dilluns, 30 d’octubre de 2017

IRONBIKE 2017


IRONBIKE 2017
LIMONE PIEMONTE – SAUZE D'OULX

(PRÒLEG + 7 ETAPES, 625 km i 25100 metres de desnivell positiu)

L'Ironbike és una cursa de Mountain Bike per etapes (Pròleg + 7 etapes) que es realitza als Alps Italians, amb inici a Limone Piemonte (Cuneo) i amb final a Sauze d'Oulx (Torí), amb un total de 625 km i 25100 metres de desnivell positiu.

L'Ironbike és considerada com la cursa per etapes de MTB més dura del món. Nosaltres no sabem si existeix alguna altra de més dura, però després de participar-hi aquest any, podem dir que a part de ser una gran cursa amb un gran recorregut i amb una gran organització, la qual manté una filosofia molt familiar amb un màxim de 100 participants i on tots compartim un mateix campament i on finalment ens acabem coneixent tots, podem dir que és una cursa molt i molt dura, on a part del físic, juga un paper molt important la sort i sobretot el "cocu".

La nostra aventura comença després de sentir molt a parlar de l'Ironbike i de la seva duresa, on alguns comentaris ens deien "prepareu-vos per patir o millor no anar-hi".

També és cert, que alguns també ens deien que era molt difícil recomanar a algú que s'animés a participar-hi, ja que era una cursa que un mateix havia de decidir anar-hi o no. Però també és cert que molts que participen alguna vegada, a l'any següent repeteixen, com el nostre amic Juan Carlos Vizcaino "Patxi" que era la 12a vegada que participava! Molt gran!! Felicitats!!

El meu cosí en Jordi Auguet i jo, vam decidir que si realment era tan dura com deien, hauríem de tastar-ho de primera mà i sobretot viure-ho.

La nostra preparació va començar al mes de Febrer, amb entrenaments tots enfocats per acabar l'Ironbike i amb alguns entrenaments a la recta final amb la bici a coll, ja que l'Ironbike, a part d'anar amb bici, de pujar rampes duríssimes de més del 20%, de baixar corriols tècnics molt divertits per pistes d'esquí o també per corriols quasi impossibles o impossibles!, també s'ha de caminar i en alguns trams arrossegant la bici a coll i molta estona! Com per exemple la pujada al Monte Chaberton de més de 3000 metres sobre el nivell del mar on vam caminar unes dues hores seguides per arribar al cim. Això és el que fa diferent i especial l'Ironbike respecte a algunes altres curses de MTB.

Una altra característica i bastant important de l'Ironbike és que tots els participants havíem de dormir en una tenda de campanya, això vol dir que un cop acabada l'etapa, cada participant havia de muntar la seva tenda i l'endemà al matí desmuntar-la per entregar-la a l'organització.

El 21 de Juliol partíem cap a Itàlia amb la Fátima Blázquez de Trideporte.com i amb tot el seu equip, i també altres participants (tots grans persones) amb tot el necessari per afrontar els 8 dies i pensem que ben preparats físicament, tot i que mai saps com respondrà el cos davant una prova tan exigent. Tenim clar que el nostre objectiu és acabar i aconseguir ser finisher's, sense tenir en compte la classificació.

El sistema de puntuació que apliquen per la classificació també és una mica especial, ja que durant les etapes hi ha trams especials que es penalitza amb 10 punts per minut sobre el temps del més ràpid de l'especial i un punt per segon sobre el temps imposat (no màxim) per l'organització per completar tota l'etapa. Aquests punts se sumaran i qui tingui menys punts serà el primer classificat. També hi haurà un temps màxim per realitzar les etapes, que any a any s'ha anat escurçant fent encara més dura la prova, i qui no acabi dintre aquest temps, sumarà 10000 punts i ja no podrà ser finisher tot i que podrà continuar l'endemà.

Un cop a Limone Piemonte, el primer que fem és muntar les nostres tendes i anar a recollir els dorsals (115 i 215), participem com equip o "coppia" com diuen els Italians, ja que sempre hem tingut molt clar que aquesta aventura la volíem afrontar junts.

22 de Juliol, dia del pròleg 39 km i 1500m+ (Tende – Limone Piemonte), ens despertem i veig que tothom li ha costat una mica dormir pel fort vent de la nit i ens preparem per al pròleg que es farà a la tarda amb inici a la població de Tende (França). Això vol dir que amb tren ens portaran a tots des de Limone (Itàlia) fins a Tende (França), a l'altre costat de la muntanya.

Preparem les bicicletes, mirem que tot estigui a punt, que no ens falti de res i assistim al brífing que ens fà en Fabrizio, on ens explicarà cada dia tot el necessari sobre les etapes i avui també sobre el viatge fins a Tende.

Un cop a l'estació, si els nervis ja estan a flor de pell, ara el tren va amb retard, 45' esperant a l'andana. Un cop a Tende, per fi inici de l'Ironbike!

Sortim tots junts i comencem amb pujada per una pista molt llarga on farem tot el desnivell positiu del dia, on intentem reservar-nos i no gastar molt, ja que l'Ironbike és molt llarg i tot just acaba de començar.

Un cop a dalt, anem planejant alguns quilòmetres i tot baixada ràpida per pista i després per corriol fins a la població de Limone. Pròleg fet amb 2h 44' i ja tenim el primer dia!

Ara toca dutxar-se, netejar les bicicletes i a preparar-se per la que diuen que serà l'etapa reina de l'Ironbike.


23 de Juliol, 1ª etapa 109 km i 4100m+ (Limone Piemonte – Acceglio), durant la nit ha tornat a bufar fort el vent tot i que s'ha descansat una mica millor, desmuntem les tendes i ja estem preparats per afrontar la llarga etapa amb inici a la plaça del poble de Limone. Sortim tots junts i per carretera amb una mica de fred ens dirigim fins al poble del costat per començar a pujar i entrar ja amb calor per un portet asfaltat d'uns 600 metres positius amb rampes de més del 20%. 

L'helicòpter (icona de l'Ironbike) ja apareix volant per sobre nostre i serà el nostre acompanyant durant els 8 dies, oferint cada dia assistència i reportatges fotogràfics. Un cop a dalt, baixada ràpida i un cop a la vall comencem a pujar uns 25 kms fins als 2520 metres on es troba el "Colle di Valscura", (1800 metres+ de cop) on els primers 10 kms són per carretera asfaltada per endinsar-nos per un caminet a una altra gran vall fins a arribar a un petit llac, on continuem avançant a peu arrossegant la bici a coll per un sender durant uns 45', fins a assolir el cim del Valscura.



Un cop al cim, baixada molt tècnica on hem de continuar arrossegant la bici durant molt de tram i després baixada rapidíssima fins a la vall per tornar a fer una llarguíssima pujada, la qual es va fer eterna, i molt dura. Tocaven fer ara uns 1600 metres+ amb uns 22 kms. Al principi es va anar fent, però va tocar patir i tirar de "cocu" perquè va ser una pujada que no s'acabava mai més. 


Quan vam fer el cim a 2450 metres ens va tocar planejar amb algun repetjó i acabar de fer una última pujada que es va fer també molt exigent per tot el que ja dúiem. Sort que les vistes eren espectaculars i feien que per moments et distreiesis mirant les muntanyes. Un cop a dalt, per fi baixada per un corriol molt maco fins a un refugi on s'acabava l'etapa i on ens esperava un gran avituallament, el qual ens va alegrar molt de veure.

