diumenge, 12 de setembre de 2010

4a Etapa Transpirinaica

Quarta etapa, ja tenim les tres primeres al calaix i tenim per davant tres etapes mes. Avui ens espera una bona etapa amb quatre ports!. De bon matí fem un complert esmorçar i comencem l'etapa amb el primer port del dia, el Soulor-Aubisque (30 Km), el qual s'inicia al sortir de seguida de la població d'Argelès. A les primeres rampes del port ja veig que avui si que no em noto del tot fi, les cames me les sento carregades i em costa agafar un bon ritme. De postres, els tres primers quilòmetres al 8'5%! Un cop passats aquests quilòmetres, el port suavitza i fins i tot planejem fins arribar al poble d'Arrens (km 12), on realment comença el port del Soulor. Fins el Km 20 (cim del Soulor), la carretera es estreta i amb paelles, molt maca!, de seguida anem agafant alçada, i de cop ens trobem amb una rampilla d'uns 50 metres del 21%!!! uff!! El port i el paisatge, a mesura que agafem alçada cada vegada es mes maco, i les cames ja me les noto molt millor!!. La carretera passa a ser mes estreta, i al estar amb pintades de corredors del passat Tour, ens anem distraient mentre anem pujant i llegint els noms. Abans de coronar, ens trobem aquest bar amb bicicletes al seu exterior recordant el Tour de France!Un cop al cim, ja tenim el Soulor fet, ara tenim que baixar un parell o tres quilòmetres i pujar l'Aubisque. Desprès de la fotografia, no ens encantem ja que avui pinta una etapa dura i llarga. Baixem per un tram preciós! passem per una carretera amb un precipici a la seva dreta i la muntanya a l'esquerre, passant per dins de túnels i tots gaudint d'un gran paisatge. Molt i molt maco!! Comencem la pujada a l'Aubisque i per davant 8 km no molt durs, la qual cosa entre fer alguna foto pel mig i al no ser gaire llarg, de seguida ens trobem al cim! Primer port del dia fet! Al cim, ens trobem amb aquestes bicicletes gegants, i no podem evitar fer-nos aquesta foto! Un cop repostats el bidons i abrigats! gran baixada, amb fortes pendents per una vessant amb un paisatge espectacular, un descens molt maco! desprès planegem uns quants quilòmetres fins arribar al poble de Bielle on encarem el segon port del dia, el Col du Marie Blanque (15 Km), el pugem per la part per on baixen els de la Quebrantahuesos, és la vessant més suau del port. Del quilòmetre 3'5 fins el 9, són els quilòmetres més durs del port, amb una mitja constant del 8%, desprès d'aquests quilòmetres el port ja suavitza bastant. Tot i això, recordo que a la part final hi havia algun quilòmetre molt irregular, és a dir, ens trobàvem algun marcat al sis o al set de desnivell, però inicialment planejàvem i després fèiem rampes molt fortes per recuperar aquest sis o set. No ens podiem fiar gaire dels quilòmetres marcats a peu de carretera!!. Un cop al cim,fotografia i gran baixada per on pugen els de la Quebranta, espectacular,,, molt i molt dur per aquesta banda i on vaig agafar 79'3 km/h en una recta amb forta pendent!!! En Joan 79'5 Km/h!! ara, al escriure aquestes xifres, penso si era necessari anar tant ràpid, però quan estava allà,, ja se sap! Al arribar al poble d'Escot s'acaba la baixada i ara ens toca planejar una estona per una Nacional fins arribar al poble d'Osse en Aspe, on s'inicia el tercer port del dia, el Col de Houratate (9 Km). Dubtem si dinar o no, però decidim fer aquest port i desprès dinar, de fet en aquest poble només veiem una pizzeria. Abans d'iniciar el port, ens refresquem en aquest viver!el sol apreta de valent!! Un cop refrescats, cavall de la bici i amunt!! De seguida la carretera es fa molt estreta i s'endinsa a un bosc i l'ombra ens acompanya pràcticament tota la pujada, quina sort! per què ens vam trobar amb un port que no comptàvem amb la seva duresa, ja que la gràfica que teníem no se semblava amb res amb els desnivells que ens vam trobar!! Abans de pujar-lo dèiem que seria fer un St. Martí Sacalm, però ajalà!!! jeje. L'asfalt no era gaire bo, però no teníem que patir, ja que a la velocitat que pujàvem segur que no descentraríem les rodes!! El port presentava uns quilòmetres amb fortes rampes i també d'irregulars! Un port que no ens pensàvem pas que fos tant dur i la veritat que ens va sorprendre molt!! duríssim!! i on encara vam apretar en l'últim quilòmetre!! com ens escalfem!! jaja. Al cim, mentre esperàvem en Jordi, vam parlar amb uns pagesos per informar-nos on podíem dinar, i la mala notícia va ser que fins a dalt del pròxim port no hi havia res!. Tocava menjar barretes!!! Al arribar en Jordi, amb no gaire bona cara!! ja va demanar emprenyat per dinar!! jaja, nosaltres no li vam dir