultima pujada amb els avisos de rampa no les tenia totes. El temps insignificant però dintre de tot crec que molt bo, 8 hores i 02 minuts,,, posició 1346 de 10.000 participants. Vull felicitar als companys de ruta,,,,,a tu Albert per ser tant gran i anar-nos distraient amb els teus comentaris mentre anavem patint sobre la bici,,,,,a tu Jordi per ser també tant gran i voler anar tots junts,,, estic molt content que al final poguessis venir,,,,,i a tu Tito per ser també tant gran i després de passar-ho malament al Telegraph,,,et vas recuperar com ningú!! Això diu molt de tu! Quin treball de cocu..... Després felicitar en Salva,,,,que dos setmanes abans va tenir una febrada i les defenses per terra que van perillar i de valent la seva presencia a la Marmotte,,,,,i tenint en compte la duresa de la marxa va fer com tots un gran esforç físic i sobretot de cocu, cardant un cop de puny a la taula, si senyor!!! També en Juli i en Toni, que junts vau fer una gran marxa, arribant poc després d'en Salva!! Que grans,,,,us van faltar quilòmetres!! ;-),,,,,, i després a tu Xevi Arenes,,,,,que vas fer la teva tercera Marmotte i amb nota,,,,perquè les rampes et van frenar,,,perquè anaves a temps de record!! Gran!!! Estic súper çcontent de poguer compartir aquesta experiència amb tots vosaltres!!! Sous els millors!!! Molt grans!! I per acabar, no vull oblidar-me de donar-te les gràcies a tu Brigida, que sense el teu recolzament no hauria estat possible assolir aquest repte!!!

10 comentaris:

PopRiu ha dit...

Felicitats per l'èxit. Es tot un cumul de sensacions explosives que et fa repetir la marmotte. La pell de gallina no te la treu ningú, jeje.
A per cert deus ser dels primers en poder fer l'inscripció ja que es com la QH on el mateix dia s'esgoten els dorsals. Fa un parell d'anys que per uns quants dies se'm passa l'hora de fer inscripció i no puc anar-hi.Salutacions

Txema ha dit...

Bones! La veritat que es brutal.....i tant k per repetir!! La inscripcio...tens que estar alerta i fer la inscripcio el mateix dia que les obren online!! amb un o dos dies ja les tenquen!!! Salutacions!!!

Txema ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Quique ha dit...

Felicitats Txema per la ruta, el repte aconseguit i l'esforç fet. Aquestes coses són les que ens enganxen a la bici.

Txema ha dit...

Merci Quique!!! La veritat es que si,,,,,un cop aconsegueixes el repte, penses que ha valgut molt la pena sortir a fer quilòmetres i per moments patir!!,, un ocellet m'ha dit que tens un repte molt guapo amb BTT pel 2014,,,,ànims i endavant!!

Anònim ha dit...

Sou unes bésties!!! La veritat que llegint cròniques feu venir la pell de gallina, genial! Felicitats per anar sumant reptes, esteu a tope!
(cusi)

P.D. Ja era hora que treguessis la pols del blog!! jajajjaj

Txema ha dit...

Ei Cusi!! Jejeje la veritat es que no tinc temps pel blog,,,,pero la Marmotte es mereix la crònica!!
Vinga,,, l'any pròxim t'has s'apuntar!!!
Records crack!!!!

Xavi ha dit...

Txema ets un màquina. Molt guapa la crònica, ja t'hi veia jejeje... L'altre dia vaig conèixer el teu cosí a Sant Feliu. Que petit és el món :-)

sports fan ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
sports fan ha dit...

Hi, nice post. Would you please consider a guest post?

Thanks!

Frank
frank641w at gmail.com