Un cop avituallats, 7 kms de baixada per asfalt fins al campament amb 10h 26' totals per completar la primera etapa. Molt satisfets i contents d'haver passat la que diuen que era l'etapa reina de l'Ironbike.

Un cop dutxats i amb massatge fet (Gràcies a tots els fisios de Trideporte.com!), vam anar a sopar ràpidament, vam revisar les bicicletes i a preparar-ho tot per la segona etapa amb brífing inclòs. Era anar tot el dia a contrarellotge, durant l'etapa i també al campament.



24 de Juliol, 2ª etapa 71'5 kms i 3700m+ dels quals 700m+ seran amb telefèric (Acceglio – Sampeyre). La nit l'hem passat una mica millor i ens hem despertat una mica atropellats després de l'etapa d'ahir. L'ordre de sortida a les etapes a partir d'avui serà en ordre inversa a la classificació, com en una crono individual, d'un en un i els que participem en equip de dos en dos. 
Només començar l'etapa ens esperen quasi 20 kms amb 1800 metres de desnivell positiu seguits fins al cim "Il Monte Bellino" a 3000 metres sobre el nivell del mar.

Comencem tranquils per entrar en calor i anem agafant alçada per una gran vall la qual cada vegada les vistes es fan més espectaculars fins a arribar a pocs metres del cim on hem de baixar de la bicicleta i carregar-la uns 10' per acabar d'arribar a peu fins al cim del Bellino, un lloc idíl·lic amb unes grans vistes i un dels pocs ports que et permeten pedalar quasi fins als 3000 metres.

Un cop al cim, baixada per un corriol en forma de Z per pedretes fins a arribar a una zona que vam haver d'anar pujant i baixant de la bici fins a arribar a baix d'un poble. Un cop al poble, pujada d'uns 10 kms molt durs per pista fins a assolir un coll i després regal sorpresa de baixada, ja que era molt i molt tècnica i la vam fer pràcticament tota a peu.

El temps màxim d'aquesta etapa era de 7 hores, sense comptar els 40' que tenia la pujada amb el telefèric, i ja ens van avisar en Fabrizio al brífing de la nit anterior que el temps era una mica just.

Nosaltres ja vam veure que si l'última baixada de l'etapa era tècnica com la que acabàvem de fer, ens aniria molt just acabar dins les 7 hores, per la qual cosa vam començar a collar en un tram planer que teníem fins a arribar al telefèric.

Un cop vam baixar del telefèric, ens quedaven uns 400 metres de pujada per asfalt i baixada per corriol. Vam tornar a collar a l'asfalt a bon ritme, i ara tot depenia de com seria el corriol.

Per sort va ser un corriol que es podia fer tot a cavall. Va ser una baixada rapidíssima que la vam fer sense cap parada fins a arribar abaix del poble on hi havia el final d'etapa, amb els braços i els dits de les mans mig enrampats!!

7 hores i 16' totals menys els 40' del telefèric, 6 hores 36' oficials! Nosaltres estàvem dins, però unes 25 persones i entre elles totes les noies es van quedar fora al passar de les 7 hores. L'organització en veure que ja a la segona etapa es quedaven fora unes 25 persones de la possibilitat de ser finisher, i van decidir ampliar el temps màxim a 8 hores. Nosaltres collant i tot el dia amb el neguit de si entràvem o no dins el temps i ara veiem que amb bon criteri havien ampliat el temps.

Tocava recuperar amb sessió de massatge i un altre cop la rutina del campament pensant ja amb la 3ª etapa.

25 de Juliol, 3ª etapa 87'5 kms i 3000 m+ (Sampeyre – Bobbio Pellice), sembla que ja tenim agafada la rutina de dormir amb tenda i les nits es passen millor i així podem recuperar millor.

L'etapa comença per una pista de pujada on a bon ritme anem pujant fins a superar els 800 metres positius que té el coll i després de baixar un quilòmetre, ens espera uns 20' de pujada arrossegant la bicicleta.

 
Ja ho trobem normal això d'arrossegar la bicicleta, i 20' passen de pressa i tot. Després ens endinsem en un corriol molt maco i baixem per una pista on el terreny s'assembla molt a la zona per on entrenem molt habitualment per la nostra població d´Amer.

Un cop a la vall, agafem una comarcal que ens porta a la segona gran pujada del dia, una pista que començava suau per anar pujant el seu percentatge de desnivell fins a arribar a trams molt durs i de més del 20% amb pedres que en trams et feien baixar de la bici. Va ser una pujada molt llarga fins a una pedrera que no arribava mai i durant el migdia amb molta calor, la qual cosa es va fer molt exigent i pensem que va passar factura a tothom.

Un cop al cim, baixada i de seguida va tocar pujar un altre cop per uns prats amb unes grans vistes de la plana entre Cuneo i Torí per acabar amb un repetjó petit arrossegant la bici, fins a arribar per fi a l'inici de la baixada, però quina baixada, per un corriol tècnic amb pedres grans que pensàvem que era impossible per tothom, fins que vam veure com un Txec i algun altre ens va passar amb una gran tècnica i destresa, allà vam veure que no hi ha cap corriol impossible!

Per sort vam arribar a la pista i baixada ràpida fins al final de la 3ª etapa amb 7h i 17'.

Un cop al campament, va tocar canviar pastilles de frens de les bicicletes i un altre cop a la rutina diària d'intentar recuperar-se el més ràpid possible amb batuts recuperadors, massatges, menjar bé i a dormir aviat.

26 de Juliol, 4ª etapa 82 kms i 4600 m+ dels quals 800 m+ seran amb telefèric (Bobbio Pellice – Pramollo), ens despertem com cada dia amb les cames carregades, però sembla mentida com el cos es va adaptant a les circumstàncies, i si el cap tira endavant, les cames també.

Comencem el dia amb una llarga pujada d'uns 17 kms amb 1700 metres+ seguits. Els primers quilòmetres de la pujada és per asfalt amb rampes molt dures superiors al 20%, sort que anem trobant algun descans entre rampa i rampa, però tot i això pugem a bon ritme fins a arribar al Refugi Barbara on trobem un bon avituallament. Després del refugi ja va ser tot per pista fins a arribar al "Colle del Bacarun" a 2383 m on hi havia un gran edifici.

Aquí sense aturar-nos, baixada per pista i després asfalt fins a un altre avituallament, on tenim un altre port d'uns 10 kms durs fins al cim del coll i baixada ràpida fins a l'estació d'esquí de Prali on vam agafar un telefèric per anar a buscar l'inici d'un Bike Park.

Vam encarar el Bike Park amb ganes però també amb molt de respecte, era el primer que fèiem els dos, i teníem molt clar que volíem gaudir de la baixada però no volíem arriscar més del compte, ja que una caiguda ximple t'ho podia fer perdre tot.

Vam gaudir de la baixada, tot i que ens pensàvem que seria més neta i que es podia fer amb més tranquil·litat. Un cop de nou a Prali, uns 15 kms de baixada per carretera i l'últim port del dia, uns 10 kms amb uns 800 metres+ els quals en anar molt bé de temps per entrar dins el temps màxim ens ho vam agafar en calma per no gastar més del compte, però tot i així es va fer molt llarg i dur! Un cop al cim, corriol tècnic fins a l'arribada a Pramollo el qual amb el cansament que dúiem no el vam gaudir tal com es mereixia. Al final 8h 13' per fer la 4ª etapa.