el que ens van comentar els pagesos i li vam dir que menges alguna barreta, que ja trobaríem alguna cosa. Ens fem la fotografia i segons la ruta que teníem marcada, ens tocava baixar i fer l'últim port de 25'5 Km, El Col de la Pierre St. Martin, però veiem que baixem molt poc i comencem a tornar a pujar!! que es això!? un repetjó?? si, si,,, un repetjó,,, que mes voldríem! veiem l'Albert aparcat al costat de la carretera i ens diu que tenim per davant un altre port de 6Km, el Col du Labays! i veiem uns metres mes endavant la fita indicant el port!!! aixó no sortia!!! quin regal es aquest!!! total, no ens podem quedar allà parats, em de continuar! pose-m'hi pa i amunt!! continuem pujant i restant els quilòmetres fins arribar al cim! mentre pugem dubtem si per allà retallarem l'últim port que ens queda, o un cop al cim començaran els 25'5 Km del següent port!!!, si és així, amb el trote que portem i sense dinar! podem ser devorats per algun corb!!! Al arribar al cim, viem que empalmem amb una carretera, i en Manel veu mes endavant un cartell que indica l'últim port que ens queda i els quilòmetres restants, que són tapats per la branca d'un arbre. En Manel s'acosta i ens diu queden 5 quilòmetres per fer el cim!!! ens podia haver enganyat, però crec l'hauríem matat!! ens abraçem tots i comencem a saltar i a cridar fent pinya com si haguéssim guanyat la champions!! jeje si si!! només 5 quilòmetres per fer el cim del Col de la Pierre St. Martin!!! i els quilòmetres forts d'aquest port passats!! ufff menys mal!! Ens fem la fotografia al cim del port sorpresa i amunt! ja queda menys, desprès de 5 km quilòmetres no arribem al cim, sinó a l'estació d'esquí de la Pierre St. Martin!, pel cim encara en queden 3'5 km! la panxa ja no aguanta més i decidim buscar un restaurant per dinar, trobem totes les botigues de l'estació tancades menys un bar restaurant amagat per les galeries interiors!! Li pregunto a la mestressa si té alguna cosa per menjar, són mes de les quatre de la tarda, ens mira i ens diu que té poca cosa, una mica de sopa i que ens pot fer algun plat combinat!, no ens fà gaire bona pinta i els hi plantegem el tema als altres. Finalment decidim menjar encara que sigui una bossa de patates. Al arribar dins del bar ja ens té la taula parada i de seguida en porta dos olles de sopa super consistents!! hi havia de tot allà dins, semblava un cocido, ho vam devorar!!! estava boníssima!!! allò si que va ser recuperar energies!! estàvem afamats!!! i després, de segon dos cassoles, una d'arròs amb carn i l'altre de xamfaina, quin gran dinar!! uff,, encara ens quedàven tres quilòmetres per fer el cim, i qualsevol pujava a la bici amb el pet de dinar que ens havíem fotut!! total, que amb molt poques ganes de pedalar, acabem de fer els últims quilòmetres del Col de la Pierre de St. Martin, els quals van ser molt macos! unes grans vistes tot i començar a estar una mica ennuvolat. Al cim, foto, paravent i avall per una carretera bastant ampla. Desprès de baixar uns quilòmetres, ens aturem en aquest mirador on observem aquesta magnífica vista d'una vall de la Navarra,acabàvem d'entrar a Espanya. Continuem baixant fins a baix de la vall i ens dirigim sentit Isaba, uns 10 Km de bona carretera i picant avall. A les sis de la tarda i desprès de 140 Km i 3575 metres de desnivell +! per fi arribem a Isaba. Gran ruta i molt dura!, al final han estat cinc ports i no quatre tal com pensàvem, tot i que l'últim port l'hem retallat bastant!! quina llet! jaja. Jo, ja tenía ganes d'arribar, el dia a set dur i ja estava cansat i fins i tot un mica agobiat d'estar a sobre la bici! Ens fem la fotografia al arribar al poble i ens dirigim a l'Hostal Txiqui. Cervesa, patates i una bona dutxa per recuperar-nos, un bon sopar, amb xistorra navarresa inclosa i a descansar, ja que demà ens toca la penúltima etapa i el temps pinta fatal, està molt ennuvolat i les previsions per demà és de pluja per tot els Pirineus!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

carlitos ets el rei!! quina memòria que tens, tots els detalls!! grans cròniques, va ser genial!! aquest quart dia ara que el llegeixo va ser dur de collons ee!! sort del cocido de la iaia!

xavi ha dit...

Txema això sí que són grans ports, quina excursió més ben parida que vau fer, quants de ports mare meva, per això s'ha d'estar fort de veritat!! Enhorabona a tots

Antuña ha dit...

El Soulor- Aubisque l'he fet dues vegades en moto, una amb bon temps i una altra amb boira i pluja. De qualsevol de les dues és impressionant.
Felicitats Txema, una bonica experiència tot el viatge, i enhorabona a tots.