dilluns, 16 / novembre / 2009
Solo X Freestyle Barcelona
Ahir vam anar al Freestyle Barcelona, i aquí us deixo un parell de vídeos. Podreu veure el que es capaç de fer en Dany Torres amb la moto en la seva segona ronda, la qual li va valer per la victòria final.
divendres, 13 / novembre / 2009
Girona - Badalona amb BTT
De Girona a Badalona amb BTT!!, encara em costa assimilar que ho haguem aconseguit!! de fet es la primera vegada que faig d'una tirada 125 km amb BTT!
Tot va començar un dia, quan en Quique em va comentar que tenia pensat anar amb bici de muntanya de Girona fins a la seva ciutat natal Badalona. Jo en aquell moment vaig pensar, a part de que era una bestiesa, que es allò que es diu però que costa molt portar a la pràctica, fins que aquestes últimes setmanes s'ha estat posant les piles i ha estat buscant camins i tracks per internet, organitzant el recorregut que em realitzat. La setmana passada em va trucar i em va comentar que aquest divendres era el dia per fer l'aventura!! i els dubtes o els canguelis,, jeje em van venir al cap, pensant que al matí faria molt de fred i que la nit se'ns tiraria a sobre!, dubtant si ho podríem fer, però ell tenia molt clar que si ho aconseguíem, abans de que es fes fosc seríem a Badalona.
Avui de bon matí, a les 07 h sortia d'Amer amb cotxe direcció Girona (Fontajau), on desprès d'equipar-me ha arribat en Quique amb un pepinaco que li ha deixat per l'ocasió el seu oncle, la Santa Cruz Blur Xc Carbon!!! doble, de color negre i vermella, amb unes llantes guapíssimes i amb els bujes vermells, etc etc, és a dir, un pepinaco!.
A les 07:52 h, iniciàvem l'aventura amb moltes ganes direcció Badalona, amb una temperatura agradable per l'època en que ens trobem.
Cal dir, que si en algun moment teníem algun problema mecànic o físic, i teníem que deixar-ho córrer, sabíem que les estacions de tren de St. Celoni, Granollers, etc, els teníem relativament a prop del recorregut per tornar cap a casa.
La primera part del recorregut, personalment ha estat la mes maca, ens em dirigit pel carrilet fins a Salt i a partir d'aquí em seguit camins i corriols de les pedalades de Salt, Vilablareix i Vilobí, anant a sortir a Vilobí d'Onyar, on em seguit per pistes i camins fins a l'urbanització de Vallcanera i desprès fins a Riudarenes. A Riudarenes em seguit alguna pista/camí de la pedalada d'aquest poble i em seguit direcció l'urbanització de Can Fornaca, on em parat per primera vegada a fer una barreta i desprès em continuat de seguida fins a Hostalric. Fins aquí, crec que portàvem un ritme un pèl massa fort per realitzar una tirada de 125 Km, però les ganes podien i això em feia pensar que ens podia passar factura a la llarga.
A partir d'Hostalric, la part mes pesada del recorregut, ja que em continuat per una pista que hi ha paral·lela a l'autopista, d'uns 15 Km fins a St. Celoni, amb un terreny remogut i amb algun tram amb més terra del normal a conseqüència de les obres que hi estan fent, que encara ha fet que fos més pesat. A les 12 h del migdia arribàvem a St. Celoni on em fet una aturada ràpida per menjar un entrepà i una Coke que el cos ja necessitava, fins aquí portàvem una mica més de 4 h de bici i uns 70 Km a les cames, les quals ja les notava una mica tocades i encara ens quedaven uns 55 Km i la part mes dura del recorregut, amb bastant de desnivell positiu per endavant. Començava a estar madur i a notar la sortida amb bici de carretera d'ahir.
Amb les noves energies al cos, allà les 12:30 h em continuat la marxa per la carretera de Vallgorguina i de seguida em agafat a la dreta una pista, empalmant amb el track de St. Celoni - Badalona descarregat de la pàgina web de BTTBadalona.