A Pramollo rutina habitual al campament i brífing de la 5ª etapa ja de nit i amb frontals asseguts tots dins d'un camp de futbol. Cada dia improvisant el lloc on fer el brífing. Això és l'Ironbike!

27 de Juliol, 5ª etapa 78 km i 4100 m+ (Pramollo – Usseaux, Camp base Refugi Selleries), ens trobem ja a la recta final de l'Ironbike i aquesta etapa juntament amb la del pròxim dia són etapes molt dures i de molt respecte, ja que hi ha trams llargs de caminar i d'arrossegar la bicicleta. L'etapa d'avui, té la peculiaritat que al quilòmetre 60 s'acaba, però després hem de fer quasi 20 quilòmetres més de pujada fins al refugi de Selleries on si l'organització observa algun participant agafat d'algun cotxe, o dins, com ja va passar alguna edició, et sancionen i ja no pots ser finisher.

Comencem pujant per pista fins a l'últim coll del dia anterior, on a bon ritme anem passant a gent fins a arribar al cim per deixar-nos caure per pista fins a una comarcal on iniciarem una pujada d'uns 20 kms de bon fer. Un cop al cim iniciem una llarga baixada per pista per començar a pujar de nou per asfalt fins a arribar a un refugi, on iniciem la gran pujada del dia, on amb 10 kms haurem d'ascendir 1300 m+, arrossegant la bicicleta per un sender de trekking fins a arribar al cim del "Colle Albergian" a 2706 metres. 

Comencem el corriol a peu on en algun tram el pots fer a sobre la bicicleta però que de seguida ja t'has de baixar, així al principi fins que ja ho has de fer tot a peu fins a dalt del cim. Són dues hores de pujada a peu fins a arribar al cim del Colle Albergian, una pujada que et consol, ja que les vistes són espectaculars amb alguna cascada pel camí. 


A part d'un parell de fotografies, va ser tot amunt sense mirar enrere i sense parar per agafar una mica d'aire. Un cop al cim, baixada tècnica per un gran corriol molt maco on vam gaudir moltíssim de la ràpida baixada fins a arribar al final de l'etapa al quilòmetre 60 a la població de Ponte.

Aquí un bon avituallament i un cop vam emplenar la panxa, ens va tocar fer els 20 kms mes de pujada fins al refugi de Selleries, una pujada que al ja haver finalitzat l'etapa i al no comptar pel temps, ens ho vam agafar en calma i tot i així es va fer llarguíssim i molt dura. Al final fins al Refugi van ser un total de 8h 27'. Un cop al refugi, campament agrupat amb totes les tendes a tocar i directes a una basa a posar les cames dins l'aigua glaçada per intentar recuperar el més ràpid possible. Aquí les vistes eren brutals i el lloc no et feia pensar amb el cansament acumulat. Vam tenir un bon sopar dins el Refugi, després el brífing asseguts per sobre les pedres al costat del Refugi amb frontals i a dormir ben abrigats dins la tenda a 2040 metres.

28 de Juliol, 6ª etapa 90'5 kms i 4900 m+ dels quals 1400 m+ van ser amb telefèric (Refugi Selleries – Sestriere), dormir dins la tenda abrigats amb el folre polar i dins del sac va fer que no tinguéssim fred, però de bon matí, ens vam haver d'abrigar per fer l'inici de la penúltima etapa de l'Ironbike on havíem de començar fent el tram de baixada per dins el "Forte de Finestrelle" amb les seves 4000 escales. Per mi aquesta va ser l'etapa reina i la més maca de l'Ironbike, pel seu inici al Refugi de Selleries, pel seu pas pel Forte de Finestrelle i per la pujada al Monte Chaberton.

Al començar l'etapa teníem un parell de repetjons que en sortir freds del refugi va fer que les cames et diguessin que on volies anar, però de seguida ja vam ser a l'inici del "Forte de Finestrelle" on un voluntari de l'organització t'obligava a obrir el llum del frontal. Un cop dins el Fort de seguida ja estàvem encarant les escales. Teníem clar que no volíem arriscar la més mínima per por a tenir una caiguda o patir alguna avaria mecànica a les bicicletes. Al principi es feia tot, però vam arribar a un tram que les escales eren bastant altes i vam decidir baixar de la bici. En trams tornàvem a pujar i en sortir del fort, ja als patis van arribar unes escales amb bastant inclinació que nosaltres les vam fer a peu. Aquí alguns ens van passar a sobre la bicicleta traient-nos els adhesius.
Un cop es van acabar les escales, vam continuar per dins la fortalesa per uns patis fent zigues – zagues de molta bellesa, la veritat vam ser uns privilegiats passar amb bicicleta per allà. Un cop ja a fora del fort, ens vam desabrigar i va tocar pujar per uns rampots com sempre de més del 20% on em vaig adonar que com que vaig deixar recolzada la bicicleta la nit anterior amb unes branques pel costat del canvi, aquestes em van doblegar el cable del canvi posterior i el cap del cable es va enganxar amb les dents dels pinyons i me'l va estirar, fet que va provocar que el canvi estigues es descentrés i no m'entrés el pinyó gran de 50 dents.

Aquí ja em vaig posar nerviós, però remenant el canvi vaig aconseguir que m'entres a l'última corona i ja no vaig tocar res més fins a finalitzar l'etapa amb el mecànic.

Vaig tenir molta sort, perquè sense el pinyó de 50 dents al penúltim dia i amb el que teníem per davant hauria hagut de caminar molt més de què ens va tocar fer-ho.

Un cop es van acabar els rampots del 20% vam fer un tram planer fins a arribar a un telecadira que ens va pujar a dalt d'una estació d'esquí on vam baixar per una pista d'esquí que va fer que els frens comencessin a escalfar-se de mala manera fins a arribar a una altra població on vam agafar un altre telecadira que ens va portar fins als 2707 metres on vam iniciar una rapidíssima i llarga baixada de 15 kms per més pistes d'esquí que van fer que de mica en mica m'anés quedant sense frens fins a arribar a la població de Fenils, inici de la pujada al mític Monte Chaberton. 





Vam començar per una pista que de mica en mica s'anava enfilant fins a arribar a un punt on hi havia moltes pedres que feia que haguessis de desmuntar i continuar a peu. Aquí va començar la segona patejada important de l'Ironbike, unes dues horetes continuades sense parar a peu arribant primer al Coll del Chaberton, i uns 40' més tard al cim del Mont Chaberton, unes instal·lacions d'artilleria abandonades de la guerra entre França i Itàlia del 1940. 

Un cop al cim, una alegria immensa, però l'Ironbike no s'acabava aquí i tocava continuar baixant primer fins al coll pràcticament tot a sobre la bicicleta i després va tocar caminar una estona més de baixada fins a arribar a una pista que ens va portar prop de Cesana on vam agafar un altre telefèric.

Un cop vam baixar del telefèric, va tocar pujar uns 500 metres més amb alguna rampa de les del 20% que ens va fer baixar de la bici a causa del cansament. Finalment vam arribar a la població de Sestriere amb 9h 30', ja només quedava l'última etapa!. Revisions a les bicicletes on jo vaig canviar les pastilles dels frens, esperat massatge dels grans fisios que teniem, i a sopar a una pizzeria de Sestriere i dormir dins el pavelló.

