dimarts, 21 de setembre de 2010

6a i última etapa Transpirinaica

Les set del matí, ens llevem i ens preparem per fer l'última etapa, tant de temps parlant i preparant la transpirinaica i ja som a l'últim dia!, ens queden per davant uns 120 Km, on passarem pel País Basc Francès, Navarra i el País Basc! moments abans d'anar a esmorçar, fent país!

Un cop equipats, anem a una pastisseria de St. Jean de Pied de Port on comprem una mica d'esmorçar i el pa per fer entrepans per dinar, avui dinarem pel camí amb la intenció d'arribar més aviat a Hondarribia i així aprofitar una mica la tarda. Un cop esmorzats, no gaire més cosa que ahir, sortim de St. Jean de Pied de Port i ens dirigim fins a St. Etienne de Baigorry, són uns onze quilòmetres amb algun repetjó a l'inici del tram i on trobem força boira. Un cop arribem a St. Etienne de Baigorry, amb un bon sol i ja sense boira, ens trobem amb el primer port del dia, l'Izpegi (8'1 Km), un port curt però molt maco, on ens vam tornar a escalfar!! jeje. Avui si que em noto que les cames em tiren, si mes no, no les tinc tant carregades com ahir. Anem pujant i seguint el ritme imposat pel meu cosí, un bon ritme que crec que hauríem aguantat fins a dalt, però que es va trencar al possar-se al davant en Manel! va aumentar el ritme i ens va fer anar a tots amb el gantxo!! quin ritme Purito! ufff,, quin nivell!! no sé si l'hauria mantingut fins a dalt, però jo si que vaig petar com una gla, jeje al veure que estava patint de valent a la seva roda, em vaig apartar pensant que no era necessari anar a tope al primer port, encara en quedaven quatre més!!, cosa que va fer que tots afluixessin el ritme i acabéssim pujant tots junts. dos quilòmetres abans d'arribar al cim

Un cop al cim, ja tenim el primer port del dia fet, ens en queden quatre més per davant, tot i que avui els ports no són d'aquells llargs, són més aviat curtets però ja veig que intensius. Li comento al meu cosí, que els pròxims ports aniré al meu ritme, que passo d'anar al costat d'ells! ja que sempre ens escalfem!!jaja. Ens fem la fotografia, ens abriguem i al iniciar la baixada veiem que per aquesta vessant estem per sobre la boira, no podem evitar aturar-nos i fer-nos una foto.La baixada d'aquest port, llarga i maquísima, la carretera és d'aquestes estretes amb varies ferradures i passem pel mig de grans arbredes!, molt i molt maco, es nota que comencem a estar a prop del País Basc, de fet em entrat de nou a Navarra. Un cop a baix, passem pel mig de varis poblets i agafem una nacional on comença el segon port del dia, l'Otxondo (13 Km), pujant l'Otxondo
tot i que fins el quilòmetre set, és tot molt suau, a l'1-2%, segurament aquest si que va ser el port més suau de tots els dies, a partir del quilòmetre set podem dir que comença el portet, amb sis quilòmetres amb una mitja aproximada del 5%, i entre que hi havia força trànsit i que vam pujar tots junts un al darrere de l'altre, quan ens vam adonar ja vam visualitzar el cartell del port! quina cargolada! jeje, ens fem la fotografia i baixem el port per una carretera ampla, tornem a estar de nou al País Basc Francès. Un cop a baix, anem planejant per carreteres estretes i sense voral amb bastant de trànsit, amb compte i un al darrere de l'altre ens anem dirigint fins a prop de la població de Sare, on comença el tercer port del dia, el Lizarrieta (uns 6 Km), un port amb carretera estreta, amb no gaire bon asfalt i amb una gran arbreda fins arribar al cim.
l'inici de la pujada al Lizarrieta

En aquest port, tot i que abans havia dit que aniria al meu ritme, vaig encendre jo la metxa! jaja, vaig veure que em trobava bé de cames i vaig agafar un ritme constant, sabia que el port no era llarg, i vaig voler mantenir-ho fins a dalt. Al meu darrere, sentia com en Joan, en Manel i el meu cosí també estaven apretant i com em mossegaven el cul!, a falta de mig quilometre, en Joan, com a tots els ports, apretava i s'emportava els punts de la muntanya! jeje gran pujada nanus!!, a dalt el meu cosí em comenta que ell si que ara pujarà al seu ritme! jeje. Quan arriba en Jordi C, ens fem la fotografia i iniciem el decents entrant de nou a Navarra. Ens dirigíem fins a la població d'Etxalar per una baixada típica dels ports de Navarra, amb molts arbres i amb molta verdor, preciós!. Un cop a Etxalar, agafem una carretera que va picant avall fins arribar a la població de Lesaka, on en Jordi C. que moments abans acabava de prendre's un gel, va entrar a Lesaka en primera posició i fent-nos forçar a tots per poder-lo seguir! gran Menchov!! jeje. Al sortir de Lesaka, el quart port del dia, l'Agiña (8 Km), on ens ho agafem d'una altre manera i anem pujant tots a un ritme suau, jo amb en Joan, el meu cosí amb en Manel i desprès en Jordi C, per fi vam pujar podent mantenir una conversa!.
vistes pujant l'Agiña