Ens em endinsat a la Serra del Montnegre i em iniciat una pujada per pista d'uns 8 Km direcció al Santuari de St. Martí de Montnegre, que la veritat es que se m'ha fet llarga pels km's que ja portàvem a les cames, i encara quedava moltíssim fins a Badalona!!,, uff,, ja patirem ja!. La anècdota i punt importantíssim de la ruta ha estat quan a 100 m d'arribar al Santuari, en Quique em crida i em diu que les piles del GPS s'han esgotat!! pu.....!! si al restaurant del Santuari no teníem piles ja podíem baixar per la mateixa pista i anar a buscar el tren a St. Celoni, però la sort ens ha fet costat i el noi del Restaurant ens ha venut dos piles per poder continuar la ruta (aquí he pensat que si em trobat piles, ho teníem que aconseguir de la manera que fos).
Em continuat fent un decents per la carretera/pista que puja fins al Santuari, arribant a la cruïlla d'una carretera que em penso que porta fins a Llavaneres, on nosaltres em creuat la carretera, i em seguit per pista, iniciant una altre pujada i a partir d'allà em anat carenant la serralada litoral amb successius puja i baixa. A partir del quilòmetre 90, he entrat en la meva pàjara mental, veient com la meva vista no marxava de la pantalla del conta quilòmetres, em desesperava veient com els km's no passaven i com encara quedava molt, fins el punt que he decidit de canviar de pantalla per no mirar mes els km's i així desbloquejar-me el cap i superar la pàjara. Quan portàvem 100 km ens em aturat per fer un descans i una barreta per recuperar forces i em continuat agafant un corriol on em hagut d'arrosegar la bici i tot, semblava mentida que deixéssim la pista! jeje. A falta de 10 Km em arribat a un coll que en diuen els nou pins (crec que està per sobre de Tiana), i ens em aturat de nou per fer l'ultima aturada per recuperar forces, ja que tant en Quique com jo anàvem al límit. Desprès de l'última parada, em iniciat una baixada per afrontar l'última pujada forta fins a un cim que en diuen el dipòsit (es troba sobre de Can Ruti). En aquesta pujada també em deixat la pista i em pujat per uns corriols molt guapos que de baixada segurament s'han de disfrutar moltíssim. Un cop a dalt del dipòsit, em iniciat l'esperada baixada fins a Badalona, una baixada ràpida i amb moltes alternatives, ja que hi han molts traçats i fins i tot corriols per practicar decents amb els seus salts preparats i tot. Durant la baixada em trobat molts bikers que pujaven direcció al dipòsit. (Aquesta zona de Badalona, està ple de corriols per practicar BTT i decents). Allà a les 17 h de la tarda arribàvem a Badalona i em anat fins a casa els pares d'en Quique. Una satisfacció enorme em corria pel cos, per haver complert una ruta de 125 km amb 7 h 53' pedalant i 2270 m de desnivell positiu acumulat. Cal ser sincer i dir que tot no han set flors i violes, ja que hi ha hagut algun moment en que he tingut dubtes de si ho aconseguiríem o no, el cocu mana!.
Vull felicitar el meu company de ruta, en Quique, que ha aconseguit l'objectiu que buscava des de feia temps, i on personalment s'ha notat que aquests dies ha estat fent km's i km's amb la bici per poder afrontar aquesta ruta amb garanties.
Els pares d'en Quique, ens han rebut amb torrades i embotit, que la veritat s'agraeix moltíssim, que millor que això desprès d'una tirada d'aquestes! fantàstic!!
Desprès el seu pare ens ha portat fins a l'estació de Montcada i Reixac, i tren fins a Girona.
Perfil:
Track de la ruta i fotos on surto jo, pròximament al blog d'en Quique
Tot va començar un dia, quan en Quique em va comentar que tenia pensat anar amb bici de muntanya de Girona fins a la seva ciutat natal Badalona. Jo en aquell moment vaig pensar, a part de que era una bestiesa, que es allò que es diu però que costa molt portar a la pràctica, fins que aquestes últimes setmanes s'ha estat posant les piles i ha estat buscant camins i tracks per internet, organitzant el recorregut que em realitzat. La setmana passada em va trucar i em va comentar que aquest divendres era el dia per fer l'aventura!! i els dubtes o els canguelis,, jeje em van venir al cap, pensant que al matí faria molt de fred i que la nit se'ns tiraria a sobre!, dubtant si ho podríem fer, però ell tenia molt clar que si ho aconseguíem, abans de que es fes fosc seríem a Badalona.