29 de Juliol, 7ª etapa 54'5 kms i 2800 m+ dels quals 700 m+ van ser amb telefèric (Sestriere – Sauze d'Oulx), ens trobem davant l'última etapa de l'Ironbike i molts deien pel campament que era una etapa de tràmit, però ja us podem dir que a l'Ironbike no hi ha cap etapa de tràmit, i fins que no passes la línia d'arribada no pots donar-te per finisher.

Només sortir de Sestriere, ens vam dirigir a un telecadira que ens va portar a l'inici d'un bike park, un bike park que l'iniciàvem amb unes vistes espectaculars. Vam ser un descens molt ràpid amb un inici amb una mica de pedra i en algun tram molt net i juganer.

Un cop a baix, vam iniciar un port de pujada d'uns 10 kms i 700 m+ on en Jordi va patir una punxada a la roda posterior. Vam parar i vam posar un esprai d'espuma dins la roda. Semblava que la punxada estava arreglada, però quan ens quedava poc per arribar al cim, la roda tornava a estar pràcticament sense vent. Ens vam aturar i vam decidir posar-hi una càmera. Dos motoristes de l'organització, molt amablement es van aturar a donar-nos un cop de mà. Un cop vam resoldre la punxada, de seguida vam arribar al cim del Cime Bosco, on per coronar vam haver d'arrossegar la bici uns metres.

Després va tocar un corriolet molt maco de baixada on en algun tram vam haver de baixar de la bici, ja que hi havia algun arbre caigut al mig del corriol.

Un cop a baix de la vall, ens va tocar planejar uns 10 quilòmetres i després ens va tocar pujar per una pista que ja havíem baixat el dia anterior la qual era molt dura i sens va entravessar molt.

Un cop vam deixar aquesta pujada, corriolet molt maco fins a arribar a l'últim telefèric de l'Ironbike. Tocava pujar i un cop el deixéssim, allà s'acabava l'última etapa de l'ironbike!

Però l'organització de l'Ironbike encara ens tenia una última sorpresa.

Un cop vam baixar del telefèric, ens van fer deixar les bicicletes totes estacionades al mig d'un prat i a uns 50 metres hi havia un arc de l'Ironbike.

Es tractava fer una sortida estil Le Mans, és a dir, a la de tres sortida tots corrents fins a la bicicleta i sortida explosiva d'uns 200 metres de pujada fins a agafar l'últim corriol de l'Ironbike, un espectacular bike park netíssim i súper juganer que vam gaudir molt, el qual et portava al centre de la població de Sauze d'Oulx, on hi havia l'arribada i en Fabrizio fent d'speaker.

Vam passar l'arc d'arribada agafats de la mà com si fóssim els guanyadors,

 
quin moment tan difícil d'explicar el que s'arriba a sentir, tot el que et passa pel cap en un instant, els mesos d'entrenament, els moments de patiment, la família,,,,quina emoció! Érem Finisher's de l'Ironbike!!! Espectacular, brutal, ufff les llàgrimes van aparèixer i les felicitacions i abraçades van ser constants amb tots els que havíem compartit aquella experiència única, difícil de superar!

La classificació per nosaltres era totalment secundari, el que volíem era ser finisher, però finalment vam fer 31 i 32 de la general, unes posicions que si ens ho arriben a dir abans d'anar-hi, no hi hauríem apostat ni un cèntim. I de la classificació d'equips, tercers!! Qui ens ho havia de dir, havíem de pujar al podi!!! La cirereta del pastís!

El que vam viure a l´Ironbike no ho oblidarem mai, perquè reuneix molts valors que tots dos sempre hem defensat, estimat i mamat des de petits.....el treball d´equip, la humilitat, el sacrifici, la implicació, l´ajuda als companys, l´amistat, l´esforç portat a l´extrem i el no rendir-se mai són alguns dels que ara ens venen al cap pensant en aquesta gran cursa.
Una vegada vaig llegir que l´Ironbike no està feta per tothom ni tothom està fet per acabar una Ironbike i és veritat, allò és molt més que una cursa de BTT, és una aventura on per molt que us ho expliquin si no es viu no es pot entendre.

Esperem que si algú tenia ganes d´anar-hi el 2018, estigui a Limone Piemonte a punt per viure una experiència única i irrepetible! Salut i pedals companys!


Volem agraïr la confiança que van tenir amb nosaltres Trideporte de Fátima Blázquez i tot el seu equip de professionals (sense vosaltres no hauria set el mateix), el Club Esportiu CEME, Grues Padrosa i Nalco Water Ecolab Company, ajudant-nos en la nostra aventura!! Gràcies!!

