dimecres, 9 de març de 2011

Marató de Barcelona 2011

Qui m'havia de dir a mi, el passat mes d'Octubre, que aquest diumenge seria a la línia de sortida de la Marató de Barcelona, i que la completaria per sota del temps esperat!
Ara, no ha estat tot bufar i fer empolles, tres setmanes abans de la cita, una inesperada capsulitis al peu, em feia pensar que no podria anar a la Marató. Desprès de repòs i fisio amunt i fisio avall, finalment amb en Paco, en Xevi, en Manel i el meu cosí (Jordi), diumenge a 08:30h del matí, érem a l'avinguda Mª Cristina de Barcelona.
Milers de corredors de tot arreu (uns 15000), esperant l'esperada sortida, amb la intenció de completar els 42'195 Km pels carrers de Barcelona i passant per davant dels edificis mes emblemàtics de la ciutat. Gran ambient i molta gent animant per diferents punts de la ciutat, i amb diferents espectacles pel recorregut com: spinning, xarangues, grups musicals,,,etc amb la intenció de fer passar als corredors més ràpids els quilòmetres.
Nosaltres vam sortir amb la intenció de fer 3h 30' (a 5' el km), però la veritat es que vam anar una mica més ràpids durant tota la Marató, realitzant els km's a 4' 50''. Fins la mitja (km 21), la veritat es que vam anar molt bé, i molt content ja que la capsulitis de moment no me la notava. Vam passar la mitja amb un temps de 1h 41' 34'', i vam continuar km a km amb el mateix ritme. A cada avituallament, intentàvem agafar sense aturar-nos alguna cosa per menjar o beure, molt important per no acabar buit. Al km 25, vaig notar alguna petita molèstia al peu, pero no va passar d'aquí. Al km 30, on podem dir que va començar la Marató de veritat, em vaig prendre el segon gel, i aquí en Paco i en Xevi van afluixar una mica el ritme. En Manel, en Jordi i jo, vam continuar amb el mateix ritme, i al km 34-35, (el famós mur), en Manel es va trobar pletòric i jo vaig començar a notar que em costava aguantar aquell ritme. En Manel, mentre el meu cosí es posava al meu costat per anar de costat, ens va anar animant contínuament amb la intenció de no baixar el ritme. Em va costar molt i molt, però encara no sé com, van anar passant els km's amb la sensació de que anàvem massa ràpid, ja que contínuament era anar avançant corredors, molts d'ells caminant o aturats mentre feien algun estirament. Va haver-hi algun moment que vaig estar a punt de deixar-me anar, però la insistència d'en Manel, la companyia del meu cosí, i al veure que cada vegada quedaven menys km's per l'arribada, vaig treure forces no sé d'on, i finalment amb la música de fons de "we are the champions" i amb moltíssima gent al darrera les tanques animant, entràvem els tres agafats de les mans i amb els braços amunt per la línia d'arribada!! amb un temps total de 3h 23' 20''!!! Quin moment! quina emoció!! quina sensació!! quin orgull, inexplicable, d'aquells moments que s'han de viure! acte seguit, una gran abraçada entre els tres! i pensaments de que havia fet una Marató!! no m'ho creia! per a la Brígida per la seva paciència en els dies previs a la Marató, i del que m'havia costat per les molèsties i la lesió arribar fins allà, que em va fer saltar alguna llàgrima.....
Les cames, doncs en aquell moment em deien que que collons havia fet!! jeje em costava molt cada pas que feia!, no vaig poder ni ajupir-me per treure'm el chip, ni la intenció de seure al terra! jeje.
Moments desprès en Paco i en Xevi, que ho va passar una mica malament als km's finals, passaven per sota l'arc d'arribada completant també una gran Marató.
Molt contents tots tres, per la Marató que ens va sortir i per la constància en cada km, ja que els parcials van ser molt regulars. Km 0-5: 24:33, Km 5-10: 23:34, Km 10-15: 24:03, Km 15-20: 24:08, Km 20-25: 23:46, Km 25-30: 24:15, Km 30-35: 24:26, Km 35-40: 24:01, Km 40-42'195: 10:38. Primera mitja a 1h 41'34'', i la segona mitja a 1h 41'47''. Posició 2410, d'uns 12500 que van acabar la cursa, no està malament per ser la primera no? ;-)
Vull donar-te les gràcies Jordi! ja que sé que si no hagués set per tu, jo diumenge no hauria fet aquesta Marató, tu em vas dir un dia que s'havia de fer, en aquell moment ho vaig veure molt i molt lluny, pràcticament com una cosa impossible, i mira,,, ja la tenim feta!! Ets un crack! En Manel, jo i el meu cosí, amb la medalla aconseguida.En Paco i en Xevi.Orgullós de l'objectiu aconseguit!

6 comentaris:

xavi ha dit...

ENHORABONA CRACK! Ara agafa la bici per això que s'acosta la Tramun!!!

Anònim ha dit...

Felicitats fenomeno!! llegint la crònica casi que em venen ganes de correr...bueno no, tant tampoc! jejjej
pensava que veuria algú d'amer a l'open BMW de BTT aquí les planes, però imagino que estaveu tots escalfats amb la marató.

X cert, quan és la tramunbike? he intentat buscar alguna cosa pro no he trobat info. Tu txema l'any passat la vas fer no? És molt i molt trencacames o només ho és molt? jejejj és q m'agradaria fer-la, pro ultimament toco ml poc la bici i els diumenges les cames encara pesen del partit del dissabte. L'edat...jejej
(cusi)

Txema ha dit...

Gracies Xavi, doncs si si, toca apretar amb la bici!!!
Merci Cusi! jeje, doncs la Tramun es el mes de Maig, apreta que la Tramun no perdona! jeje. ara, es guapíssima molt de corriol! et paso la pagina de la Tramun: http://www.bttfornells.com/tramunbike/
vinga, ens veiem!!

Anònim ha dit...

moltes felicitats krak! va ser un plaer poder fer la meva primera marató al costat teu i d´en manel! una altre dia inolvidable!

PD: ara a per la bici!!

Txema ha dit...

Tu si que ets un krak!! El plaer es meu!! Ara, a per un altre objectiu!, el primer el Remences!, acabant la llarga ja estaria content,,, jeje

Xavier COMAS MIR ha dit...

FELICITATS,

m'estic llegint el teu bloc, i veig que estàs fet un crack de l'esport. Jo estic iniciant-me en el running, tot i que veig el fer una marató com inalcanzable per mi, però tot al seu temps.
Tinc pensat fer la Tramun, o sigui que igual ens veiem per allí.
Vinga,... Salut i Enhorabona!!!