Avui de bon matí, a les 07 h sortia d'Amer amb cotxe direcció Girona (Fontajau), on desprès d'equipar-me ha arribat en Quique amb un pepinaco que li ha deixat per l'ocasió el seu oncle, la Santa Cruz Blur Xc Carbon!!! doble, de color negre i vermella, amb unes llantes guapíssimes i amb els bujes vermells, etc etc, és a dir, un pepinaco!.
A les 07:52 h, iniciàvem l'aventura amb moltes ganes direcció Badalona, amb una temperatura agradable per l'època en que ens trobem.
Cal dir, que si en algun moment teníem algun problema mecànic o físic, i teníem que deixar-ho córrer, sabíem que les estacions de tren de St. Celoni, Granollers, etc, els teníem relativament a prop del recorregut per tornar cap a casa.
La primera part del recorregut, personalment ha estat la mes maca, ens em dirigit pel carrilet fins a Salt i a partir d'aquí em seguit camins i corriols de les pedalades de Salt, Vilablareix i Vilobí, anant a sortir a Vilobí d'Onyar, on em seguit per pistes i camins fins a l'urbanització de Vallcanera i desprès fins a Riudarenes. A Riudarenes em seguit alguna pista/camí de la pedalada d'aquest poble i em seguit direcció l'urbanització de Can Fornaca, on em parat per primera vegada a fer una barreta i desprès em continuat de seguida fins a Hostalric. Fins aquí, crec que portàvem un ritme un pèl massa fort per realitzar una tirada de 125 Km, però les ganes podien i això em feia pensar que ens podia passar factura a la llarga.
A partir d'Hostalric, la part mes pesada del recorregut, ja que em continuat per una pista que hi ha paral·lela a l'autopista, d'uns 15 Km fins a St. Celoni, amb un terreny remogut i amb algun tram amb més terra del normal a conseqüència de les obres que hi estan fent, que encara ha fet que fos més pesat. A les 12 h del migdia arribàvem a St. Celoni on em fet una aturada ràpida per menjar un entrepà i una Coke que el cos ja necessitava, fins aquí portàvem una mica més de 4 h de bici i uns 70 Km a les cames, les quals ja les notava una mica tocades i encara ens quedaven uns 55 Km i la part mes dura del recorregut, amb bastant de desnivell positiu per endavant. Començava a estar madur i a notar la sortida amb bici de carretera d'ahir.
Amb les noves energies al cos, allà les 12:30 h em continuat la marxa per la carretera de Vallgorguina i de seguida em agafat a la dreta una pista, empalmant amb el track de St. Celoni - Badalona descarregat de la pàgina web de BTTBadalona.
Ens em endinsat a la Serra del Montnegre i em iniciat una pujada per pista d'uns 8 Km direcció al Santuari de St. Martí de Montnegre, que la veritat es que se m'ha fet llarga pels km's que ja portàvem a les cames, i encara quedava moltíssim fins a Badalona!!,, uff,, ja patirem ja!. La anècdota i punt importantíssim de la ruta ha estat quan a 100 m d'arribar al Santuari, en Quique em crida i em diu que les piles del GPS s'han esgotat!! pu.....!! si al restaurant del Santuari no teníem piles ja podíem baixar per la mateixa pista i anar a buscar el tren a St. Celoni, però la sort ens ha fet costat i el noi del Restaurant ens ha venut dos piles per poder continuar la ruta (aquí he pensat que si em trobat piles, ho teníem que aconseguir de la manera que fos).