dijous, 11 de juliol de 2013

Marmotte 2013

Tot va començar després de la Luchon - Baionne del Juliol 2012, quan buscant reptes pel 2013 va sortir la paraula Marmotte! Quedava molt lluny, però durant tot l'any el cap ja anava rumiant amb la duresa de la marxa i sobretot amb els seus ports mítics del Tour de France, el Col du Glandon, Col du Telegraph, Col du Galibier i l'Alpe d'Huez! 174 km i 5000 +!!.
Aquest dissabte passat a la població de Bourg d'Oisans ( França) era la data del gran esdeveniment, i uns el dilluns ja vam pujar amb la família i els altres el dijous,,, fent alguna excursió amb bici i amb família per la zona de l'Alpe d'Huez. El divendres a la tarda ens vam reunir en Juli, en Toni, en Tito i l'Albert (que estaven en un apartament) i en Salva, en Jordi i jo (que estàvem en un altre), tots preparats per l'ocasió, per parlar de quina seria la tàctica, tots vam coincidir,,,,,full gas!!! ;-)
Les 6:00 del mati del dissabte i el despertador em fa saltar de la llitera on dormia com un angelet, esmorzar i ja veig que estic mes al lavabo que a la taula esmorzant,,,,no podia ser,,,,el dia esperat i jo fluix de ventre,,,fins a 4 viatges. Pensaments negatius i paper de wc a la butxaca pel que em pugui trobar durant la marxa.
A les 6:50 puntuals ens trobàvem amb els companys de l'altre apartament davant la botiga de Trek per baixar abrigats, tot i que no feia tanta fred com ens esperàvem, fins a la línia de sortida de Bourg d'Oisans.
Tant de temps pensant amb la Marmotte, i després de deixar la roba d'abric al cotxe de la Núri (gràcies), ja ens trobàvem a la sortida, era el dia, i les previsions meteorològiques eren perfectes, cap núvol i un cel blau amb un bon sol.
Mica en mica anàvem avançant a peu fins arribar al mig del poble on hi havia la línia de sortida on ja vam sortir llançats,,,,,i no m'havia passat mai,,,però,,,va ser passar la línia de sortida, muntar el plat i cadena empassada entre el plat petit i el quadre,,,,i la peça que evita que passi això després no em deixava tornar a pujar la cadena,,,,,,quins nervis,,,,,m'aturo a un costat de la carretera i que no podia pujar la cadena,,,,els companys van anar tirant i jo allà parat,,,,,em c.... en tot!!!! Comencem be,,,,,un home molt amable que ni vaig mirar a la cara em va aguantar la bici i per fi vaig poder pujar la cadena i sortir com un coet per reagruparme amb els companys mentre li deia al senyor Merci!!!,,,,,els dits negres de grassa,,,,la cabrejada era enorme i els companys que no els atrapava,,,,era un tram planer fins a l'inici del primer port,,,,,,anava amagat en un tren avançant a gent i no contactava amb ells,,,,,fins que els vaig avançar i sort que em van cridar, jo ni els veia,,,,uffff menys mal,,,,,gràcies per esperar-me! Ens vam posar a roda d'un grup que anava a l'ideia i un cop passat un embassament vam arribar a l'inici del primer port, el Col du Glandon (1924m), de 21 km i uns 5% de desnivell.
Comencem el port i anem en Tito, l'Albert, en Jordi i jo,,,,, en Salva, en Toni i en Juli s'han quedat endarrere i aniran al seu ritme. Vam agafar un ritme macu els quatre junts i la tònica era anar avançant a gent per l'esquerre,,,,pel cap em passaven pensaments de que anàvem una mica ràpid pel que quedava pel davant,,,,i el mes positiu es que de moment el ventre em respectava. Durant la pujada em va caure el paravent i em vaig haver d'aturar i esquivar ciclistes per recollir-lo. A mig port vam arribar al "descansillo", uns dos quilòmetres de baixada i au.....altre cop rampes superiors al 10%,,,,de moment les sensacions eren molt bones,,,,,a la que em vaig donar compte ja érem a l'embassament on la carretera suavitzava fins a picar una mica avall i els últims tres quilòmetres picant amunt al 8%, on les vistes dels paisatges i les muntanyes eren espectaculars, fent que de seguida siguéssim a l'últim quilòmetre, on en Jordi, l'Albert i en Tito es van emocionar fent-me forçar mes del compte,,,,,primer port a la butxaca!!! Aquí el temps del crono l'organitzacio l'aturava durant tot el decents per evitar caigudes innecessàries. Vaig pensar en deixar-los tirar al pròxim port per respecte al que quedava, però em van animar a fer-ho junts. La baixada la vam fer tranquils, i quan vam arribar al poble de La Chambre es va tornar a activar el crono i tots direcció a St. Michel de Mourienne, inici del segon port del dia. Aquest tram es el típic "falso llano", son 20 km que van picant amunt, i el grup que ens portava, anava fent els típics latigasus,,,,que mica en mica t'anaven desgastant. Un cop a St. Michel de Mourienne, el Col du Telegraph (1566m), 12km i 7'3% de desnivell, i 34 km fins el cim del Galibier amb només tres o quatre quilòmetres entre coll i coll de baixada. Vam agafar un ritme suau, i en Jordi i l'Albert poc a poc van anar agafant distancia, en Tito i jo anàvem fent fins que en Tito em va dir que no anava be,,,, li vaig dir que tranquil, que afluixesim una mica i que no el deixaria sol. Li va costar coronar, però un cop a dalt, on ens esperaven en Jordi i l'Albert, aigua fresca i alguna cosa sòlida que ens va anar de maravella. Ara tocava baixar tres o quatre quilòmetres i afrontar els 17km del gran Col de Galibier (2645m), amb un 6'9% de desnivell.
Vam anar de menys a mes, afrontant les primeres rampes suaus ja que els últims 6 km del port son els mes durs. Em vaig anar trobant cada vegada millor i vaig agafar un ritme constant, que em permetia mantenir la distancia amb l'Albert i en Jordi que s'havien distanciat. La contra va ser que vaig deixar sol a en Tito,,,,s'havia que no el deixaria sol ja que l'esperaria a dalt, però tal i com em va dir després, li va fer mes mal que be quedar-se sol cosa que va provocar que per poc no es pares! Ho sento number!! Sabia que aniries a mes tal i com va passar!! Ets un crack!! Abans de la part mes dura del port, vaig parar un moment a emplenar aigua fresca,,, i de seguida gir a la dreta i inici dels rampons mes durs del port,,,,la gent anava com podia amb un gran silenci, i allà va ser quan em vaig trobar mes be durant tota la marxa,,,,avançant a ciclistes i gaudint de la marxa, mentre em cargolava sobre la bici i contemplava les magnífiques vistes de les muntanyes enormes que ens envoltaven i que et feien sentir minúscul. Al arribar a l'ultim quilometre del port, altre cop les rampes superiors al 10%,,,que em va fer tirar de ronyons i tenir moltes ganes ja de coronar a 2645m sobre el nivell del mar. Un cop coronat, una alegria enorme, ens vam felicitar amb l'Albert i en Jordi, ja que fa dos anys amb en Jordi,,,,va ser completament diferent la pujada que vam fer fins aquest cim,,,,arrastrant-nos i patint molt per coronar-lo,,,,ja tocava si senyor!!!,,,,però encara quedava molt!!!! Faltava l'Alpe d'Huez!!!!,,,ens vam avituallar i de seguida va arribar en Tito,,,,el vam felicitar al coronar i ens va comentar que havia tingut avisos de rampa, pero que s'havia refet!! Quina capacitat de recuperació,,,,gran!!!! Ara tocava baixar fins el Col de Lautaret i pràcticament tot baixada fins a Bourg d'Oisans on iniciariem l'ultim port. Durant la baixada, recital descomunal de l'Albert,,,,estirant-nos i encapçalant la filera de ciclistes durant tota la baixada,,,crec que només el va rellevar una vegada en Jordi,,,,tots els altres amagats,,,es que a roda ja et desgastaves. A pocs quilòmetres de Bourg d'Oisans,,,vam trobar dos repetxons que els vam afrontar mes be del que em pensava,,,,pero els avisos de rampa van fer presència al quàdriceps de la cama esquerre,,,,,xupito de magnesi i problema que semblava sol.lucionat. El meu cosí, en Jordi, també tenia avisos de rampa,,,cosa que no li havia passat mai,,,,la calor i la duresa de la prova començava a passar factura. Un cop a Bourg d'Oisans, casi ens passem l'avituallament de l'emoció,, aigua fresca i endavant per encarar el mític Alpe d'Huez (1803m),,, el port dels 21 revolts, amb 14km i 8'1% de desnivell, amb uns primers 4 km realment durs amb rampes superiors al 10%!. Encarem la primera rampa i de seguida veig que els avisos de rampa tornen aparèixer al quàdriceps esquerre, que va provocar que ens aturessim un moment a estirar. Gràcies per estar allà aquest moment! Quan vam tornar a arrancar,,,, el problema semblava que havia desaparegut,,,i em vaig animar una mica, tot i anar pujant molt lents i a cop de ronyó,,,i amb molta calor!!!!uffff,,, començaven a veure gent aturada als revolts descansant i d'altres pujant encara mes poc a poc que nosaltres,,,,no podia ser!! Jeje si anàvem parats,,,,però molts portaven mes desarollo i amb el molinet anaven fent. Al km 3'5 de port, altre cop inici de rampes!! Ufff que serà dur vai pensar,,,i en Tito em va dir,,,,si si,,,parem que vai petat,,,,la cosa era difícil per tothom,,,,vaig estirar malament, perquè amb 30 segons tornava a ser a sobre la bici,,, i els avisos que no marxaven,, va ser quan l'Albert em va dir que montessim la seva roda a la meva bici,,,que portava un pinyó del 29 i aniria molt mes àgil,,,,la veritat que jo amb el 25 tirava molt de cama, en principi vaig pensar que no,,,però era conscient que els avisos de rampa no em marxaven i quedava encara molt de port,,,,,,vam canviar la roda i vaig veure la llum,,,,,anava molt mes àgil,,,,i els avisos de rampa van anar desapareixent,,,,,gràcies Albert!! Nomes tu podies pujar amb el 39x25 i tant tranquil!! ;-) Els quilòmetres restants tot i portar el 29 al darrere van ser durs igual,,,el cos s'adapta al que portes,,,, i els quatre vam anar pujant. Vam creuar el poble on ja veus l'Alpe d'Huez al cim de la muntanya,,,,però encara quedava una eternitat,,,,5km duríssims,,,,bueno 4 km ja que l'últim era planer. La carretera estava plena de gent aturada als marges,,,,altres a peu,,,,aturats amb el cap i peus sota una mini cascada d'aigua,,,la veritat que resumia clarament la duresa i la calor que feia. Jo anava descomptant revolts,,,,però va costar molt fins arribar al cartell de últim quilometre.....per fi erem al poble,,,,ja ho teníem fet,,,,només quedava creuar la linia d'arribada,,,,,ens vam posar els quatre de costat,,,, i per un tram vatllat i molt estret vam creuar l'arribada amb els braços enlaire mentre cridavem de l'emocio!!! La Núri, la Raquel, la Laura, l'Eva i les meves princeses, la Brigida i l'Eira, ens animaven al costat de la línia d'arribada!! Ens vam aturar,,,,i després d'un respir ens vam abraçar els cuatre felicitat-nos,,,,, una gran emoció va fer acte de presencia a tots quatre i va regnar un silenci que va descriure l'enorme satisfacció mentre algunes llàgrimes anaven lliscant per les cares!! Es va patir,,,però objectiu complert i crec que amb nota,,,ja que al mati amb la panxa i a l'ultima pujada amb els avisos de rampa no les tenia totes. El temps insignificant però dintre de tot crec que molt bo, 8 hores i 02 minuts,,, posició 1346 de 10.000 participants. Vull felicitar als companys de ruta,,,,,a tu Albert per ser tant gran i anar-nos distraient amb els teus comentaris mentre anavem patint sobre la bici,,,,,a tu Jordi per ser també tant gran i voler anar tots junts,,, estic molt content que al final poguessis venir,,,,,i a tu Tito per ser també tant gran i després de passar-ho malament al Telegraph,,,et vas recuperar com ningú!! Això diu molt de tu! Quin treball de cocu..... Després felicitar en Salva,,,,que dos setmanes abans va tenir una febrada i les defenses per terra que van perillar i de valent la seva presencia a la Marmotte,,,,,i tenint en compte la duresa de la marxa va fer com tots un gran esforç físic i sobretot de cocu, cardant un cop de puny a la taula, si senyor!!! També en Juli i en Toni, que junts vau fer una gran marxa, arribant poc després d'en Salva!! Que grans,,,,us van faltar quilòmetres!! ;-),,,,,, i després a tu Xevi Arenes,,,,,que vas fer la teva tercera Marmotte i amb nota,,,,perquè les rampes et van frenar,,,perquè anaves a temps de record!! Gran!!! Estic súper çcontent de poguer compartir aquesta experiència amb tots vosaltres!!! Sous els millors!!! Molt grans!! I per acabar, no vull oblidar-me de donar-te les gràcies a tu Brigida, que sense el teu recolzament no hauria estat possible assolir aquest repte!!!

