divendres, 13 de novembre de 2009

Girona - Badalona amb BTT

De Girona a Badalona amb BTT!!, encara em costa assimilar que ho haguem aconseguit!! de fet es la primera vegada que faig d'una tirada 125 km amb BTT!
Tot va començar un dia, quan en Quique em va comentar que tenia pensat anar amb bici de muntanya de Girona fins a la seva ciutat natal Badalona. Jo en aquell moment vaig pensar, a part de que era una bestiesa, que es allò que es diu però que costa molt portar a la pràctica, fins que aquestes últimes setmanes s'ha estat posant les piles i ha estat buscant camins i tracks per internet, organitzant el recorregut que em realitzat. La setmana passada em va trucar i em va comentar que aquest divendres era el dia per fer l'aventura!! i els dubtes o els canguelis,, jeje em van venir al cap, pensant que al matí faria molt de fred i que la nit se'ns tiraria a sobre!, dubtant si ho podríem fer, però ell tenia molt clar que si ho aconseguíem, abans de que es fes fosc seríem a Badalona.
Avui de bon matí, a les 07 h sortia d'Amer amb cotxe direcció Girona (Fontajau), on desprès d'equipar-me ha arribat en Quique amb un pepinaco que li ha deixat per l'ocasió el seu oncle, la Santa Cruz Blur Xc Carbon!!! doble, de color negre i vermella, amb unes llantes guapíssimes i amb els bujes vermells, etc etc, és a dir, un pepinaco!.
A les 07:52 h, iniciàvem l'aventura amb moltes ganes direcció Badalona, amb una temperatura agradable per l'època en que ens trobem.
Cal dir, que si en algun moment teníem algun problema mecànic o físic, i teníem que deixar-ho córrer, sabíem que les estacions de tren de St. Celoni, Granollers, etc, els teníem relativament a prop del recorregut per tornar cap a casa.
La primera part del recorregut, personalment ha estat la mes maca, ens em dirigit pel carrilet fins a Salt i a partir d'aquí em seguit camins i corriols de les pedalades de Salt, Vilablareix i Vilobí, anant a sortir a Vilobí d'Onyar, on em seguit per pistes i camins fins a l'urbanització de Vallcanera i desprès fins a Riudarenes. A Riudarenes em seguit alguna pista/camí de la pedalada d'aquest poble i em seguit direcció l'urbanització de Can Fornaca, on em parat per primera vegada a fer una barreta i desprès em continuat de seguida fins a Hostalric. Fins aquí, crec que portàvem un ritme un pèl massa fort per realitzar una tirada de 125 Km, però les ganes podien i això em feia pensar que ens podia passar factura a la llarga.
A partir d'Hostalric, la part mes pesada del recorregut, ja que em continuat per una pista que hi ha paral·lela a l'autopista, d'uns 15 Km fins a St. Celoni, amb un terreny remogut i amb algun tram amb més terra del normal a conseqüència de les obres que hi estan fent, que encara ha fet que fos més pesat. A les 12 h del migdia arribàvem a St. Celoni on em fet una aturada ràpida per menjar un entrepà i una Coke que el cos ja necessitava, fins aquí portàvem una mica més de 4 h de bici i uns 70 Km a les cames, les quals ja les notava una mica tocades i encara ens quedaven uns 55 Km i la part mes dura del recorregut, amb bastant de desnivell positiu per endavant. Començava a estar madur i a notar la sortida amb bici de carretera d'ahir.
Amb les noves energies al cos, allà les 12:30 h em continuat la marxa per la carretera de Vallgorguina i de seguida em agafat a la dreta una pista, empalmant amb el track de St. Celoni - Badalona descarregat de la pàgina web de BTTBadalona.
Ens em endinsat a la Serra del Montnegre i em iniciat una pujada per pista d'uns 8 Km direcció al Santuari de St. Martí de Montnegre, que la veritat es que se m'ha fet llarga pels km's que ja portàvem a les cames, i encara quedava moltíssim fins a Badalona!!,, uff,, ja patirem ja!. La anècdota i punt importantíssim de la ruta ha estat quan a 100 m d'arribar al Santuari, en Quique em crida i em diu que les piles del GPS s'han esgotat!! pu.....!! si al restaurant del Santuari no teníem piles ja podíem baixar per la mateixa pista i anar a buscar el tren a St. Celoni, però la sort ens ha fet costat i el noi del Restaurant ens ha venut dos piles per poder continuar la ruta (aquí he pensat que si em trobat piles, ho teníem que aconseguir de la manera que fos).