Em continuat fent un decents per la carretera/pista que puja fins al Santuari, arribant a la cruïlla d'una carretera que em penso que porta fins a Llavaneres, on nosaltres em creuat la carretera, i em seguit per pista, iniciant una altre pujada i a partir d'allà em anat carenant la serralada litoral amb successius puja i baixa. A partir del quilòmetre 90, he entrat en la meva pàjara mental, veient com la meva vista no marxava de la pantalla del conta quilòmetres, em desesperava veient com els km's no passaven i com encara quedava molt, fins el punt que he decidit de canviar de pantalla per no mirar mes els km's i així desbloquejar-me el cap i superar la pàjara. Quan portàvem 100 km ens em aturat per fer un descans i una barreta per recuperar forces i em continuat agafant un corriol on em hagut d'arrosegar la bici i tot, semblava mentida que deixéssim la pista! jeje. A falta de 10 Km em arribat a un coll que en diuen els nou pins (crec que està per sobre de Tiana), i ens em aturat de nou per fer l'ultima aturada per recuperar forces, ja que tant en Quique com jo anàvem al límit. Desprès de l'última parada, em iniciat una baixada per afrontar l'última pujada forta fins a un cim que en diuen el dipòsit (es troba sobre de Can Ruti). En aquesta pujada també em deixat la pista i em pujat per uns corriols molt guapos que de baixada segurament s'han de disfrutar moltíssim. Un cop a dalt del dipòsit, em iniciat l'esperada baixada fins a Badalona, una baixada ràpida i amb moltes alternatives, ja que hi han molts traçats i fins i tot corriols per practicar decents amb els seus salts preparats i tot. Durant la baixada em trobat molts bikers que pujaven direcció al dipòsit. (Aquesta zona de Badalona, està ple de corriols per practicar BTT i decents). Allà a les 17 h de la tarda arribàvem a Badalona i em anat fins a casa els pares d'en Quique. Una satisfacció enorme em corria pel cos, per haver complert una ruta de 125 km amb 7 h 53' pedalant i 2270 m de desnivell positiu acumulat. Cal ser sincer i dir que tot no han set flors i violes, ja que hi ha hagut algun moment en que he tingut dubtes de si ho aconseguiríem o no, el cocu mana!.
Vull felicitar el meu company de ruta, en Quique, que ha aconseguit l'objectiu que buscava des de feia temps, i on personalment s'ha notat que aquests dies ha estat fent km's i km's amb la bici per poder afrontar aquesta ruta amb garanties.
Els pares d'en Quique, ens han rebut amb torrades i embotit, que la veritat s'agraeix moltíssim, que millor que això desprès d'una tirada d'aquestes! fantàstic!!
Desprès el seu pare ens ha portat fins a l'estació de Montcada i Reixac, i tren fins a Girona.
Perfil:Track de la ruta i fotos on surto jo, pròximament al blog d'en Quique
dilluns, 9 / novembre / 2009
Gran Premi de Cheste
Aquest cap de setmana, juntament amb la Brígida vam estar al Gran Premi de Motociclisme de Cheste. El divendres a la tarda vam sortir direcció València i el dissabte am matí vam anar al circuit Ricardo Tormo a veure els entrenaments lliures de les tres cilindrades. Em va sorprendre molt el soroll de les motos de GP, ja que no em pensava que petessin tant fort! em faltaven els taps jeje. Un cop van acabar els entrenaments, ens vam dirigir al poble de Cheste, on era la festa i el punt de concentració de tots els motards. Desprès de fer molta cua amb el cotxe, ja que tothom anava allà mateix, vam arribar al poble de Cheste, on els carrers cèntrics es trobaven abarrotats de gent. Entre la festa, molts moteros amb gasolina a les venes, passaven pel mig de la gentada i es transformaven, fent esparracar el pneumàtic i fent gas fins a tallar les revolucions!, em va agradar molt veure com aquella gent feien el cabra!