dilluns, 11 de febrer de 2013

III Marxa Terra de Volcans

Blog de la Marxa Terra de volcans http://terradevolcans.blogspot.com/

Ja som a la tercera edició!!!, el dia serà el diumenge 10 de Març. 
El recorregut serà el de la primera edició! amb una volta llarga de 143 Km (Amer, Anglès, Osor, Sant Hilari, Sant Sadurní d'Osomort, Folgueroles, Roda de ter, Cantonigros, Coll de Condreu, Sant Esteve d´en Bas, Amer i pujar a Sant Martí Sacalm). Una bona volta amb un últim port d'uns 8 Km que posarà a tothom al seu lloc! Total de 2600+!!
La volta curta serà més atractiva que la de l'any passat  amb 87 Km (Amer, Anglès, Osor, Sant Hilari, Sta. Coloma de Farners, St. Dalmai, Mas Llunes, Anglès, Amer). Ideal per qui encara estigui en pre temporada i vulgui fer una bona sortida sense grans ports! Total de 1000+.
Aquest any les inscripcions es podran fer a la pàgina web de bicinscripcions i tothom tindrà un xip per poder controlar el seu temps.
Doncs res, ja ho sabeu!! el dia 10 si voleu fer una gran cicloturista, cap Amer!!
Per mes informació de la cicloturista, tema inscripcions, recorregut, etc etc, entreu a la pàgina del Club Ciclista Amer o de la Terra de Volcans.

Ens veiem!

divendres, 28 de setembre de 2012

Nou recorregut Copa Gironina Amer 2012

El Club Ciclista Amer Hipra organitza per el proper 21/10/2012 una de les proves del campionat Copa Gironina BTT. Aquest any el recorregut és exigent i de dificultat alta, per tant ja ho sabeu, toca entrenar fort. Una colla de bons companys està preparant la cursa tot netejant camins i corriols, serà per recordar! Per cert, el recorregut de la cursa serà per el costat de Sant Martí.
En breu tindrem més informació en vers la cursa, ara per ara només tenim el track de la volta llarga, en breu, potser el proper cap de setmana ja tindrem el track de la volta curta.



Premeu en aquest enllaç per veure el track de la volta llarga i us el podreu descarregar!https://www.dropbox.com/s/xhn2ycmtadpgxrs/VOLTA%20LLARGA%2012%20%20LL%20B%20F%20.TRK

divendres, 31 d’agost de 2012

2a Crono Escalada a St. Martí Sacalm

Desprès d'unes grans vacances ciclísticament parlant, amb escapada inclosa als Alps Francesos on vam anar a la magnífica població d'Embrun per veure l'Embrunman, i on vam aprofitar ja que estàvem per la zona per fer ports i mes ports de muntanya!, com el Col de Vars, Col de la Bonette (Coll mes alt d'Europa amb 2802m), Col d'Izoard i Col d'Agnello per la banda Francesa i Italiana!!
Doncs aquest passat dissabte 25 d'Agost, es va celebrar a Amer la ja clàssica Cronoescalada a St. Martí Sacalm. Una pujada d'uns 8'4km al 7'1% de mitja. Aquí uns deixo l'enllaç de la crònica que ha fet el club i les fotos!!
Ara a finals de Setembre la 100x100 Tondo i principis d'Octubre una de muntanya!!! si si,,,, la Bicicims!!
Salut!

dimarts, 10 de juliol de 2012

Luchon - Bayonne 2012 realitzada!!

Aquest passat dissabte 30 de Juny, amb en Manel, en Jordi i l'Albert, vam participar a la mítica Brevet Luchon - Bayonne, (http://www.cyclotourismeavironbayonnais.fr/) de 320 km!! si si,, 320!! i al final amb 5675m de desnivell positiu!
El recorregut es el mateix que van fer en una etapa del Tour de France de l'any 1910, primera vegada que es realitzava una etapa de muntanya i la primera vegada que es va pujar al Tourmalet, coronat per Octave Lapize. (la estàtua del ciclista del Tourmalet es la d'ell).

