diumenge, 20 de setembre de 2009

Retrobament amb la Copa Gironina

Aquest diumenge finalment he pogut tornar a gaudir d'una cursa de la Copa Gironina, la veritat es que en tenia moltes ganes, ja que des de principis d'any no havia corregut una prova organitzada per la federació, la última va ser del Gran Premi la Selva a Sta. Coloma Farners.
Aquesta vegada a estat a St. Gregori, on personalment crec que han fet un traçat molt guapo i amb moltes trialeres, tant de pujada com de baixada, que m'han fet disfrutar i gaudir del BTT. De bon matí, he quedat amb en Manel a l'Snack, (Al marxar, em vist molts de l'Amer-Hipra que anaven a marcar el recorregut de la Cop Gironina del 25 d'Octubre).
Em anat cap a St. Gregori, i al arribar ja hem vist l'ambient de sempre, amb molts bikers preparant-se per la cita.
Un cop feta l'inscripció, amb en Manel em anat a escalfar, fent-me pujar per una carretera asfaltada pel allà el camí dels ànecs, que ja hauria tornat cap a casa jeje.
09:35h, tots apilonats a la sortida i sortida!! bufff,,, quin caos, com sempre,,, i sobretot vigilant a no caure.. el tres primers quilòmetres planers, on la dificultat era anar passant algun corredor per on podies i seguir la roda d'en Manel. Aquí, en un tram recta, observo que la part davantera del grup de corredors estava formada per la marea roja, dels corredors de Bicis Esteve, la veritat es que són molts i sempre tots al davant. Al fer el primer repechón llarg, continuava veient en Manel davant meu, però sabia que ell aniria marxant, era qüestió de temps i sobretot veia que jo estava forçant més del compte i tot just acabava de començar, si seguia el seu ritme tindria que girar a la Volta Curta jeje. Un cop vaig agafar el meu ritme ja anava molt millor, i a la primera baixada,,au, la cadena enganxada al pedalier,, i que no es podia treure la m... p...,, vaig tenir que parar i amb la mà la vaig poder desenganxar de seguida. Després la primera pujada llarga del dia, des de St. Afra fins a St. Grau tot pujada, per alguns trams de corriol molt guapos (no vam arribar a l'ermita de St. Grau), veia que tot i la duresa de la pujada em trobava força bé de cames. Un cop a dalt, la primera forta baixada del dia per tornar-se a enfilar amunt de seguida, més pujada!!,,, aquí un del Bicioci em diu que encara queda bastanta pujada, que guardem forces..(vaig pensar que tenia raó, ja que encara quedava mitja cursa). Un cop a dalt de la segona gran pujada, un altre cop baixada forta, on els mes ràpids baixant del grup que anava, van marxar fent el decents com coets, (a un d'ells ja no el vaig veure mes,,,,, soposo que va arribar a St. Gregori....) Un cop a baix, ja tenia assumit que el mes fort ja estava fet, i que quedava poc per arribar als quilòmetres finals que també eren planers com els d'inici. Els últims dos repechons els vaig fer al costat d'un biker de Bicioci i d'en Xavi de Bicis Esteve, i tots tres vam arribar als últims tres quilòmetres finals. Aquí em trobava molt bé de cames i vaig començar a tirar fort i en Xavi em va seguir a roda, i el de Bicioci vaig veure que es quedava, de seguida en Xavi em va fer el relleu,,, uff.. quina roda mes bona vaig pensar,,, la veritat es que hauria anat allà al darrera fins a l'arribada, però veig que afluixa una mica, se'm gira i em diu: "que?? em fas el relleu tu ara..??",, penso: ufff,, si no puc fer-te el relleu amb el ritme que portem", pero li dic "si, si!! ara, ara va!!", i començo apretar les dents i veig que si que podia, pero la comoditat d'anar allà al darrera, ja sabeu... i tots dos vam anar i vam arribar junts a St. Gregori. Total 32'5 Km amb dos hores clavades. La sensació que em vaig emportar va ser molt bona, ja que a diferència de l'any passat i a principis d'any, era que acabava les curses mort, molt cansat i amb alguna rampa,,, i ahir vaig acabar amb aquella sensació, de que tot i patir a la cursa, et falten mes quilòmetres. La veritat es que les sortides amb la bici de carretera s'ha notat moltíssim. Un cop vam posar alguna cosa a l'estómac, vam comentar la jugada amb alguns coneguts, entre d'ells en Nava, que aquí ja estava molt mes relaxat que de bon matí, jeje,, ja que només arribar i abans de començar ja havia punxat.... (traçat i perfil de la cursa)

1 comentari:

Nava ha dit...

Como bien dices Txema, algo más relajado al final, jeje, la verdad, es que últimamente se me apilonan los problemas pero .. es lo que hay.
Te felicito por tu carrera, además llegaste con Xavi Gimeno, que no es manco, y a poco de mí, apreta, que ya mismo me superas, me alegro de que estes en la Copa, siempre es de agradecer buena gente como tu. Un saludo y hasta la próxima, por cierto, perfecta descripción del terreno, buena crónica.