El diumenge al matí ens vam dirigir al circuit a veure les curses de 125cc, 250cc i Moto GP. El circuit diuen que estava al 80% tot i que a mi em va semblar que estava a tope, amb molta afició i molts simpatitzants d'el número 1, il Doctore, tot i que també n'hi havien d'en Lorenzo, d'en Pedrosa, d'en Barberà, d'en Simón entre d'altres. La cursa de 125cc va estar molt emocionant per saber el guanyador fins a l'errada en el tram final del britànic Smith, que va aprofitar en Simón per guanyar davant la seva afició. La cursa de 250cc encara va estar mes emocionant per saber qui seria el nou campió del món, ja que gràcies a l'errada inicial del Japonès Aoyama, fent un passeig per la grava, els aficionats Italians ja veien la victòria d'en Simoncelli, tot i que va durar poc l'esperança, ja que l'Italià va anar pel terra i va facilitar la victòria del mundial al Japonès Aoyama. La cursa finalment la va guanyar el valencià Hector Barberà. La cursa de Moto GP, la veritat es que no va ser tant emocionant com ho podria haver estat, ja que a la volta d'escalfament l'Stoner va anar pel terra, deixant la lluita del quatre mosqueters per un altre dia. De sortida en Pedrosa va marcar un ritme molt fort que ningú va poder mantenir i va guanyar merescudament, segon va quedar en Rossi i tercer en Lorenzo.
Va ser la primera vegada que assistíem a un gran premi de motociclisme, i la veritat es que ens va agradar molt, amb molt d'ambient i amb moltes ganes de repetir.
El diumenge al matí ens vam dirigir al circuit a veure les curses de 125cc, 250cc i Moto GP. El circuit diuen que estava al 80% tot i que a mi em va semblar que estava a tope, amb molta afició i molts simpatitzants d'el número 1, il Doctore, tot i que també n'hi havien d'en Lorenzo, d'en Pedrosa, d'en Barberà, d'en Simón entre d'altres. La cursa de 125cc va estar molt emocionant per saber el guanyador fins a l'errada en el tram final del britànic Smith, que va aprofitar en Simón per guanyar davant la seva afició. La cursa de 250cc encara va estar mes emocionant per saber qui seria el nou campió del món, ja que gràcies a l'errada inicial del Japonès Aoyama, fent un passeig per la grava, els aficionats Italians ja veien la victòria d'en Simoncelli, tot i que va durar poc l'esperança, ja que l'Italià va anar pel terra i va facilitar la victòria del mundial al Japonès Aoyama. La cursa finalment la va guanyar el valencià Hector Barberà. La cursa de Moto GP, la veritat es que no va ser tant emocionant com ho podria haver estat, ja que a la volta d'escalfament l'Stoner va anar pel terra, deixant la lluita del quatre mosqueters per un altre dia. De sortida en Pedrosa va marcar un ritme molt fort que ningú va poder mantenir i va guanyar merescudament, segon va quedar en Rossi i tercer en Lorenzo.
Va ser la primera vegada que assistíem a un gran premi de motociclisme, i la veritat es que ens va agradar molt, amb molt d'ambient i amb moltes ganes de repetir.