Tot va començar fa molts mesos enrere quan en Manel em va dir que el 2012 tocava fer la Luchon-Bayonne,,,, però que es aixo?? vaig informar-me i vaig pensar,,,,quina bestiesa!!! però de seguida es va apuntar l'Albert i en Jordi,,,, ufff que aixo tira endavant!!! jo pensava,,, que faig??? anaven passant els dies i al final vaig pensar,,,, que collons m'apunto!! ho fan cada dos anys i aquest any toca,,,,,surti el que surti!! ahh i es podia fer amb un o dos dies,,,,, i nosaltres com no,,,,, amb un!!! jaja
Divendres dia 29 de Juny pel matí marxàvem el quatre i en Pere, pare d'en Jordi i fitxatge d'última hora, que ens faria d'assistència amb la furgoneta durant tota la ruta, ja que la opció que ens donava la organització era anar amb cotxe fins a Bayonne, tornar amb bus fins a Luchon el mateix divendres i el dissabte fer la ruta sense assistència i amb el menjar a l'esquena!, no era plan per fer 320km, per tant, gràcies Pere per el gran favor que ens vas fer!!
Durant els dies anteriors, molts pensaments i converses sobre la marxa, si em de beure i menjar molt, que no em d'apretar,,,,, i sobretot els kms que teníem que fer,,,, que la veritat fins que no hi vaig ser pel troç us puc dir que no era conscient on em posava.
Un cop a Luchon, vam recollir el dorsal, llibret de ruta, el maillot i cap a l'Hotel, on ens van donar un bon sopar i aviat cap a l'habitació a dormir, ja que l'esmorzar el donaven a les 05:30 hores!
A les 05:00 hores del matí del dissabte, diana!!! bé,,, jo ja feia estona que voltava pel llit, i en Jordi encara mes!! aquell neguit!!!, ens vam guarnir i cap al menjador, on no va faltar de res!! mira que patíem per l'esmorzar ja que es molt important davant un dia com el que ens esperava, pero ens van donar fins i tot xurros!!!
Moments abans d'iniciar la Luchon - Bayonne!
Vam inflar les rodes, i un cop ho vam tenir tot preparat, cap a la sortida!, eren les 7 hores del matí i uns 750 participants entre els que ho feien amb un dia i els que ho feien amb dos, a punt per iniciar la marxa cap a Bayonne!
La nostre intenció era fer-ho amb un dia, i si podíem arribar a Bayonne abans que es fes fosc millor que millor.
Un cop es va iniciar la marxa, primer port del dia el Peyresourde (1569m),
Pujant el Peyresourde, d'esquerre a dreta en Manel, en Jordi i l'Albert
on vam pujar sense distreure'ns i avançant a molta gent en la part inicial del port fins enganxar-nos a mig port amb un gran pilot amb molts participants del C.C. de Puçol. La boira al principi del port no ens deixava gaudir gaire de les vistes que ens rodejaven, pero un cop vam anar agafant alçada, el cel es va obrir i vam poder visualitzar una gran vall verdosa i els últims quilòmetres del port amb el coll al cim de la muntanya, gaudint de les paelles i del gran port que es el Peyresourde! Ja teníem el primer port a la butxaca, les cames estaven fresques i avall amb diligència cap a Arreau per iniciar el segon port del dia, el Aspin (1489m). Aquí vam iniciar el port amb un grupet no gaire nombrós que es va anar estirant a mesura que passaven els quilòmetres i amb uns bascos que ens van dir que anàvem una mica massa ràpid per tenir que fer 320 km!! i jo pensava si mira'l,,,, i tu que??? pero em va dir que portava 13 Quebrantahuesos i que la setmana passada també la va fer! cony!! aquest no es coix!!! vam anar pujat els quatre junts, amb algun quilòmetre prop del 10% que es començava a enganxar, pero la cosa anava bé! Gran port també l'Aspin, amb una carretera estreta i també amb bones vistes amb Arreau al fons. Als últims quilòmetres, en Jordi, com ja havia fet al Peyresurde va apretar una mica mes i es va distanciar de nosaltres fins a coronar. Segon port assolit!!
Avituallament al Col d'Aspin
vam fer un riu, ens vam avituallar ràpidament i avall,,, en Manel ens va anar cantant la estona que portàvem parats al coll!!! mare meva,,,,,em sembla que no van ser ni tres minuts!! ufff ja veig que patirem amb aquestes preses!! jeje Parapent i baixada ràpida que quan em vaig adonar ja estàvem a St. Marie de Campan,,, inici del tercer port del dia!! ufff ja el tenim aquí,,,,el Tourmalet!!(2115m).  
Vam començar els primers quilòmetres i la part mes suau del port amb un grupet que deunido com tiraven, fins arribar a les primeres rampes series que es van anar distanciant,,,, nosaltres vam anar fent al nostre ritme, els quilòmetres es començaven a enganxar, amb mitges properes al 10%,,,,, ufff,, vam passar per les galeries que vulguis que no et fan distreure llegint les pintades de les columnes, i fà que els metres passessin mes bé,,,
Pujant el Tourmalet i abans d'arribar a la Mongie
alguna foto avans d'arribar a la Mongie on aqui si que marca un 10% fixe!!,,, un cop a la Mongie, cadascú va anar agafant el seu ritme i el cel es va tornar a obrir quedant la boira a sota acabant de fer la resta d'ascensió amb un bon sol! Els últims quilòmetres son espectaculars, amb paelles impressionants i amb una gran vista de la Mongie, pero també es fan durs,,
Vistes de la Mongie des de l'últim quilòmetre del Tourmalet
em vaig prendre un "xupito" de magnesi ja que vaig intuir algun avís al isquio i vaig voler prevenir, anava restant els quilòmetres i per fi,,, avituallament i cim!!! El tercer assolit!!
Vam esmorzar i ens vam hidratar, personalment vaig beure bastant, vam carregar bidons, ens vam abrigar, ens vam fer una foto i baixada llarga fins a Luz-Saint Sauveur!
Una mica de fred als primers quilòmetres de la baixada i una vessant del Tourmalet que no he fet mai pero que també ha de ser molt maca pujar-la. Un cop vam arribar a Luz-Saint Sauveur, recordava de fà dos anys quan vam fer la Transpyr que venia carretera picant avall fins a Argelès-Gazost, pero el que ens vam trobar va ser el vent en contra!! va tocar fer relleus els quatre per arribar a Gazost!, amb algun relleu mes ràpid del compte que va fer emprenyar en Manel ja que només portàvem uns cent i pico de quilòmetres i realment quedava molt!!
Un cop a Argelès-Gazost, de seguida ja teníem el quart port del dia,,, el Soulor (1450m) i l'Aubisque (1709m), ens separaven 30 km des de Gazost fins el cim de l'Aubisque!!!,,,, que llarg.....!!!
Els primers quilòmetres del Soulor van començar enganxant,,, pero de seguida van suavitzar, aixó si,, sempre picant amunt fins que falten els últims 7 km, on començaven els quilòmetres realment durs. En aquest tram "planer picant amunt", al passar per un poblet,, punxada!!!! ooohh noooo!! tant bé que estàvem anant i punxada al meu tubular del darrera!! sort que en Pere el teníem una mica mes endavant que nosaltres i desprès d'una trucada pel movil de seguida el vam tenir allà amb el líquid sellant!!
Posant el líquid al tubular