Em continuat fent un decents per la carretera/pista que puja fins al Santuari, arribant a la cruïlla d'una carretera que em penso que porta fins a Llavaneres, on nosaltres em creuat la carretera, i em seguit per pista, iniciant una altre pujada i a partir d'allà em anat carenant la serralada litoral amb successius puja i baixa. A partir del quilòmetre 90, he entrat en la meva pàjara mental, veient com la meva vista no marxava de la pantalla del conta quilòmetres, em desesperava veient com els km's no passaven i com encara quedava molt, fins el punt que he decidit de canviar de pantalla per no mirar mes els km's i així desbloquejar-me el cap i superar la pàjara. Quan portàvem 100 km ens em aturat per fer un descans i una barreta per recuperar forces i em continuat agafant un corriol on em hagut d'arrosegar la bici i tot, semblava mentida que deixéssim la pista! jeje. A falta de 10 Km em arribat a un coll que en diuen els nou pins (crec que està per sobre de Tiana), i ens em aturat de nou per fer l'ultima aturada per recuperar forces, ja que tant en Quique com jo anàvem al límit. Desprès de l'última parada, em iniciat una baixada per afrontar l'última pujada forta fins a un cim que en diuen el dipòsit (es troba sobre de Can Ruti). En aquesta pujada també em deixat la pista i em pujat per uns corriols molt guapos que de baixada segurament s'han de disfrutar moltíssim. Un cop a dalt del dipòsit, em iniciat l'esperada baixada fins a Badalona, una baixada ràpida i amb moltes alternatives, ja que hi han molts traçats i fins i tot corriols per practicar decents amb els seus salts preparats i tot. Durant la baixada em trobat molts bikers que pujaven direcció al dipòsit. (Aquesta zona de Badalona, està ple de corriols per practicar BTT i decents). Allà a les 17 h de la tarda arribàvem a Badalona i em anat fins a casa els pares d'en Quique. Una satisfacció enorme em corria pel cos, per haver complert una ruta de 125 km amb 7 h 53' pedalant i 2270 m de desnivell positiu acumulat. Cal ser sincer i dir que tot no han set flors i violes, ja que hi ha hagut algun moment en que he tingut dubtes de si ho aconseguiríem o no, el cocu mana!.
Vull felicitar el meu company de ruta, en Quique, que ha aconseguit l'objectiu que buscava des de feia temps, i on personalment s'ha notat que aquests dies ha estat fent km's i km's amb la bici per poder afrontar aquesta ruta amb garanties.
Els pares d'en Quique, ens han rebut amb torrades i embotit, que la veritat s'agraeix moltíssim, que millor que això desprès d'una tirada d'aquestes! fantàstic!!
Desprès el seu pare ens ha portat fins a l'estació de Montcada i Reixac, i tren fins a Girona. Perfil:

Track de la ruta i fotos on surto jo, pròximament al blog d'en Quique

5 comentaris:

Anònim ha dit...

no em diguis com,pero buscant amants de la btt he anat a donar amb el teu blog.Molt xulo,vaig pasar pel teu poble fent la rtuta verda Ripoll-olot-girona.
Bon esperit biker,segueix aixi.Et convido a veure el nostre.
jabalibkers.blogspot.com

Jordi JABALI BIKERS

Beni ha dit...

el que fa la gent per anar a l'IKEA, ja ja ja....

En serio, felicitats per l'aventura aconseguida...

Nava ha dit...

que decir más que una alegria de kilometros pal cuerpo si señor, esas son las que me molan a mí, continuad así y força btt.

Txema ha dit...

Moltes gràcies a tots!

La veritat Beni es que si que podia haver aprofitat per portar alguna cosa per casa! jejeje.
Nava, pues si que fue un pedazo de alegria de quilometros!jeje.

Salut!!

Ada ha dit...

Felicitats Txema, però vigila que a aquests tipus de ruta se'ls hi agafa el gustillo, t'ho dic per experiència, jejejeje