diumenge, 25 / octubre / 2009
Copa Gironina d'Amer
Avui tocava la cursa d'Amer!!, aquesta no hi podia faltar, tenia moltes ganes de participar-hi. De bon matí ens em trobat davant del pavelló amb molts amics del C.C. Amer-Hipra que anirien a fer de controladors per diferents punts del recorregut de la cursa, i amb en David, que juntament amb ell em estat els únics d'Amer que em fet la volta llarga, en Clermont i en Roura han fet la volta curta. Del C.C. Amer-Hipra també han corregut la volta llarga en Gibrat i en Lloreti. Minuts abans de fer-se la sortida, en David m'ha comentat si anava sense bidó per treure pes! jeje, correcuita cap a casa per agafar el bidó que el tenia preparat a la nevera (sort que estava a prop de casa!). Un cop a la línia de sortida, on m'he pogut col·locar bastant endavant, ja començava a notar els nervis i quan menys m'ho esperava, sortidaaa! amunt per la carretera asfaltada de St. Martí, on he apretat per treure'm la mandra de les cames i de seguida baixada per planejar fins a creuar la carretera. A la sortida no he pensat a engegar el crono, i davant de la font d'en Fàbregas ho he fet, faltant en el perfil els dos primers quilòmetres. Desprès de creuar la carretera, ja ha començat l'espectacle de pujades i pujades, en algun tram amb pedres molles que feien relliscar molt. (El recorregut pràcticament igual que el de l'any passat, però amb algunes variants que m'han agradat més.) Poc desprès d'agafar les primeres pujades, en David i en Gibrat, m'han passat i els he portat al davant una bona estona, fins que ja he perdut de vista en David que anava molt bé. Amb en Gibrat ens em anat passant mútuament i em anat molta estona junts. Em deixat la pista que puja cap el Siubés per agafar la primera variant respecte l'any passat que anava pujant i pujant, crec fins per la zona de Les Encies, desprès hem arribat fins un corriol de forta baixada abans d'agafar la pista que puja fins arribar a la pista que va de Can Siubés fins a les Serres. Aquí em continuat pel mateix traçat de l'any passat fins agafar un nou corriol que passa per sota de Sta. Elena, quin corriol!! uf,, arrossegant la bici un parell de vegades i amb el terreny enfangat, relliscada al canto mentre estava arrossegava la bici, i de culs al terra amb la bici a sobre. Desprès em deixat endarere la zona pedregosa de St. Roc (molt encertat no passar per allà) i he trobat en David amb una punxada, llàstima!, ja que estava fent molt bona cursa, desprès de dir-me que no necessitava res, he continuat cap el Llapart i direcció a Roca Bandera. Desprès de passar Roca Bandera, molt de corriol guapo i per rematar la festa, un repechón final per pista que m'ha matat!, (nou d'aquest any) em venien rampes a les dues cames! He passat el repechón com he pogut i desprès corriol fins a creuar la riera, on al baixar de la bici per pujar unes escales, un altre cop les rampes, sort que ja estaven, quedaven els dos-cents últims metres de planer pel poble i línia d'arribada, on he arribat al límit. Uns 34'5 Km de recorregut molt guapo i amb molt de corriol, que amb les últimes pluges ha deixat el terreny en perfecte estat per BTT, amb un total de 2h 28 minuts. El primer ha estat, com no, en F. Freixer (Bicis Esteve) que ha tardat a fer el recorregut prop de les dues hores, que deixa clar de la duresa del recorregut. A l'arribada a la plaça, la meva family (dona, germà, cunyats, nebots, cosins), m'ha fet molt ilu veure'ls allà esperant que arribés. A la plaça, em comentat la cursa amb diferents biker`s, on tothom estava d'acord de que el recorregut havia estat molt guapo i molt dur. Per finalitzar, detall de l'organització pels participants del C.C. Amer-Hipra, donant una copa als dos participants en la volta curta, i als quatre de la volta llarga.
Foto i Perfil de la volta llarga. (Falten els dos primers quilòmetres)
dimecres, 21 / octubre / 2009
6a Pedalada BTT Cegub (Collserola)
Avui tot i el temporal que feia al matí, en Quique i jo ens em adreçat cap a Barcelona per assistir a la cursa de BTT organitzada pel Club Esportiu de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que s'ha realitzat a Collserola.
Pel camí pensaments negatius, com quin dia que fa, córrer amb aquest temps es de bojos, potser anul·len la cursa, i de postres al peatge de la roca retenció per un accident!, ay que no arribarem..., i quan passem la retenció, més retenció! tota la ronda d'adalt col.lapsada! quin infern viure aquí a Barna!
Al final, em arribat al velòdrom d'Horta justos de temps, sort que han atraçat la sortida. Em tingut el temps just per anar a buscar el dorsal i canviar-nos.
Sense escalfar i amb la pluja que estava caient, qualsevol tenia ganes d'escalfar amb aquella pluja, de fet, deien que fins el quilòmetre 15, la cursa era neutralitzada, doncs,,,, ja tenia temps d'escalfar.