van ser uns 10 minuts parats,,, líquid dins el tubular i a rodar!! averia solucionada! Aquí de seguida van començar els quilòmetres durs amb mitges constants del 8-8'5%, on cadascú va anar pujant al seu ritme fins al cim enboirat del Soulur on hi havia un avituallament amb cansalada i tot!! No vam poder gaudir gaire de les vistes durant la pujada per culpa de la boira, pero el Soulor també es un gran port!. Els últims quilòmetres van costar a passar, ja començava a pensar amb el meu taper de pasta!! jeje,,,, al meu ritme vaig arribar per fi al cim del Soulor on em vaig hidratar i vam continuar a per l'Aubisque,,, on teníem previst dinar.
Coronant el Col du Soulor
Vam baixar uns tres quilòmetres per el Circ de Litor, una zona espectacular on observes una gran vall i on la carretera està penjada del penya segat, passant per un parell de túnels!! Sort que quan passàvem per aquest tram impressionant, es va obrir una mica el cel i ens va permetre observar la grandesa d'aquelles muntanyes!! brutal!! Ara quedaven els quatre quilòmetres de pujada entre el 7 i 7'5%. En Manel i l'Albert van iniciar la baixada des del Soulor abans que en Jordi i jo, i nosaltres vam apretar una mica desprès de la baixada per intentar-los atrapar, cosa que a mi no em va anar gaire bé, i em vaig començar a quedar d'en Jordi i vaig anar pujant al meu ritme, els últims dos quilòmetres em van costar molt i molt a passar!! van ser els meus pitjors quilòmetres de la Luchon-Bayonne!! només pensava en arribar a dalt i en menjar, la panxa em demanava teca!! eren les 14:30h i volia menjar i recuperar una mica de forces!! no em van haver d'esperar gaire, i desprès d'uns 3-4 minuts aprox. d'haver arribat ells, per fi aconseguia fer l'Aubisque!!
Coronant el Col d'Aubisque
quart port a la butxaca!!! la boira la tornàvem a tenir amb nosaltres i no podíem gaudir de les vistes, però vam treure els tapers de les neveres i a menjar!!! que bé que va entrar el dinar!! feia fred, pero amb una tovallola al cap per estar mes calentonet i a recuperar-se per la segona part de la Luchon-Bayonne!
Fins aquí portàvem 141 km i eren les 15h de la tarda quan vam tornar a pujar a sobre la bicicleta i a iniciar el decents cap a Laruns, ens quedaven 180 km, segons les gràfiques que havia vist, pràcticament tot picant avall i amb un portet al km 240! la cosa pintava bé! el mes dur ja ho havíem fet i ara tocava rodar!! pero com podreu llegir mes avall veureu que no!!! la cosa va ser ben diferent!!!
Un cop a Laruns, carretera planera i direcció a Oloron!,,, érem els quatre i dos catalans mes que es van afegir i entre tots vam començar a fer "l'Ou" (relleus continus),,, va anar molt bé ja que el vent el teníem en contra!!!,,,, anàvem ràpids i els quilòmetres van començar a passar tot i que el vent va fer que no ens adonesim de que la carretera anava picava una mica avall!!
De seguida van passar els 50 km i ens vam aturar a Oloron a treure'ns alguna peça de roba (feia estona que em sobrava el maillot llarg!!!) i a hidratar-nos una mica, quan de cop vam veure passar un gran grup de participants, que va fer que ens espaviléssim per agafar-lis la roda. Un cop ens vam posar al darrera, vam pensar que era el moment d'amagar-nos i recuperar allà amagats, pero poca estona va durar, ja que es van aturar la majoria a descansar i vam continuar nosaltres sis i un grupet que també es van afegir per darrere.
El ritme va tornar a canviar i la velocitat a pujar,,, els mes valents es van posar a tirar al davant, entre ells en Manel, en Jordi i l'Albert i ens van fer volar fins a peu del cinquè port del dia, el Osquich (500m) de 5 km. Quin ritme!!!
Al iniciar el port ens va començar a ploure i a la primera rampa en Jordi, en Manel i l'Albert de seguida van marxar de tothom, seguidament anavem pujant dos bascos i jo, que anaven parlant entre ells i només entenia de tant en tant algun joder o algun altre taco! El port, per portar 240 km a les cames, encara el vaig pujar mes bé del que m'hauria pensat, les cames m'estaven responent molt bé, pero ara amb la pluja pensava ja veurem com anirem. Durant la pujada no vam observar res del paisatge per culpa del mal temps. Un cop al cim, últim avituallament i canvi de roba que ens va anar molt bé ja que la temperatura no era molt alta i la pluja no parava de caure.
Ara si que vaig pensar que ja ho teníem mig fet, pero encara quedaven 75 km i tot podia passar. Vam fer un decents del port amb molt de compte i vam continuar els quatre i un dels dos companys que es va afegir amb nosaltres desprès de passar per Laruns, un noi de Lleida.
Vam entrar a una vall i al sortir vam entrar en un altre, passant de vall en vall per repetjons i tubugants, un al darrera de l'altre!!! pero si la gràfica deia que tot era picant avall fins a Bayonne!! ufff sort que anàvem tots junts, ja que va ser un terreny trenca cames fins els últims 10 km per arribar a Bayonne! Aquí va entrar la força mental de que allò era la part final i que ja ho teníem coll avall!!,,, vam passar els tubugants amb bastanta alegria, llàstima que ens seguia plovent i no vam poder gaudir gaire dels paisatges, era una zona molt maca del Pais Basc Francès!! Les cames ens van respondre molt bé a tots,,,, bé,,, en algun repetjó mes llarg i que picava mes amunt, jo agafava el meu ritme i em despenjava una mica dels altres, es que,,,,,,pero com anaven!! cada repetjó era un latigaso!! i no parava de ploure!!!
Pujant un dels molts repetjons del Pais Basc Francès
Finalment van arribar els últims 10 km per arribar a Bayonne, on per fi aquests si que eren planers!! Aqui en Manel va acabar de fer-nos una gran exhibició posant-se al davant i fent-nos una gran estirada fins a Bayonne, tots enfilats i a fondu que es feia tard!,,,,
Últims quilòmetres de la Luchon-Bayonne!!
últims quilòmetres pel costat del riu on ja veiem la ciutat al fons i desprès de passar per alguns carrers de Bayonne, ARRIBADA!!! quina alegria!!!! brutal la satisfacció,,,, no hi han paraules,,,,, vam entrar al pavelló, vam menjar i beure una mica i ens vam felicitar!! eren les 21:10 hores!! encara era clar!! i jo que em pensava que hauriem arribat passades les 22 h amb tota seguretat!! em anat tots molt bé!! cap rampa, cap pajara o globu important!! fantàstic i una mitja de mes de 25'5km/h!! i els últims 180 km a mitja de 30km/h!!! Al final 320 km i 5675m+!! i no 5200m+ com deia la organització!! per mí no van comptar els repetjons dels últims 75km!! Han estat unes 14h empleades i 12h 30' pedalant!!
Al pavelló de Bayonne i molt contents!!!
Felicitar i donar les gràcies a en Manel, l'Albert i en Jordi, ja que amb màquines com vosaltres va ser tot molt mes fàcil!!! ahh i a tu Pere,,,, que sense tu no hauria estat el mateix!!
                                                    Perfil de la Luchon - Bayonne 2012