arribada d'en Manel i el meu cosí coronant l'Agiña

en Jordi C, coronant l'Agiña

Al cim, on no hi ha el cartell del port, ens fem igualment la fotografia i ens parem en una zona d'ombra al costat de la carretera per dinar. Entrepà de tonyina, patates de bossa i aigua! una mica pobre, però suficient per arribar fins a Hondarribia, on ja recuperarem!. Desprès de dinar, l'Albert es va avançar amb la furgo fins a Hondarribia per buscar algun lloc per dormir, i nosaltres vam continuar baixant el port per una vessant impressionant! un altre port molt maco, arbredes, fagedes,,,, mentre estàvem baixant, anàvem flipant per on estàvem passant! gran paisatge! els ports d'avui, tot i no tenir tanta alçada com els ports dels altres dies, tenen molta vegetació i no tenen rés a envejar, maquísims! un cop arribem a baix, on passem per la presa d'Endara, ja tenim l'últim port del dia i de la transpirinaica! el Aritxulegi (3'5 Km) vinga! que això ja ho tenim fet!!! és un "port" molt curt, que ens pensàvem que sería una mica més dur, potser van ser les ganes de pujar-lo pensant que era l'últim, i també que ens ho vam agafar en calma mentre anàvem fent petar la xerrada. Quan ens adonem, passem per dins d'un túnel i ja tenim fet el cinquè port del dia i el 21é de la Transpirinaica!! ja els hem fet tots! ara només queda arribar fins a Hondarribia. Demanem a una família basca que passava per allà que ens fessin la fotografia i al iniciar el decents, nova punxada d'en Manel! i a la mateixa roda! La reparem i ens adonem que la tenia pessigada de col·locar-la malament ahir, quins mecànics!! jeje. Un cop reparada de nou, anem baixant per una carretera amb l'asfalt una mica dolent i amb una carretera amb forces revolts, i un cop a baix anem planejant mentre anem passant per poblacions molt petites, ara ja som al País Basc/Euskal Herria. Quan ens pensàvem que tot seria baixada fins a Hondarribia, encara ens quedava fer alguns repetjons, un d'ells d'un parell de quilòmetres! el País Basc té aquestes coses, de planer poc!. En un d'aquests repetjons, un cop superat, de cop visualitzem al fons el mar i Hondarribia!!! penso: ja hi som!! quin gran moment!! uff,, pell de gallina, ningú va comentar res, tots vam continuar pedalant emocionants! Anem planejant per una carretera amb molt de trànsit seguint els cartells que ens indiquen el destí, Hondarribia, cada vegada queda menys, pel cap pensaments cap a la meva dona, gràcies a ella també ha estat possible, ets un sol!!!! i pensaments de que em creuat tot el Pirineu, on em pujat 21 ports, amb un total d'uns 820 Km i uns 16800 m de desnivell positiu amb sis dies, molt i molt content, i de cop,,, el cartell de la població de HONDARRIBIA!!! Ja em arribat!! objectiu aconseguit!! impressionant! ens aturem i ens felicitem!!! quin gran moment i quina gran satisfacció, sense paraules!! ens fem aquesta gran fotografia amb l'automàtic de la càmara i tots a remullar-nos a la platja!!, on algú fins i tot van fer algun castell i d'altres van voler fer el pi!! jaja.
platja de Hondarribia

Avui, per ser l'últim dia, ens ha sortit un total de 120 Km amb 2200 metres de desnivell +!.
Un cop refrescats, ens dirigim a l'Hotel situat al centre de la població, on no sé com ens ho fèiem, però tots estaven a dalt d'un repetjó!.
vistes des de l'habitació de l'hotel

Un cop dutxats i advertits que eren les festes, vam anar a estirar les cames per Hondarribia, on vam acabar sopant de tapes acompanyades de cervesa! Desprès, una estona de festa i aviat a dormir, estàvem bastant petats!!
Una gran experiència, on tots estem molt satisfets d'haver aconseguit l'objectiu!! tot ens ha sortit perfecte! ningú ha pres mal, les bicis finalment han aguantat, només dos punxades, i del temps,,,, uff,, perfecte, no podem demanar més! una gran setmana de bici amb una gran companyia!!!

5 comentaris:

xavi ha dit...

Impressionant, Txema digues la veritat; Abans d'anar a dormir t'apuntaves com havia anat el dia o has fet les cròniques de memòria? jejejej... Et felicito per la setmana tant guapa que vau fer i per les cròniques, m'ho he passat molt bé, i les fotos genials, bons records!

Anònim ha dit...

quins grans moments! gracies carlitos per tots aquests escrits, quina memoria tant terrible!jeje, no et deixes ni un detall. aquesta setmana que varem passar junts son d´aquelles que et fan veure la vida diferent!!!! felicitats a tots 6!!

Quique ha dit...

Hola Txema. Acabo de llegir les cróniques que hem faltaven per acabar la transpirenaica. Ha estat molt bé i amb molt bones fotos. Suposo que s'ha de viure per valorar-ho i entendre totes aquestes emocions. Felicitats i gran record per tota la vida.

Jordi ha dit...

Eiiii Txema, molt bonica la crònica em donen ganes de fer carretera.
Ens veurem disabte a la marxa de Bescanó?

Txema ha dit...

Moltes i moltes gràcies a tots!!! Xavi, la veritat es que entre les fotos i sort de que tenía guardada la ruta, encara m'he pogut enrecordar bastant. jeje
Jordi, que mes voldria venir a la marxa de Bescanó, treballo de nits el cap de setmana!! Ja he vist que vas anar a Salt diumenge!!
Quique, doncs tens raó! un gran record per tota la vida!
Ens veiem!!