A la línia davantera de la sortida els cracks, Roberto Heras, Israel Nuñez, Miguel Angel Iglesias, i una mica mes endarrere els catacraks, jo and company. jeje. Ens em trobat en Jordi que venía de Barcelona a fer desprès de molt de temps una pedalada de 30 Km.
Només sortir, pujada llarga i constant a un ritme suau, ja que les motos no deixaven anar mes ràpid i al arribar a dalt, ja començava a notar que allò de neutralitzat res de res, si ho era, era per l'Heras i en Nuñez, però pels altres si volíem anar al seu ritme teníem que apretar. Al arribar a dalt, baixada per una trialera guapa però perillosa, ja que estava molt enfangada i amb alguna arrel que feia acta de presència i desprès fins el quilòmetre 15 (avituallament) pujades i baixades constats, on he tingut el privilegi d'anar a roda dels primers, però amb el gantxo posat!, i l'Heras i en Nuñez no sé que c.... es deien, però anaven xerrant i frescos com una rosa. A l'avituallament ens em parat tots, i gràcies que ho em fet, ja que estava apunt de despenjar-me. Desprès de beure una mica em continuat la ruta, aquí ells ja han apretat mes i m'he despenjat quedant-me sol. A la següent baixada, anava massa ràpid i els frens amb fang com que no son frens, doncs al arribar a un revolt, que si caic, que no, que si, que si, ostion del 15... buff, sort que no ha estat res, estic sencer, pujo a sobre la bici i continuo fins arribar a una pista on no veig cap marca i al fons observo un camió, penso,,,, uy que m'he perdut! per aquí crec que no és, i efectivament, el camioner em diu que per allà no ha passat ningú!!! merda!! reculo i uns metres mes enllà veig un guàrdia urbà marcant on es deixava la pista i s'agafava la trialera! ara es hora de marcar!!, em relaxo i penso "en total es una pedalada", segueixo i vaig avançant 4 o 5 corredors que segurament m'havien passat quan estava perdut. L'ultim tram de la pedalada, ha set pujada forta per una pista que amb el terreny tou i la pluja, se m'ha fet bastant dur. Un cop a dalt, baixada fins al velòdrom per la mateixa pista per on havíem passat a l'inici de la pedalada. Un total de 30 Km amb pluja i terreny enfangós! on el canvi al final feia el contrari del que li deia! Un cop dutxats, en Dani Comas (Campió del món de Bike Trial) ens ha fet una exhibició i han fet un sorteig on han regalat, polar's, Bicis, motxilles, cascs, etc. (En Jordi ha tingut més sort que nosaltres i ha marxat cap a casa amb una motxilla)
Personalment, crec que el recorregut ha estat bastant bé, potser massa pista i pocs corriols, però molt content per haver-hi participat i llàstima del temps que ens ha diluït la festa. Fotos de la pedalada visiteu el blog http://bttcegub.blogspot.com/
Roberto Heras i Israel Nuñez estirats al terra.
Pel camí pensaments negatius, com quin dia que fa, córrer amb aquest temps es de bojos, potser anul·len la cursa, i de postres al peatge de la roca retenció per un accident!, ay que no arribarem..., i quan passem la retenció, més retenció! tota la ronda d'adalt col.lapsada! quin infern viure aquí a Barna!
Al final, em arribat al velòdrom d'Horta justos de temps, sort que han atraçat la sortida. Em tingut el temps just per anar a buscar el dorsal i canviar-nos.
Sense escalfar i amb la pluja que estava caient, qualsevol tenia ganes d'escalfar amb aquella pluja, de fet, deien que fins el quilòmetre 15, la cursa era neutralitzada, doncs,,,, ja tenia temps d'escalfar.
A la línia davantera de la sortida els cracks, Roberto Heras, Israel Nuñez, Miguel Angel Iglesias, i una mica mes endarrere els catacraks, jo and company. jeje. Ens em trobat en Jordi que venía de Barcelona a fer desprès de molt de temps una pedalada de 30 Km.
