dimarts, 7 de juny de 2011

Gran debut a l'Extreme de Salou!!!

Diumenge passat a Salou es va celebrar la Extreme man Triathlon 226, on desprès de molts mesos de preparació amb molts entrenaments i molta constància, el nostre amic Manel va debutar en una triatló de llarga distància, ni mes ni menys que un iron man: 3800 nedant + 180 Km bici carretera + una marató 42'195 Km. I quin debut que va tenir, (pensar que el mes de Març a Bcn debutava en una Marató!), em sembla que no es podia fer mes bé!! la vas clavar Purito!! Un gran temps per ser el teu primer iron man, que demostra que vas fer una gran preparació (amb alguna festa pel mig! jeje), i normalment tota bona preparació dona els seus fruits! estas molt fort Manel!! Me n'alegro molt! espero que a partir d'aqui, en vinguin molts mes! Total 11h 35' (1h+6h 51'+3h 33') També vull felicitar als dos Xevi's, uns mites de les triatlons de llarga distància, amb en Xevi A. que tot i no haver preparat molt aquesta triatló, va realitzar la seva desena iron man, i finalitzant-les totes!! i en Xevi B. que encara que els anys vagin passant, any rera any va realitzant iron man's! Son tot un exemple de treball i superació!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

impresionant...només es pot dir això!! un gran exemple de força i calitat!! gran crònica carlitos, com sempre!!

Anònim ha dit...

m'has emocionat.. no tinc paraules! gràcies a vosaltres per poder compartir km!

(avui en Purito 5é... sempre la carda al pal aquest també!jaja)

gemma arnau ha dit...

eiii ,siii i tant gran debut i gan esforç per part del meu germà , ja l´hem patit TOTS, a casa em deien truca- el teu germà que està apunt de ploure i encara no ha arribat,ara aqtes hores, anirà corre, si és fosc, o fa molta calor, nse qu té al cap.. i jo dient..no s´està entrentant fort per fer l´ironman, ironman????-q és això????

però deprès del gran dia... es van adonar que tot costa i darrera d´un esforç,al final arriba la recompensa....merescuda
jo sitc orgullosa per haver compartit aqll dia,va ser un cúmul d´emocions, nervis, alegries i fins i tots plors al veure´l arriba i abraçar-me... bé emocionant.. tot plegat..
fins i tot jo feia el triatló amunt i avall ,amb la càmara, però crec q va valdre la pena.
no m´hen rotllo més... ara el pròxim????qui sap si m´haurà d´acompanyar ell a mi jejejejeje