Només sortir, pujada llarga i constant a un ritme suau, ja que les motos no deixaven anar mes ràpid i al arribar a dalt, ja començava a notar que allò de neutralitzat res de res, si ho era, era per l'Heras i en Nuñez, però pels altres si volíem anar al seu ritme teníem que apretar. Al arribar a dalt, baixada per una trialera guapa però perillosa, ja que estava molt enfangada i amb alguna arrel que feia acta de presència i desprès fins el quilòmetre 15 (avituallament) pujades i baixades constats, on he tingut el privilegi d'anar a roda dels primers, però amb el gantxo posat!, i l'Heras i en Nuñez no sé que c.... es deien, però anaven xerrant i frescos com una rosa. A l'avituallament ens em parat tots, i gràcies que ho em fet, ja que estava apunt de despenjar-me. Desprès de beure una mica em continuat la ruta, aquí ells ja han apretat mes i m'he despenjat quedant-me sol. A la següent baixada, anava massa ràpid i els frens amb fang com que no son frens, doncs al arribar a un revolt, que si caic, que no, que si, que si, ostion del 15... buff, sort que no ha estat res, estic sencer, pujo a sobre la bici i continuo fins arribar a una pista on no veig cap marca i al fons observo un camió, penso,,,, uy que m'he perdut! per aquí crec que no és, i efectivament, el camioner em diu que per allà no ha passat ningú!!! merda!! reculo i uns metres mes enllà veig un guàrdia urbà marcant on es deixava la pista i s'agafava la trialera! ara es hora de marcar!!, em relaxo i penso "en total es una pedalada", segueixo i vaig avançant 4 o 5 corredors que segurament m'havien passat quan estava perdut. L'ultim tram de la pedalada, ha set pujada forta per una pista que amb el terreny tou i la pluja, se m'ha fet bastant dur. Un cop a dalt, baixada fins al velòdrom per la mateixa pista per on havíem passat a l'inici de la pedalada. Un total de 30 Km amb pluja i terreny enfangós! on el canvi al final feia el contrari del que li deia! Un cop dutxats, en Dani Comas (Campió del món de Bike Trial) ens ha fet una exhibició i han fet un sorteig on han regalat, polar's, Bicis, motxilles, cascs, etc. (En Jordi ha tingut més sort que nosaltres i ha marxat cap a casa amb una motxilla)
Personalment, crec que el recorregut ha estat bastant bé, potser massa pista i pocs corriols, però molt content per haver-hi participat i llàstima del temps que ens ha diluït la festa. Fotos de la pedalada visiteu el blog http://bttcegub.blogspot.com/
divendres, 16 / octubre / 2009
Rocacorba
Avui, aprofitant el meu últim dia de vacances i un dels últims dies per fer aquestes sortides (el fred ja el tenim a sobre), amb en Jordi i en Salva, em sortit per carretera fins al cim de Rocacorba. De bon matí em quedat a Vilablareix, on feia un fred que pelava, i ens em dirigit fins a Banyoles. Allà, em agafat la carretera que puja fins a les antenes de Rocacorba durant 14 Km, i no cal que us expliqui gaire res mes,,,, només cal mirar el perfil del port,,, un senyor port, on es pateix de valent!! 
dilluns, 12 / octubre / 2009
Coll de Bracons
Avui al matí, desprès de descartar d'anar a Porqueres a fer la Gironina, tot i que ja estic pràcticament recuperat del refredat, amb el meu cosí, en Jordi, em anat per carretera fins el Coll de Bracons, un coll que no havíem fet mai amb bici i que feia dies que volíem fer. Em sortit a les 09 h d'Amer, on ja es comença a notar el fred, i em anat fins a peu de Bracons, Joanetes, on a partir d'allà ja es tot pujada fins a dalt, en algun tram amb rampes del 14%. Em agafat un bon ritme fins arribar a dalt del coll, on per cert, hi havia molts cotxes aparcats als marges de la carretera d'excursionistes que han anat a fer el pic del Puigsacalm. Des de l'entrada de Joanetes fins a dalt al coll de Bracons, ens han sortit 35'. Desprès, pràcticament tot baixada fins Amer, amb un total de 61 Km amb 2h 32' de bici.
Perfil Coll de Bracons:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
